02.04.2025 - 21:40
|
Actualització: 02.04.2025 - 22:38
The Washington Post · Lisa Rein, Michael Birnbaum, Natalie Allison i Jeff Stein
La Casa Blanca ha preparat una estimació preliminar del cost d’assumir el control de Grenlàndia com a territori, segons que han explicat a The Washington Post persones coneixedores de la qüestió. És el pas més concret que la Casa Blanca ha fet fins ara per a arrabassar l’illa de Dinamarca, una hipòtesi amb què Trump ha flirtejat repetidament durant les primeres setmanes de la seva presidència.
Tot i que les pretensions de Trump han desfermat una allau d’indignació de la comunitat internacional i, sobretot, de Dinamarca, els funcionaris de la Casa Blanca ja han començat a prendre mesures per a determinar l’impacte financer de convertir Grenlàndia en un territori dels Estats Units, incloent-hi el cost de sufragar els serveis als 58.000 habitants de l’illa. Washington també ha començat a fer càlculs sobre els possibles ingressos que els Estats Units podrien obtenir de l’explotació dels recursos naturals de Grenlàndia, segons que expliquen dues persones familiaritzades amb els plans del govern nord-americà.
Una de les opcions que la Casa Blanca ha analitzat per convèncer els grenlandesos dels avantatges de passar a pertànyer als Estats Units és multiplicar els ajuts amb què el govern danès subvenciona els serveis públics a l’illa –a raó d’uns 600 milions d’euros anuals.
“La xifra que ofereix la Casa Blanca és molt més alta que no aquesta”, explica un funcionari del govern nord-americà que coneix els plans, i que accedeix a parlar amb The Washington Post amb la condició d’anonimat. “La qüestió essencial, per als grenlandesos, és que els oferirem molts més diners que no pas Dinamarca.”
Trump ha reiterat que els Estats Units s’apoderarà de Grenlàndia. “Cent per cent”, digué dissabte passat a la cadena NBC News, sobre les possibilitats que l’illa passés a mans dels Estats Units. Preguntat sobre si la presa del control de Grenlàndia dels Estats Units podria implicar l’ús de força militar, Trump replicà: “És ben possible que puguem fer-ho sense recórrer a la força” però “totes les opcions són damunt la taula”.
Els documents interns de la Casa Blanca suggereixen que les ambicions de Trump per prendre el control de Grenlàndia van més enllà de les elucubracions del president, i reflecteixen l’estratègia a llarg termini del govern nord-americà.
L’interès de Trump per arrabassar el control de l’illa a un aliat de l’OTAN ha causat una barreja de commoció i incredulitat a Copenhaguen, que en tot moment s’ha mostrat disposada a col·laborar amb Washington per augmentar la presència militar i econòmica dels Estats Units a l’illa sense modificar-ne les fronteres territorials. La primera ministra danesa, Mette Frederiksen, viatjà a l’illa ahir, convidada pel nou govern de Grenlàndia, com a part d’una visita de tres dies destinada a demostrar el compromís de Dinamarca amb el territori.
“Hi ha un debat al si del govern sobre quina seria la relació cost-benefici, per als Estats Units, d’adquirir Grenlàndia”, explica un funcionari del govern nord-americà. “Dit d’una altra manera: quant ens costaria mantenir Grenlàndia, si esdevingués un territori dels Estats Units.” En aquest sentit, matisa que tots aquests càlculs es basen en el supòsit que els grenlandesos votessin a favor de passar a formar part dels Estats Units.
De les possibles adquisicions territorials que Trump ha exposat, incloent-hi el Canal de Panamà i la nació sencera del Canadà, Grenlàndia és l’opció que el president considera més factible, segons que explica un altre funcionari del govern nord-americà.
Els dirigents de Grenlàndia s’han girat d’esquena a les reclamacions de Trump sobre l’illa, i han declarat que els únics que en decidirien el futur serien els residents.
“Cal que sapiguem què diuen els altres de nosaltres. Però això no vol dir que hàgim de deixar que ens intimidin”, escrigué aquest cap de setmana a Facebook Jens-Frederik Nielsen, primer ministre grenlandès. Nielsen assumí el càrrec divendres passat, després d’unes eleccions en què les insinuacions de Trump sobre Grenlàndia dominaren la campanya electoral.
