25.01.2023 - 21:40
Qui primer va fer sonar l’alarma va ser Meta, la matriu de Facebook i Instagram, que a començament de novembre va anunciar que despatxaria onze mil treballadors. La setmana següent va ser Amazon, que va acomiadar-ne deu mil. Després fou el torn de Twitter, Snapchat o bé Cisco, i la setmana passada van ser Alphabet –la matriu de Google– i Spotify que decretaren retallades de plantilla.
Són tan sols alguns dels exemples d’una onada d’acomiadaments sense precedent recent que ha destruït centenars de milers de llocs de feina en una indústria que, fins fa poc, era considerada una de les més dinàmiques de l’economia. Així doncs, es troba en crisi el sector de la tecnologia?
La bombolla de la pandèmia esclata
Pocs sectors econòmics poden dir que van salvar els mobles durant la pandèmia, però la indústria tecnològica certament n’és un. Durant les primeres onades de la covid-19, de fet, els gegants tecnològics no solament van esquivar la tamborinada sinó que van poder expandir els seus marges de benefici fins a màxims històrics.
Per bé que el confinament fos un trasbals considerable per a la majoria, el fet que mitja humanitat s’hagués de passar mesos tancada a casa va significar una oportunitat de mercat històrica per al sector, que va veure com la situació sanitària empenyia milers de milions de ciutadans en cerca d’estímuls fàcils a consumir-ne els productes.
En qüestió de dies, les restriccions van obligar els ciutadans a canviar els cinemes per Netflix, el comerç presencial per les grans plataformes o bé les reunions de feina per trucades de Zoom. No és pas estrany, per tant, que els beneficis d’Amazon fossin 100.000 milions de dòlars més alts el 2020 que no el 2019, o bé que Google i Meta –el negoci dels quals depèn en bona part dels anuncis digitals– facturessin un 40% més el 2021 que no en anys anteriors.
Aquesta bonança pandèmica va desembocar en una onada desbocada de contractacions a Silicon Valley: Microsoft, per posar-ne un exemple, va passar de 163.000 treballadors a 221.000 en tan sols un any, un augment d’un 36%. A banda de contractar milers de nous treballadors, algunes corporacions també van aprofitar la conjuntura per a diversificar les operacions comercials. És el cas de Meta, la matriu de Facebook, que va abocar milers de milions de dòlars en el seu espai de realitat virtual propi, l’anomenat Metavers.
El denominador comú que hi havia darrere aquestes decisions d’expansió era la convicció, qüestionable fins i tot en ple confinament, que el nou ordre pandèmic es mantindria a mitjà termini, o si més no que el coronavirus canviaria per sempre els patrons de consum dels usuaris. Un directiu d’Amazon resumí el procés de decisió que va dur a aquesta onada de contractacions pandèmiques en unes declaracions que, irònicament, han acabat essent profètiques: “Tot i que unes altres companyies tenen por de prendre decisions a curt termini, nosaltres prioritzem invertir per als nostres clients i treballadors.”
Una opció arriscada
La relaxació de les restriccions pandèmiques durant els mesos següents, tanmateix, va posar seriosament en dubte un supòsit que sempre havia estat, si més no, imprudent. Les grans tecnològiques s’havien reforçat per a un món confinat justament quan es començava a deixar enrere el coronavirus.
Com era previsible, la recuperació progressiva de la normalitat va capgirar els patrons de consum que tant havien beneficiat les multinacionals tecnològiques durant el confinament: Netflix va deixar pas als cinemes, les reunions de feina van fer oblidar Zoom i el comerç presencial va reduir la dependència d’Amazon.
El volum de negoci tornava de mica en mica als nivells pre-pandèmics, però les plantilles continuaven inflades per un repunt d’activitat –el confinament– que havia resultat fugaç. Així ho admeté la setmana passada el director general d’Alphabet, Sundar Puchai, en una nota als treballadors. “Aquests dos darrers anys hem vist períodes de creixement molt grans. Per a ajustar-nos a aquest creixement, hem hagut de fer contractacions per a una realitat econòmica que no es correspon amb la d’avui.” Silicon Valley havia jugat fort i havia perdut: els clients pels quals les grans companyies havien fet inversions milionàries, ras i curt, ja no hi eren. Aviat tampoc no hi hauria els treballadors.
L’augment dels tipus d’interès, l’altre gran contratemps
La imprudència estratègica dels gegants tecnològics explica part del compàs d’espera actual al sector, però no pas tot. Perquè el desinflament de la bombolla pandèmica ha anat acompanyat d’un fenomen tant o més lesiu per als interessos de Silicon Valley: la fi de l’era de tipus d’interès ultrabaixos en què han crescut la majoria d’aquestes empreses.
Durant més d’un decenni, la indústria tecnològica havia crescut gràcies a l’ímpetu d’uns inversors que, esperonats per uns tipus d’interès excepcionalment baixos, havien tingut pocs miraments a l’hora d’esmerçar capital en projectes empresarials amb més futur que no pas present –fins i tot amb el risc de perdre-hi diners temporalment. Això explica estratègies d’expansió que podrien semblar inversemblants a priori – com ara la d’Amazon, que durant anys ha acumulat pèrdues milionàries amb l’objectiu d’atreure nous clients per a generar rendibilitat a mitjà i llarg termini.
La pandèmia, que va empènyer els tipus d’interès cap a mínims històrics, encara va reforçar aquest cercle virtuós: si una companyia tecnològica exhibia potencial, els mercats hi invertirien, independentment de la rendibilitat que tingués a curt termini. Això, de retruc, ajuda a entendre per què Tesla, per exemple, va arribar a tenir una capitalització de mercat equivalent al valor combinat les deu companyies automobilístiques més grans del món, tot i vendre sols una fracció dels vehicles que venen els seus rivals: als inversors els importava el potencial futur de la companyia per a encapçalar el mercat de cotxes elèctrics, no pas la rendibilitat actual de l’empresa.
L’augment dels tipus d’interès aquests darrers mesos, tanmateix, ha posat fi a aquesta dinàmica. Els mercats han optat per empreses de rendibilitat més segura i, per primera vegada en molts anys, les grans tecnològiques s’han trobat amb dificultats a l’hora d’atraure recursos. El preu de les accions ha baixat, i l’aixeta s’ha tancat abruptament. Silicon Valley ha pagat el preu d’haver-se enriquit durant la pandèmia, i els seus treballadors n’han estat els primers perjudicats.
El futur no és tot negre
Una onada d’acomiadaments no és mai un bon símptoma, certament, però en el cas específic dels gegants tecnològics sembla difícil d’afirmar que les vicissituds d’aquests darrers mesos facin preveure un període de crisi prolongada, si més no per als pesos pesants del sector.
No tot són males notícies: la inflació ja ha començat a afluixar i la majoria d’analistes descarten que els tipus d’interès continuïn augmentant passat aquest any. L’emergència i els avenços de la intel·ligència artificial obren noves possibilitats comercials, i algunes grans companyies continuen aprofitant beneficis envejables fins i tot en un context de tipus d’interès alts. Sigui com sigui, els problemes al sector ha fet evident una realitat que la conjuntura econòmica, primer, i la pandèmia, després, havien ocultat: que les companyies tecnològiques són el futur, sí, però també el present.
