Les grans sorpreses

El banc danès Jyske va anunciar fa unes quantes setmanes que començaria a oferir als clients hipoteques a deu anys a un interès negatiu del –0’5%. És a dir, demanaràs diners, i te’n faran tornar… més pocs. Llegeixo que en aquesta nova proposta paradoxal, el banc hi guanyaria diners si l’economia danesa, en comptes de caure en la inflació (cada cop les coses valen més), queia en la deflació (cada cop les coses valen menys). És a dir, els diners que el client va tornant al banc cada vegada permetrien de comprar més coses. En tot cas és realment bonic de veure: deixes diners i te’n tornen més pocs.

Aquest fenomen (castigar per deixar diners) ja fa tres anys que dura entre bancs. És ara que arriba a la gent. Del 2016 ençà a Europa quan els bancs deixen diners als altres bancs no hi guanyen diners, n’hi perden. Això passa perquè el Banc Central Europeu va establir un euribor negatiu (l’euribor és la taxa del que cobren els bancs per deixar-se diners). La teoria diu que el BCE va fer-ho quan es va adonar que els bancs es limitaven a deixar-se diners els uns als altres. I el BCE volia que els bancs deixessin diners a la gent, no als altres bancs. Volia que els diners circulessin, que la gent en demanés, que hi hagués consum. Va ‘castigar’ els bancs que tenien els diners adormits, o que se’ls deixaven entre si. Si deixes diners als altres bancs, et castigo.

Com que hi ha hipoteques que es calculen amb l’euribor, ja fa tres anys que els bancs s’inventen comissions als clients. Recuperen amb les comissions allò que perden amb l’euribor. Un cas semblant es va anunciar ahir. L’Ajuntament de València ha demanat un préstec a CaixaBank basant-se en l’euribor, cosa que vol dir que l’ajuntament hauria de tornar més pocs diners dels demanats. Per això el banc hi ha inclòs una clàusula zero. Aquesta clàusula diu que l’ajuntament no rebrà en cap cas interessos pel fet de demanar diners.

Governadors de bancs centrals de tot el món es van reunir fa poques setmanes als Estats Units. La bíblia capitalista Financial Times ho exposava així: ‘La sensació entre els governadors dels bancs centrals reunits a Jackson Hole és que les coses no tornaran a ser mai més iguals (…) Els tipus d’interès no tornaran a apujar-se i el paper del dòlar com a refugi i com a gran divisa d’intercanvi és sota sospita. Els responsables van reconèixer que havien arribat a un punt d’inflexió en la manera de veure el sistema global. Ja no podien basar-se en les eines que fins ara feien servir per guiar l’economia.’

Històricament s’ha considerat que els governadors dels bancs centrals eren els grans responsables de la marxa de l’economia, i la gent buscada per a buscar solucions. Ara aquests homes diuen que no. Que ells, i les seves eines, potser no podran resoldre res. És realment xocant de veure els intents que fan perquè consumim més. Els intents fallits que fan perquè els diners circulin. No acaba de funcionar, la cosa. I els experts ara diuen que tornarem a tenir recessió i que l’únic dubte és de quina intensitat.

Potser aquesta és la gran sorpresa, i diferència, entre la crisi del 2008 i la que sembla que s’acosta. El 2008 els experts encara s’atrevien a vendre’ns seguretat. I que tot era controlat. Ara, ja accepten, si més no, que van perduts. Sempre és un pas.