13.04.2025 - 21:40
|
Actualització: 13.04.2025 - 21:45
The Washington Post · Nicolás Rivero
Com ha esdevingut habitual en aquesta època de l’any, a les platges del Carib ja comencen a acumular-se grans concentracions d’algues podrides.
Fins fa una dècada, aquests grans pegats d’algues marrons viscoses, conegudes com a sargassos, rarament solien veure’s en les aigües del Carib, però el canvi climàtic i la contaminació les han convertides en una plaga anual a la regió. L’acumulació d’algues asfixia les costes del Carib; també repel·leix els turistes, dificulta la pesca i contamina l’aire amb fums insalubres que escalfen el planeta i causen problemes respiratoris.
Retirar les algues de les platges i transportar-les a l’abocador costa als països de la regió milions de dòlars l’any. Les autoritats de Grenada, una petita nació insular de poc més de 100.000 habitants situada a l’extrem oriental del mar del Carib, diuen que s’han empescat una idea millor: recollir el sargàs abans no arribi a les platges de l’arxipèlag i convertir-lo en una font renovable de combustible, fertilitzant i altres productes.
“No hem de veure el sargàs tan sols com una amenaça, sinó també com una oportunitat”, diu Jerry Enoe, enviat especial del govern grenadí per a la gestió oceànica.
A l’octubre, Grenada acollí una conferència internacional sobre el sargàs en què participaren diverses nacions del Carib i la Unió Europea, que s’ha compromès a donar suport als esforços de la regió per a adreçar el problema de les algues. El primer ministre grenadí, Dickon Mitchell, prometé durant la conferència que, l’any vinent, el seu país transformaria 10.000 tones de sargassos en productes útils.
Fins ara, un total de 33 empreses han presentat projectes de gestió de les algues al govern grenadí, que aquest estiu anunciarà els guanyadors del concurs públic.
Alhora, investigadors i empreses de tot el Carib i de Mèxic treballen per convertir el sargàs en tota mena productes farmacèutics, i també en biocombustible, combustible per a automòbils i més derivats.
Segons que expliquen els experts, la creació d’una indústria local de recollida i transformació del sargàs podria ajudar els països afectats per la proliferació d’aquestes algues a netejar les platges i reduir les emissions d’efecte d’hivernacle derivades de la generació d’electricitat, la importació de fertilitzants i la gestió del sargàs mateix, una alga que allibera metà en descompondre’s.
Però molts adverteixen que la feina no serà fàcil: Grenada, un país en vies de desenvolupament, no disposa de prou pressupost per a invertir en noves infrastructures, i les empreses locals se les hauran d’empescar per trobar vies de negoci estables de la floració del sargàs, que sol ser impredictible. “No sabem quants sargassos floriran, ni tampoc quan”, diu Anne Desrochers, consultora ambiental i autora d’un extens estudi sobre els usos potencials d’aquestes algues. “La solució no és tan simple.”
Neteja a cop de pala
Grenada ha hagut de bregar amb proliferacions anuals d’algues marines d’ençà del 2011, quan els corrents giratoris que fins aleshores havien atrapat el sargàs en una petita regió de l’oceà Atlàntic (coneguda, precisament, com la Mar del Sargàs) s’afebliren i començaren a expulsar les algues d’un extrem a l’altre de l’oceà, de l’Àfrica Occidental fins a la península de Yucatán. D’aleshores ençà, les algues han anat tornant a les costes de l’arxipèlag cada estiu en concentracions com més va més grans, producte de l’escalfament de l’aigua i la contaminació dels fertilitzants.
A la mar oberta, el sargàs és inofensiu. Els pegats d’algues fan de “bosc flotant”, i proporcionen aliment i refugi a peixos joves, tortugues i crustacis. Segons Desrochers, menys d’un 10% d’aquestes algues arriben a la costa. Però, quan hi arriben, els problemes no triguen a acumular-se.
“Si un turista obre el diari i veu que hi ha hagut una invasió de sargàs a les costes de Grenada, difícilment estarà disposat a reservar un bitllet d’avió a l’illa per acabar anant a parar a una platja coberta de sargàs podrit que no deixa d’emetre sulfur d’hidrogen”, diu.
Els dies dolents, a les platges de Grenada poden arribar a acumular-se tones i tones d’algues. Com que la maquinària pesant pot erosionar les fràgils platges del país, els treballadors i voluntaris grenadins carreguen manualment tantes algues com poden en carretons, que després aboquen en grans camions. A Barbados, una illa propera, les algues acumulades en un sol dia poden arribar a omplir ni més ni menys que 1.600 camions d’escombraries.
“Som una nació insular petita, sense prou recursos per a netejar cadascuna de les badies del país amb regularitat”, explica Aria St. Louis, que dirigeix la Divisió de Medi Ambient del Ministeri de Resiliència Climàtica, Medi Ambient i Energies Renovables de Grenada. “Els tsunamis de sargàs que ens arriben fan que les nostres pales semblin escuradents.”
Però si les empreses privades invertissin en l’ús del sargàs, explica St. Louis, el govern grenadí podria finançar més operacions de neteja, cosa que beneficiaria tant el sector turístic i la indústria pesquera com els grenadins que viuen en zones costaneres.
De les algues a l’electricitat
Gergues, una start-up fundada el 2023 amb la missió de produir biocombustible a partir de les algues marines, és un dels grans interessats en el sargàs grenadí. L’empresa ha creat una petita màquina, anomenada digestor, que utilitza bacteris per a processar el sargàs i extreure’n metà, el principal component del gas natural.
Però en compte de deixar escapar el metà i escalfar el planeta, tal com passaria si el sargàs es deixés podrir a la riba o en un abocador, Gergues aconsegueix de retenir el gas i l’aprofita per a alimentar el forn d’una fleca local. Ara l’empresa és en procés de demanar un permís per a construir un digestor més gran, capaç de subministrar metà per a un generador de biogàs connectat a la xarxa elèctrica del país.
Benjamin Nestorovic, director executiu de Gergues, explica que generar electricitat amb aquest mètode seria més barat que no pas ara. Gairebé tota l’electricitat de Grenada procedeix de generadors que funcionen amb gasoil importat, un gas molt contaminant i car: la factura elèctrica a Grenada, de fet, es troba entre les més altes del planeta.
La situació ha començat a canviar amb la instal·lació de plaques solars al país. Nestorovic considera que el biogàs es complementa bé amb l’energia solar, atès que les plaques solars no poden generar electricitat durant la nit i el biogàs, sí.
El primer generador de Gergues faria servir entre 5.000 i 8.000 tones de sargàs l’any, barrejades amb residus alimentaris i purins. Podria generar uns 160 quilowatts d’energia, cosa que equival, si fa no fa, a la meitat del pic de demanda elèctrica de Grenada. En estalviar gasoil i evitar les emissions de metà a l’abocador, Nestorovic afirma que el procés estalviaria un volum d’emissions d’efectes hivernacle equivalent al d’uns 2.000 automòbils.
Segons que explica Saeid Baroutian –un professor d’enginyeria química de la Universitat d’Auckland que ha treballat amb científics de Barbados per a desenvolupar formes més eficients de produir energia i fertilitzants a partir d’algues marines–, els països del Carib no podran generar mai el 100% de la seva electricitat amb aquest mètode. “Però encara que tan sols puguin substituir un 10% dels combustibles fòssils que importen per bioenergia produïda localment a partir del sargàs, la millora serà enorme”, afirma.
Previsions, fertilitzants i productes de bellesa
Per a millorar la recollida del sargàs, Grenada vol finançar empreses capaces de monitorar-ne el procés de floració per preveure quan arribarà a la costa, i on. El govern també estudia la possibilitat de col·laborar amb empreses que fabriquin barreres flotants o altres dispositius capaços d’atrapar el sargàs abans no arribi a les platges, diu Enoe.
Segons que explica Jane Nurse, una consultora de sostenibilitat que treballa per al govern grenadí en qüestions relatives a la gestió del sargàs, els usos de l’alga van més enllà de la producció d’energia.
Explica que les empreses podrien convertir les algues en adob, per bé que seria un procés més complicat que no sembla. Les algues són salades i el sargàs, en particular, tendeix a absorbir metalls tòxics, com ara, l’arsènic. Per això, abans que pugui emprar-se com a adob, cal eliminar la sal i els metalls pesants de l’alga. Així i tot, Nurse explica que el fertilitzant és l’opció més realista a curt termini per a treure profit de l’acumulació de sargàs.
Segons Nurse, els projectes energètics com el de Gergues també poden produir fertilitzants a partir dels residus que es deriven del procés de producció d’energia. “Fabricar combustible i adob alhora és una solució realment elegant, però requereix una inversió inicial molt més alta que no pas fabricar exclusivament fertilitzant”, explica.
L’altra opció és tractar químicament el sargàs per extreure’n components que es fan servir en la producció de cosmètics, productes farmacèutics i altres indústries. A Mèxic, per exemple, una empresa anomenada CarbonWave utilitza el sargàs per fabricar productes per a la pell i additius per al sòl; i una altra empresa ha proposat al govern de Grenada de construir una “biorefineria” a l’illa per a produir cosmètics i més materials.
Però aquesta mena d’instal·lacions són cares de construir, segons Nurse, i les empreses que se n’encarreguin probablement hauran d’exportar els seus productes a uns altres països per ser viables. “Per a una petita nació insular com aquesta, els costos de tot això són molt alts”, sentencia.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
