26.08.2022 - 21:40
Fa anys que les entitats socials alerten de la manca de recursos públics i del retard en el pagament de les subvencions. Arran de la crisi actual, derivada de la guerra d’Ucraïna i de les conseqüències que encara porta la pandèmia, les associacions es troben al límit. Sobretot, les que estan relacionades amb el sector de l’alimentació, que com més va més els costa de comprar productes de primera necessitat, a causa de l’escassetat d’aliments. Alhora, la quantitat de persones que necessiten l’ajuda no para de créixer.
L’associació Gràcia Participa és una de les afectades. Al setembre no podrà obrir el Rebost Solidari, l’economat de l’associació que atén mil cinc-centes famílies, i hauran d’ajornar-ne l’obertura al 4 d’octubre. No obstant això, tampoc no saben si després podran continuar el projecte.
En aquests moments, Gràcia Participa distribueix aliments per a unes quatre mil persones derivades pels Serveis Socials del districte. “Sempre hem estat en mínims, amb recursos insuficients, però ara no podem continuar”, explica Josep Manel Alejandre, secretari de la junta de Gràcia Participa. “Hem dit que reobrirem a l’octubre, però no sabem si al cap de dos o tres mesos ens veurem obligats a tancar”, lamenta.
Subvencions insuficients i tardanes
La situació d’incertesa de moltes entitats ve marcada, sobretot, pel retard dels ajuts públics, que no arriben fins al setembre. “Com vivim del gener al setembre? Comprem productes des del primer de gener i, fins i tot, he hagut d’ajornar factures per al mes que ve”, explica, indignat, Alejandre.
A més a més, aquests ajuts són anuals, per tant, els han de gastar abans no acabi l’any, en els quatre mesos restants. “És pervers en tots els sentits. No tan sols no paguem ni una gran part de les despeses, sinó que he de gastar els diners abans de final d’any tant sí com no.”
Un altre factor important que agreuja el problema és que la subvenció que reben de l’ajuntament és molt reduïda. Actualment, Gràcia Participa rep vint mil euros. Aquesta quantitat tan sols arriba a cobrir un 20% de les despeses totals, que les destinen tant al lloguer (llum, gas) com al transport, atès que han d’anar a recollir els productes al Banc d’Aliments i, a més, han de pagar un dels magatzems.
“Necessitaríem, almenys, que ens cobrissin el 40% de les despeses. Ja som dos-cents voluntaris, ja fem la nostra part”, reclama Alejandre. “Em sembla indignant que l’ajuntament ens delegui a les persones de Serveis Socials, és a dir, que ens passin la responsabilitat, i després els recursos siguin insuficients i arribin tan tard.”
La voluntat de Gràcia Participa és pactar amb el consistori per obtenir un conveni amb què no depenguin de les subvencions anuals i que els garanteixi estabilitat. “No ens serveix que ens donin una quantitat extra per a acabar de pagar les despeses fins a final d’any, perquè després, al gener, ens trobarem amb el mateix problema. Volem una solució que sigui definitiva.”
Escassetat de productes al Banc d’Aliments de Barcelona
L’altra cara de la moneda està directament relacionada amb la crisi de productes al Banc d’Aliments de Barcelona. A final de maig, el Banc va anunciar que, tot i l’augment de la demanda, es veien obligats a reduir els lliuraments de menjar un 12%.
No tan sols la inflació i la pujada dels preus de combustibles ha contribuït que el Banc es trobi al límit, sinó també l’encariment dels aliments bàsics de primera necessitat.
Productes com l’oli, l’arròs i la llet són els més necessitats per les persones desfavorides. Tanmateix, Gràcia Participa denuncia que l’últim camió que van rebre de la fundació no contenia ni tres quartes parts dallò que haurien de rebre normalment.
Què passarà ara amb les famílies del Rebost?
L’Ajuntament de Barcelona i Serveis Socials són els responsables d’aquestes persones, recorda Gràcia Participa. Consideren que una alternativa ràpida i probable és que les deleguin a les parròquies. Tanmateix, el secretari de l’entitat no està convençut que puguin assumir tot el volum que Gràcia Participa atén. “Moltes parròquies es van desmantellar perquè ja hi érem nosaltres i, per tant, no tenia sentit. Les que continuen, treballen amb cent persones, que són les del seu entorn, i reben l’ajuda dels veïns. Però no es pot comparar amb els dos-cents voluntaris que tenim nosaltres de diversos perfils”, diu.
Gràcia Participa fa una crida per a rebre donacions
Anteriorment, l’entitat podia fer front a la manca de recursos públics i a l’escassetat d’aliments gràcies a les donacions, sobretot l’any 2020, quan es va constituir. Però a causa de la pandèmia i de la possible recessió, les donacions han disminuït molt. Per tant, depenen directament de les subvencions municipals.
Amb l’anunci del tancament del Rebost aquest setembre, l’entitat també ha fet una crida per les xarxes socials per a rebre donacions. Qui ho vulgui, pot adreçar-se presencialment al Centre de Cultura Popular de Gràcia, la Violeta, o bé a can Musons. També es poden fer donacions de manera telemàtica.
Si voleu fer una donació us podeu adreçar a la Violeta o al Casal Cardener entre setmana
o a Can Mussons divendres de 19 a 21hTambé al webhttps://t.co/ZhV7JNgtfT
o al compte corrent
ES5921003268982200271075Els Punts de Suport i El Replà seguirant funcionant amb normalitat pic.twitter.com/ahfWWCwbeS
— Gràcia Participa (@GraciaParticipa) August 22, 2022
Un economat particular
El Rebost Solidari de l’associació és un projecte únic i autogestionat pels voluntaris de Gràcia Participa. No reparteixen aliments mitjançant el conegut sistema de lots, on es preparen prèviament els aliments i es pot planificar la quantitat exacta, sinó que tenen un economat. Però, tot i ser una iniciativa amb molts avantatges, l’associació encara necessita més recursos, perquè estan obligats a disposar d’una quantitat mínima de cada producte.
Des del primer moment, tenien clar que no volien oferir el mateix que les parròquies, sinó donar llibertat a les persones d’escollir els productes que volguessin.
Cada família del Rebost disposa d’un dia i una hora per a anar a recollir els aliments a l’economat, que varien segons quantes boques s’hagin d’alimentar. A l’establiment, en lloc de comprar aliments, els intercanvien per punts, tot i que també disposen d’alguns productes gratuïts, com ara la part de nadons.
“Les famílies estan molt contentes, sobretot perquè no han de fer cues i se senten dignificades”, comenta Alejandre, i afegeix que l’objectiu de l’economat és tenir productes de tota mena, no tan sols els que arriben del Banc d’Aliments.