Tensió màxima a Grenlàndia per la visita del vice-president nord-americà, JD Vance

La delegació nord-americana encapçalada pel vice-president dels Estats Units, JD Vance, i la seva dona, Usha Vance, arriba avui a Grenlàndia, en un viatge que ha fet créixer la tensió entre els EUA i els governs de l’illa i de Dinamarca.

La setmana ha estat marcada per la polèmica, i va augmentar encara més quan dimarts Vance va anunciar que s’afegiria a un viatge que havia de ser encapçalat, de primer, per la seva dona i l’assessor de Seguretat Nacional, Mike Waltz. Per afegir llenya a la polèmica, dimecres, el president Donald Trump va reiterar els seus plans d’annexionar l’illa, amb unes declaracions novament incendiàries. “Detesto dir-ho així, però l’hem de tenir. Necessitem Grenlàndia per a la nostra seguretat i la internacional. La necessitem”, va dir dimecres en una entrevista en el pòdcast del conservador Vince Coglianese. I va afegir: “No sé si els grenlandesos volen convertir-se en ciutadans nord-americans, però crec que ho hem de fer i hem de convèncer-los.”

Per una altra banda, ja dilluns a la nit, el govern de Grenlàndia va publicar un missatge en què deixava clar que “no s’ha fet cap invitació per a cap visita, ni privada ni oficial”, mentre creix el malestar entre la població pels plans expansionistes nord-americans. De fet, finalment, hi ha hagut un canvi de recorregut de la delegació que evita Nuuk, la capital, i redueix la probabilitat de topar amb residents descontents d’aquest territori autònom amb majoria independentista a les institucions. Els Vance solament visitaran la base militar nord-americana a Pituffik, al nord-oest de l’illa, dedicada a les operacions espacials.

La primera ministra danesa, Mette Frederiksen, va qualificar la visita de “pressió inacceptable” i va advertir que Dinamarca no toleraria maniobres unilaterals. “Saben que Grenlàndia no es ven, i saben que no vol formar part dels Estats Units”, va dir després de les declaracions de Trump d’aquesta setmana.

Una illa que guanya pes geostratègic

La situació política de l’illa ha entrat de ple en l’escena internacional en aquest segon mandat de Trump. Però la idea d’adquirir Grenlàndia no és nova i ja durant el primer mandat va parlar de la possibilitat de comprar-la.

El desgel de l’Àrtic a causa del canvi climàtic podria obrir noves rutes marítimes per al comerç entre l’Àsia, Amèrica i Europa, i aquí Grenlàndia tindria una posició privilegiada, en un moment d’expansió comercial i militar de la Xina. El president nord-americà també ha pressionat per controlar el canal de Panamà, fet que li permetria de fiscalitzar la major part del comerç mundial.

Al mateix temps, a l’illa àrtica hi ha un immens subministrament de recursos, incloent-hi minerals de terra rara i petroli.

Rússia mira de reüll l’evolució del conflicte

Ahir el president rus, Vladímir Putin, en un discurs amb motiu del Fòrum Àrtic Internacional, va dir que les declaracions de Trump s’havien de prendre seriosament i que seria un greu error de considerar que són simplement “extravagants”. “Aquests plans tenen raons històriques i és evident que els EUA continuaran promovent sistemàticament els seus interessos geostratègics, político-militars i econòmics a l’Àrtic”, afegí. En relació amb això, cal tenir en compte que, tot i el conflicte obert, Dinamarca ja és soci dels nord-americans a l’OTAN.

Putin va dir que havia augmentat la capacitat de combat i havia modernitzat les instal·lacions militars de la regió. “No permetrem intromissions en la sobirania del nostre país. Protegirem amb fermesa els nostres interessos nacionals, mantenint la pau i l’estabilitat a l’Àrtic, assegurant el desenvolupament sòcio-econòmic de la regió a llarg termini”, va afegir. Tot plegat sembla evidenciar que l’Àrtic, i concretament Grenlàndia, pot ser una àrea de tensió en la nova escena política i militar internacional.