“Gran” o “gros”?: aquesta és la qüestió

La distinció entre els adjectius gran i gros es va perdent, com més va més. El motiu, com sol passar, és que per als usos més freqüents d’aquests dos mots el castellà en té un i prou (grande). I, en casos com aquest, la força de la interferència ens empeny a arraconar el que no es correspon amb el de la llengua dominant; en aquest cas, gros.

Què vol dir gros? En què es diferencia de gran? La primera cosa que ens diuen els diccionaris és que una cosa grossa ‘té un volum considerable, que ultrapassa el volum ordinari’. Tinguem en compte, doncs, aquesta característica: el volum. Si parlem d’objectes o d’animals, tots els que tinguin ‘un volum considerable’ seran grossos. Per això parlem del dit gros, per exemple. I per això direm que un porc o un arbre o un llibre són grossos.

La definició de gran és més complexa: ‘que té unes mesures considerables, que excedeix la mida o el grau ordinaris, usuals, en dimensions superficials, capacitat, quantitat, intensitat’. Si gros ens parlava de volum, gran ens parla de molts més trets, però n’hi ha un de determinant, que és la capacitat. Un camp de futbol o una plaça, per exemple, poden ésser grans, però no pas grossos.

En molts contexts en què tradicionalment es deia gros, avui la tendència és a dir-hi gran, per la interferència del castellà. Vegem-ne exemples.

Les màquines, com ara els cotxes, són grosses, no pas grans, perquè se’n sol destacar la idea de volum.

1. El secretari d’estat de Governació, Ventura Estragués, els espera al carrer, recolzat al cotxe gros del ministeri, el que no té cap distintiu (Albert Villaró).

I no tan sols les màquines, sinó, en general, els objectes són grossos i no grans.

2. Més d’un vianant rebria el colp d’un llom de llibre gros al cap i es quedaria mig estabornit (Joan Francesc Mira).

Dels animals, tampoc no se’n destaca la capacitat, sinó el volum. I per això diem que són grossos.

3. Van passar de recol·lectors a ser pescadors i caçadors, gràcies a algun animal gros, com l’abundant bisó que trobaven ferit (Josep Vallverdú).

En general, la característica predominant de les parts del cos també és el volum i, per tant, hi correspon gros.

4. El meu nebot, amb aquell cap tan gros! (Josep M. de Sagarra).
5. És una dona d’uns cinquanta anys, de poca alçada, grossa de cara, ferrenya (Josep Puig i Ferreter).

En canvi, si pensem en la capacitat, per exemple, veurem que és la característica que preval en un espai públic:

6. En sortir del metro em semblà que arribava per primera vegada en una ciutat gran (Mercè Rodoreda).

Alguns objectes admeten gran i gros perquè tenen volum i capacitat. Per exemple, una olla. D’ací ve que trobem dues versions d’aquella coneguda frase feta (que vol dir ‘fer una despesa extraordinària’).

7. La mestressa, ajudada per les criades, havia ficat l’olla gran dintre la xica (Josep Coll).
8. Els quasi tres-cents convidats donen fe de l’esforç que suposa posar l’olla grossa dins de la petita (Isidor Cònsul).

I les persones? Per un seguit, sobretot al Principat i a Menorca, diem que algú és gran quan ho relacionem amb l’edat:

9. És una dona gran la Mundeta, té els cabells blancs, i se li veuen uns ulls molt cansats (Maria Barbal).

Però no sempre vol dir ‘vell’. De vegades, significa ‘adult’:

10. Quan siguis gran i jo sigui velleta,/ guia’m com ara jo et guio a tu (Ignasi Iglésias)

Quan parlem d’entitats no físiques la cosa ja no és tan clara. Tanmateix, es manté gros, per exemple, quan volem dir ‘greu’:

11. És molt gros el que li va fer; i, amb tot, mai ningú no l’ha sentida malparlar de la seva filla (Sebastià Juan Arbó).
12. Senyors, quin trastorn tan gros és una mort (Llorenç Villalonga).

En canvi, fem servir gran quan ho avantposem al nom:

13. Un gran espectacle que divertia els joves de la Gestapo (Ferran Torrent).
14. L’hivern, com el sol, en la gran serenor,/ fa lluir serra amunt les geleres! (Josep-Sebastià Pons).

El professor Gabriel Bibiloni ha estudiat a fons aquesta distinció i en va escriure un article (“Sobre els mots ‘gran’ i ‘gros’”), que ha servit de fonament per a aquest “Ras i curt”. Si el llegiu, hi trobareu més informació.