“No hem de deixar-nos guiar per la por. Hem de respondre amb pau, amb dignitat i unitat. I és amb aquests valors que hem de mostrar al president nord-americà, decididament i tranquil·la, que Grenlàndia és nostra”, escrigué Nielsen.
L’oficina de la primera ministra danesa no ha respost a les preguntes de The Washington Post.
El vice-president dels Estats Units, J. D. Vance, es convertí la setmana passada en el representant de rang més alt del govern nord-americà a viatjar a una base militar dels Estats Units a Grenlàndia. Allà, Vance aprofità l’ocasió per criticar la manera en què Dinamarca ha gestionat el territori, i assegurà que Washington seria un soci molt més satisfactori per als grenlandesos.
“El nostre missatge a Dinamarca és molt simple: no heu fet una bona feina amb els habitants de Grenlàndia. No heu invertit prou en la població de l’illa, i no heu invertit prou en la seguretat d’aquesta increïble i bella massa continental, plena de gent increïble”, afirmà.
I afegí: “No podem menystenir aquest indret; no podem menystenir els desigs del president. I, encara més important, no podem menystenir el risc que Rússia o la Xina envaeixin Grenlàndia. Cal que hi fem més.”
Trump considera la presa del control de Grenlàndia un objectiu estratègic per als Estats Units, tant pels seus recursos minerals com per la ubicació estratègica de l’illa. Situada en un punt crucial entre els oceans Àrtic i Atlàntic, Grenlàndia és a tocar de rutes marítimes clau, tant d’un de vista comercial com militar.
Amb tot, la presa del control de l’illa continua sense encapçalar les prioritats de la Casa Blanca en matèria de seguretat nacional, segons que explica un funcionari del govern nord-americà. Ara com ara, diu, Washington dóna més importància a les negociacions per a posar fi a la guerra d’Ucraïna, el conflicte entre Israel i Palestina i la contenció de les pretensions militars del règim iranià.
El govern Trump confia de convèncer el públic nord-americà que Washington sufragaria els costs de controlar Grenlàndia amb els ingressos de l’explotació dels recursos minerals de l’illa i de la recaptació d’imposts sobre les activitats comercials.
Però els possibles beneficis econòmics dels recursos minerals de l’illa disten de ser clars. L’extracció de minerals és un negoci impredictible, i les dures condicions climàtiques del territori representen una dificultat afegida per a qualsevol companyia minera.
“És ridícul pensar que els Estats Units podran rendibilitzar uns dipòsits minerals que no han estat encara explorats, que podrien no ser rendibles i que es troben sota el glaç –tot això, en un país que no vol ni sentir a parlar de nosaltres”, diu Alex Jacquez, que exercí com a alt funcionari al govern de Joe Biden.
I afegeix: “Tot això no és res més que una tapadora per a les fantasies colonials de Trump, i una oportunitat perquè els amics inversors del president facin diners a curt termini.”
Al gener, l’American Action Forum, un think tank de centre-dreta, conclogué que el cost de comprar Grenlàndia i els seus actius podria ascendir a uns 200.000 milions de dòlars, però que el valor estratègic de l’illa a l’Atlàntic Nord vorejava els 3.000 milions de dòlars.
“Ara mateix, només tenim un lloc d’on podem vigilar què passa a l’Atlàntic Nord: Islàndia. Grenlàndia ens ampliaria la nostra perspectiva sobre la regió, i també ens donaria accés a les rutes marítimes que s’aniran obrint a mesura que el glaç polar es vagi fonent: és un punt estratègic”, afirma Doug Holtz-Eakin, president del think tank.
En el passat, els Estats Units s’han expandit per mitjà del conflicte o de la compra de nous territoris. L’any 1917, Washington va comprar a Copenhaguen l’arxipèlag caribeny avui conegut com a Illes Verges dels Estats Units. Guam, Puerto Rico i les Filipines van ser arrabassades a Espanya al final de la guerra hispano-americana; les Filipines s’acabaren independitzant uns anys més tard. Els Estats Units annexionaren Hawaii després de la caiguda de la monarquia de l’illa en un cop d’estat en què participaren els Estats Units, segons que va reconèixer posteriorment el congrés.
Hannah Natanson ha contribuït a aquest article.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
