Les dues grans decisions sobre Puigdemont en què el TJUE va corregir el TGUE

“No era el que esperàvem, però tampoc no es pot dir que no estiguéssim preparats per a aquest escenari. Sabíem què fer en tots dos casos. Ens torna a tocar remuntar una situació adversa. No és la primera vegada.” Aquesta és la valoració que feia Carles Puigdemont de la sentència del Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) que avala el suplicatori i li retira la immunitat. Tant ell com el seu advocat, Gonzalo Boye, han destacat que el TGUE és la primera instància a Luxemburg i que l’última paraula la té el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), que ja ha demostrat que és més sensible als interessos dels exiliats.

“Crec que la sentència té punts molt febles en molts aspectes, entre més, ometre qüestions ja resoltes pel TJUE, com ara el cas que el Tribunal Suprem no és l’òrgan preestablert per la llei. A partir d’aquí, la sentència fa servir alguns arguments que considero equivocats”, ha dit Boye, que ha recordat que no és la primera volta que transforma una mala notícia per als exiliats en un èxit jurídic. En aquest sentit, ha fet esment de la detenció de Puigdemont a Alemanya i la posterior sentència de Slesvig-Holstein.

A partir d’avui s’obre un període de dos mesos i deu dies perquè la defensa dels eurodiputats presenti un recurs contra la sentència al TJUE. Previsiblement, el tribunal dictarà sentència una volta s’hagi acabat la legislatura europea –el darrer ple serà l’abril del 2024 i les eleccions es faran a començament de juny–, però no seria la primera vegada que l’última instància judicial corregeix una decisió perjudicial per als exiliats.

Les acreditacions de Puigdemont i Comín

A començament de la legislatura, Puigdemont i Comín van demanar mesures cautelars al TGUE per a poder ser presents al ple de constitució del Parlament Europeu, que es feia el 2 de juliol de 2019 a Estrasburg, tenint en compte que la Junta Electoral espanyola (JEC) i el president en funcions de la cambra, Antonio Tajani, havien maniobrat per impedir que ocupessin els seus escons.

El dia del ple, una gran manifestació va fer costat als càrrecs electes, tot i que no van poder accedir a la cambra. “És lamentable que en la seu del Parlament Europeu s’hagi impedit l’entrada a representants de més de dos milions de votants que pertanyen a una minoria nacional. Aquí no hi ha en joc els seients al parlament de Puigdemont, Comín i Junqueras, sinó els vostres drets”, va dir Boye als manifestants.

El TGUE va refusar les mesures cautelars que havien d’obrir les portes del Parlament Europeu, però el TJUE, en una resolució de 20 de desembre signada per la vice-presidenta d’aleshores, l’espanyola Rosario Silva de Lapuerta, li va esmenar la plana. “El president del TGUE va concloure erròniament que no hi havia cap supòsit prima facie [a primera vista], sense haver examinat la condició d’urgència ni haver ponderat els interessos en joc”, deia.

El TJUE també estima el nostre recurs contra el Parlament Europeu i diu que el Tribunal General va errar quan el dia 1 de juliol ens va denegar les mesures cautelars per prendre possessió dels nostres escons. https://t.co/CQuvS9AaN0

— krls.eth / Carles Puigdemont (@KRLS) December 20, 2019

La decisió del TJUE va arribar l’endemà de la sentència del mateix tribunal que reconeixia la immunitat d’Oriol Junqueras. A més, va ordenar que el cas de Puigdemont i Comín tornés al TGUE per a un nou examen d’acord amb la doctrina fixada per Junqueras –llavors empresonat a Madrid–, tot i que va deixar clar que eren eurodiputats i tenien immunitat d’ençà del 13 de juny.

Aquell mateix 20 de desembre, el Parlament Europeu va permetre l’accés de Puigdemont i Comín i va començar el procés per a acreditar-los com a eurodiputats de ple dret. Un tràmit que es va acabar el 6 de gener perquè la cambra va tancar per vacances de Nadal. Pocs dies després, els dos dirigents de Junts van assistir al seu primer ple de la legislatura.

Les mesures cautelars sobre la immunitat

El 9 de març de 2021, el Parlament Europeu, més dividit que mai, va aprovar el suplicatori contra Puigdemont, Comín i Ponsatí, que de manera automàtica van perdre la immunitat, tal com havia demanat el Tribunal Suprem espanyol. La defensa dels eurodiputats va presentar una demanda de nul·litat al TGUE, tenint en compte les irregularitats en el procediment. A més, Boye va reclamar que es garantís als seus clients la immunitat de manera cautelar.

El 30 de juliol, el TGUE va negar la concessió de la immunitat cautelar perquè, a parer seu, no es va acreditar prou el risc de detenció de Puigdemont, Comín i Ponsatí, i va destacar que el Suprem havia reconegut que s’havien suspès les euroordres. En aquest sentit, el tribunal també va assenyalar que els dirigents conservaven la protecció per a assistir als plens del Parlament Europeu a Estrasburg.

La situació va canviar sensiblement el 23 de setembre, quan la policia italiana, a petició de les autoritats espanyoles, van detenir Puigdemont a l’aeroport de l’Alguer i el van posar a disposició del Tribunal de la Cort d’Apel·lació de Sàsser. Ara bé, el tribunal va alliberar l’eurodiputat i va suspendre el procés d’extradició perquè la justícia europea s’havia de pronunciar encara sobre les pre-judicials de Pablo Llarena sobre les euroordres.

Amb aquest espant a la motxilla, l’advocat Gonzalo Boye va reclamar al TJUE la immunitat cautelar per a Puigdemont, Comín i Ponsatí mentre el TGUE no resolia sobre el cas del suplicatori. El 24 de maig de 2022, la darrera instància del Tribunal de Luxemburg va donar la raó als exiliats i els va retornar la protecció arran del perjudici irreparable que podia significar una detenció i la posterior extradició a l’estat espanyol.

Així mateix, en la resolució signada pel vice-president del tribunal, Lars Bay Larsen, es va deixar constància que a primera vista el procediment del suplicatori havia estat irregular. “El comportament del ponent i del president de la comissió JURI al qual es refereixen els recurrents pot demostrar prima facie una parcialitat o un prejudici personal envers ells”, deia.