La nova dèria del president: per què Trump insisteix a comprar Grenlàndia?

The Washington Post · Kelsey Baker i Mikhail Klimentov

Donald Trump ha insistit que els Estats Units haurien de comprar Grenlàndia, per a sorpresa dels seus assessors, d’ençà del seu primer mandat com a president nord-americà. Tot i que representants de tant el govern de Grenlàndia com del de Dinamarca, de què l’illa és un territori autònom, han negat moltes vegades que l’illa sigui en venda –sigui al preu que sigui–, el president electe dels Estats Units ara ha tornat a ballar-la.

“Per motius de seguretat nacional i per llibertat de tot el món, els Estats Units d’Amèrica consideren que la propietat i el control de Grenlàndia és una necessitat absoluta”, escrigué Trump el cap de setmana proppassat a Truth Social, la seva xarxa social, en el comunicat en què anuncià qui havia triat d’ambaixador nord-americà a Dinamarca. Kenneth Howery, cofundador de PayPal, serà l’encarregat de representar el govern dels Estats Units al país.

Tot i ser significativament més gran que Alaska –de lluny l’estat més extens dels Estats Units–, l’illa té una població de menys de cinquanta-set mil habitants. Grenlàndia, situada al nord-est del Canadà, és al continent nord-americà, però en termes polítics forma part d’Europa com a territori autònom de Dinamarca. Copenhaguen va governar l’illa durant més de dos-cents anys i encara manté cert control sobre la política exterior.

El primer ministre de Grenlàndia, Múte Egede, ha rebutjat cap intent de compra nord-americà i s’ha fet ressò de la negativa dels seus predecessors a les insinuacions que el president electe dels Estats Units ja va fer sobre l’illa durant el seu primer mandat. “No som en venda ni hi serem mai”, digué Egede.

Com és que Trump vol comprar l’illa de Grenlàndia?

Trump s’ha referit repetidament al control de l’illa com un objectiu de seguretat nacional per als Estats Units. L’exèrcit nord-americà té una base a Grenlàndia, la base espacial Pituffik, considerada un actiu estratègic per a missions de defensa antimíssils i operacions de vigilància. La base es va construir durant els primers anys de la Guerra Freda.

De més de dos milions de quilòmetres quadrats, l’illa és enorme i rica en recursos naturals, incloent-hi terres rares, com ara el neodimi i el disprosi. La Xina i Rússia controlen la major part de la producció mundial d’aquests dos minerals, segons la Societat Reial de la Química britànica.

Trump, certament, no està sol en la insistència a comprar Grenlàndia. El senador Tom Cotton, l’influent representant republicà de l’estat Arkansas, ja va donar suport a la proposta durant el primer mandat del president. Va ser un article d’opinió publicat a The New York Times l’any 2019, en què reiterà els beneficis estratègics de comprar Grenlàndia i en què cità els intents de la Xina d’adquirir la base nord-americana a l’illa tres anys abans i la voluntat de Pequín de construir-hi infrastructures, com ara aeroports.

A qui pertany Grenlàndia?

Grenlàndia és un dels dos territoris autònoms de Dinamarca, juntament amb les illes Fèroe, a l’Atlàntic Nord. Copenhaguen va governar l’illa de començament del segle XVIII fins al 1979. Avui dia, Grenlàndia té autogovern, si més no en qüestions locals. El 2009 va aprovar la llei d’autogovern, que concedí més autonomia a l’illa però deixà les qüestions de defensa i política exterior en mans de Dinamarca.

“El poble grenlandès té els seus propis drets”, explicà el 2019 a The Washington Post Martin Lidegaard, l’ex-ministre de Relacions Exteriors danès que aleshores presidia el comitè de política exterior del parlament del país.

Els grenlandesos són ciutadans de Dinamarca i disposen de dos representants al parlament danès. Els indígenes de Grenlàndia constitueixen la gran majoria de la població de l’illa.

Els Estats Units han provat de comprar Grenlàndia més vegades?

Sí. A la dècada del 1860, el govern del president Andrew Johnson va encarregar un informe que conclogué que els recursos naturals de Grenlàndia justificaven de fer una inversió estratègica per comprar-la. Tanmateix, la idea no va agafar força i es va acabar descartant.

Poc després del final de la Segona Guerra Mundial, el govern del president Harry S. Truman va fer una oferta de cent milions de dòlars per l’illa, que el govern danès no va acceptar.

La idea d’expandir els Estats Units mitjançant la compra de territori, certament, no és nova. El 1803, el govern nord-americà va comprar a França més de 203 milions d’hectàrees –que ara formen part dels Estats Units continentals– en canvi de 15 milions de dòlars, una transacció que avui dia es coneix com la Compra de la Louisiana. Gairebé 65 anys després, els Estats Units va comprar Alaska a Rússia en canvi de 7,2 milions de dòlars. Durant anys, els crítics de l’operació van dir que era una bogeria, tot i que la descoberta eventual de dipòsits d’or al territori va acabar convencent el públic nord-americà del sentit estratègic de l’operació.

Quant podria costar, Grenlàndia?

En un exercici purament hipotètic, The Washington Post va estimar l’any 2019 que la compra de Grenlàndia podia costar 1.700 milions de dòlars, atesos els recursos naturals i la indústria de l’illa. Naturalment, aquesta xifra no té cap valor tangible si tant el govern grenlandès com el danès continuen rebutjant la venda categòricament. Grenlàndia no és en venda, i ni els representants del govern grenlandès ni els del govern danès no han fet mai al·lusió a aquesta possibilitat.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb