Grècia tanca la campanya amb frec a frec de Syriza i Nova Democràcia a les enquestes

Diumenge els ciutadans grecs són cridats a les urnes en les cinquenes eleccions generals en sis anys i les segones d’enguany. Després d’haver guanyat amb una àmplia majoria el 25 de gener amb la promesa de ‘posar fi a l’austeritat’, el cap de la coalició governamental Syriza, Alexis Tsipras, es va veure abocat a avançar eleccions a l’agost. El detonant va ser la signatura, el 13 de juliol, del tercer rescat de Grècia amb la UE i l’FMI  (86.000 milions a tres anys), que imposa un dur programa de privatitzacions i retallades rebutjades poc abans en referèndum per una majoria de grecs.

A diferència de fa set mesos, les últimes enquestes donen un frec a frec entre Syriza i la dretana Nova Democràcia de Vangelis Meimarakis, a més d’una participació previsiblament més baixa per la creixent indiferència, cansament i confusió de l’electorat. La incògnita, doncs, no és tant quina formació guanyarà les eleccions, sinó com quedarà compost finalment el govern en un escenari polític caracteritzat per la fragmentació i amb difícils majories absolutes.

Les eleccions arriben amb unes males xifres econòmiques el primer semestre de l’any i amb una crisi de refugiats que, tot i afectar directament Grècia (cada dia hi arriben quatre mil persones de mitjana des de Turquia), paradoxalment no ha estat tema central de la campanya, excepte per al grup xenòfob i neonazi Alba Daurada, que en algunes enquestes arriba a situar-se en tercera plaça.

La campanya s’ha centrat, doncs, en l’economia. El primer ministre Tsipras, que es presenta com l’únic candidat que pot aturar que els partits de la ‘vella política’ recuperin el poder, demana una majoria absoluta per donar estabilitat al govern i s’ha compromès a intentar de millorar els acords amb la troica respecte al deute grec. ‘Syriza segurament serà el primer partit polític al nostre país i crec que la majoria absoluta és un objectiu del tot assequible’, ha repetit aquesta setmana. Però per l’esquerra, la formació es disputa el vot de diumenge tant amb el Partit Comunista com sobretot amb una jove escissió antiausteritat i contra l’euro de la mateixa coalició, Unitat Popular, encapçalada per l’ex-ministre d’Energia Panaiotis Lafazanis i que té la CUP com a referent. I per la dreta, l’oposició conservadora i liberal insisteix a posar fi al govern de Tsipras i a formar una àmplia coalició governamental per a encarar els problemes del país. Els sondatges també preveuen un augment de vot del PASOK i una davallada dels liberals de To Potami.