Un gran aplec de cultura popular per a tancar l’Any Estellés a Burjassot

Durant aquest darrer any, el país s’ha omplert de commemoracions, lectures i reivindicacions de la figura de Vicent Andrés Estellés, i la seua poesia s’ha escampat com mai, al sud, al nord i a l’est. El centenari no ha estat organitzat per les institucions valencianes, però, essent com era el gran poeta del poble, ha estat el poble qui l’ha celebrat. Avui, de manera simbòlica, tres dies després de l’aniversari de la seua mort, el 27 de març de 1993, Burjassot (Horta Nord) –el seu poble natal– ha estat l’escenari d’un aplec de cultura popular com a cloenda de l’any Estellés.

“Estellés està vinculat a tothom, però està molt vinculat a la cultura popular. Molta gent, no especialment lletrada, no especialment lletraferida, coneix els versos d’Estellés i circulen d’una manera natural entre persones que no penses que podrien ser lectores de poesia. Però Estellés funciona. És l’únic poeta europeu, a més en una llengua minoritzada, que té aquest relleu generacional i popular. És un fenomen absolutament estrany, extraordinari i meravellós”, diu Anna Gascón, secretària de la plataforma Cent d’Estellés, encarregada d’organitzar la resposta popular per a commemorar el centenari del poeta. Es van organitzar actes a cada barri i a cada poble, a més dels habituals sopars Estellés –que ja fa vint anys que es fan–, per a fer del 2024 l’any del poeta de Burjassot.

“Ara fa un any convocàvem l’Any Estellés en el centenari del naixement del més gran poeta valencià des d’Ausiàs March. Davant la situació política al País Valencià, gens favorable a reivindicar i homenatjar els nostres referents culturals, demanàrem a la societat civil que no es quedara parada. Insistíem i insistim que cal lluitar per la nostra llengua i cultura i, si no ho feia l’administració pública, ho faríem nosaltres”, recorda la plataforma en un comunicat.

I així va ser. Entitats i col·lectius com el Bassot de Burjassot, Acció Cultural del País Valencià, el Col·lectiu Ovidi Montllor de Músiques del País Valencià, la Societat Coral el Micalet, Escola Valenciana, Fundació Sambori, el Tempir d’Elx, l’Ateneu de Bétera, 1 Entre Tants, l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i el PEN català, entre més, s’hi van unir per a convidar tota la gent del país a afegir-se a la celebració del centenari, que ha comptabilitzat al voltant de tres-cents actes. “Durant tot un any, hem omplert el país d’Estellés de poesia, memòria i dignitat”, reivindiquen. Tot amb el suport de la família del poeta.

Un gran aplec de cultura popular

La festa de cloenda de l’any Estellés ha estat un gran aplec de cultura popular, amb tots els elements característics: el foc de les colles de Dimonis, la música de les rondalles, dels tabals i les dolçaines, del cant d’estil, les danses i les muixerangues. Que, com diu Anna Gascón, “són part de la nostra identitat en sang”. “Pensàrem que a Estellés li hauria agradat trobar-hi la gent que li ha donat caliu, perquè realment quan lliges Estellés lliges música popular, lliges una mena de vers assequible i accessible. Té aquest miracle d’enllaçar dos conceptes que són molt estranys i fer un ‘jo vull ser pastor de rius’. La seua poesia et fa eixe clac, connecta amb la gent més diversa. Jo he vist joves plorar d’emoció amb un poema d’Estellés”, diu Gascón.

La jornada ha començat al matí amb una conferència de premsa a la plaça de l’Ajuntament de Burjassot. En acabat, els Dimonis de Massalfassar (Horta Nord) i Campanar (València), el grup de danses de Benimodo (Ribera Alta) amb els cabuts, el grup de danses Alimara, el de Quart de Poblet (Horta Sud), el de Riba-roja (Camp de Túria) i els Bastonots de Picassent (Horta Sud) han acompanyat la gent amb una cercavila festiva fins a l’auditori. Allà, Isabel Anyó Estellés, néta del poeta, i el musicòleg Josep Vicent Frechina han donat la benvinguda. Hi han actuat tot un seguit de rondalles i colles de dolçainers, a més de les dues muixerangues d’Algemesí i la del Carraixet.

Impressionant la Festa de Cloenda dels “Cent anys d’Estellés”, a Burjassot, amb el protagonisme de la música i les danses tradicionals valencianes. pic.twitter.com/JQtRWAGQ25

— Vicent Soler i Marco (@vicentsolerm) March 30, 2025

Reivindicar amb alegria

Aquesta setmana, una regidora del Partit Popular de Godella (Horta Nord) es va vantar que el seu govern –format amb Vox– hagués retirat un mural de ceràmica sobre Estellés d’un edifici municipal, col·locat durant la Trobada d’Escoles en Valencià de l’Horta Nord, l’abril del 2015, amb els versos: “Allò que val és la consciència / de no ser res si no s’és poble.” La regidora va proferir aquestes paraules, justament el dia de l’aniversari de la mort del poeta: “La meua opinió és que Vicent Andrés Estellés és el poeta de l’odi, de l’ordinariesa i el catalanisme. Hem trinxat els plafons i els hem utilitzat per a tapar els forats del poble i ja està.”

Davant aquests insults, Burjassot ha reivindicat Estellés amb festa i alegria. “Després de sentir les animalades que ha dit aquesta regidora de Godella, la ràbia està bé, però hem de demostrar que la seua ràbia, que fa que lleven un plafó d’Estellés, és tèrbola, és fosca, i a nosaltres no ens ha de limitar ni ens ha de marcar el camí. El nostre camí és l’alegria, la convivència, estem junts, estem juntes, celebrem la vida, celebrem la poesia i celebrem la cultura popular. Perquè som ací, des de la reivindicació, l’apoderament i l’assertivitat. Hi serem per a celebrar Estellés, celebrar la vida, celebrar-nos i dir: ‘continuem’”, acaba dient Anna Gascón.