Els governs europeus esperen rebre resposta dels dubtes sobre l’oficialitat del català

Luxemburg · Arnau Lleonart (enviat especial)

Per a molts governs europeus l’estat espanyol va voler córrer massa el 19 de setembre, quan va portar a la taula del Consell d’Afers Generals de la Unió Europea la modificació del reglament lingüístic per a fer oficials el català, l’èuscar i el gallec. Aquell dia no hi va haver cap “no” ni cap vet a la proposta. Se’n podia parlar, però abans d’aprovar-ho calia resoldre quin augment de despesa implica i com es paga; com s’incorpora jurídicament a les regles europees que un estat membre proposi com a oficials tres idiomes més, a banda del que ja té reconegut; i, molt important, per què s’ha d’obrir ara la porta a nous reconeixements i quines implicacions tindria amb vista a futures reivindicacions d’unes altres comunitats lingüístiques.

Aquests són, a grans trets, els dubtes que ara mateix separen el català i els altres idiomes de l’oficialitat europea, que no serveix solament perquè les institucions europees parlin en un idioma compartit per deu milions de persones, sinó que tindria implicacions pràctiques en el dia a dia dels ciutadans com, per exemple, l’etiquetatge dels aliments o l’idioma d’uns certs documents. Avui els representants dels governs europeus desplaçats a Luxemburg esperen rebre resposta de tots aquests dubtes. Perquè, si bé durant el mes que ha passat entre l’una reunió i l’altra ja hi ha hagut converses bilaterals sobre aquesta qüestió, els delegats que participaran en la reunió comenten amb la premsa que són en el mateix punt que al setembre perquè la proposta no s’ha desenvolupat gaire ni s’han creat els grups de treball anunciats.

Sobre el paper, no és previst que prenguin cap decisió. A la reunió preparatòria que es va fer la setmana passada, ja es va avisar que la previsió era que avui s’exposessin oralment els avanços fets a l’hora de resoldre aquests dubtes, segons que van informar a VilaWeb fonts comunitàries. Val a dir, a més, que durant aquesta reunió de treball no es va destinar gaire temps al català, l’èuscar i el gallec i cap delegat dels governs europeus no va prendre la paraula per intervenir sobre aquest afer.

Aquestes darreres setmanes els governs espanyol i català, i entitats de la societat civil com la Plataforma per la Llengua, han tingut contactes a diferents nivells amb cadascun dels governs europeus per a escoltar els seus dubtes i donar-los respostes. A la sortida de la reunió del setembre, el ministre d’Afers Estrangers espanyol, José Manuel Albares, va dir a la premsa que per tal d’afavorir l’oficialització havia anunciat als seus col·legues dues qüestions. La primera, que el cost de les traduccions al català, l’èuscar i el gallec l’assumiria el govern espanyol, una manera de tranquil·litzar els governs més preocupats per la despesa pública. Això va ser un compromís, però falta veure com es plasma en la normativa europea, perquè seria una excepció en el funcionament habitual, que assumeix les despeses de traducció i interpretació dels actuals vint-i-quatre idiomes oficials directament des del pressupost comunitari.

I la segona qüestió per a aplanar el camí de l’oficialitat és que es prioritzaria el català a l’èuscar i el gallec. Albares els va dir: tres nous idiomes de cop és massa terrabastall? No patiu, que ho farem a poc a poc. Públicament, va adduir el volum de parlants del català, molt superior al dels de l’èuscar i el gallec, i la reivindicació sostinguda en el temps de fer oficial a Europa la llengua catalana (el 1987 el Parlament de les Illes ja ho va demanar i d’aleshores ençà hi han insistit institucions i partits diversos). Hi ha un tercer motiu –que no va dir, però que tothom va entendre–, que en certa manera lliga amb el segon: qui ven més cars els vots per a la investidura de Pedro Sánchez són els nacionalistes catalans, no els gallecs i els bascs. De fet, malgrat que representants del PNB, EH Bildu i BNG van rondinar per l’anunci, la sang no ha arribat al riu ni s’han aixecat de la taula.

La reunió és la penúltima oportunitat d’aprovar l’oficialitat a temps per a la investidura de Pedro Sánchez, però si, com es preveu, torna a romandre sobre la taula encara hi haurà una darrera bala: el 15 de novembre, a Brussel·les. Junts i ERC van fer confiança al govern espanyol ara fa un mes, tot i que públicament havien pressionat perquè l’oficialitat s’aprovés en la primera reunió. Van valorar positivament que el procediment s’hagués activat, però van avisar que la responsabilitat de convèncer els altres governs perquè hi votessin a favor era de l’executiu de Sánchez, que a més exerceix la presidència de torn del Consell de la Unió Europea. I per a convèncer tant s’hi val baixar a les converses tècniques sobre els dubtes suara detallats, com jugar el joc de la diplomàcia i de l’intercanvi de favors.

Serà important d’escoltar els arguments que exposaran públicament els representants dels governs que avui participin en la reunió, que donaran pistes sobre si són més a prop d’avalar la proposta, i com ven el peix el ministre espanyol Albares, perquè fins ara ha estat hermètic i no s’ha mogut de la poca concreció dient que s’hi va treballant. Ara fa un mes que es va presentar davant la premsa amb un discurs triomfalista per a destacar que el català, l’èuscar i el gallec no havien arribat mai tan lluny en la seva projecció a Europa, un to que serà més difícil de sostenir si continuem allà on érem.

Igualment, serà indispensable parar l’orella per a copsar com ho reben Junts i ERC, que poden començar a impacientar-se si no veuen avenços en les seves peticions, oimés quan el PSOE dilata la presentació de la seva proposta de la llei d’amnistia i es fa el ronsa amb la petició d’incloure un mitjancer que avaluï les converses entre els governs català i espanyol.

La societat civil també pressiona en favor de l’oficialitat

Avui Òmnium Cultural, les principals universitats, sindicats i organitzacions empresarials i econòmiques del Principat van escenificar el suport a l’oficialitat europea del català, presentant una carta que han enviat als representants dels governs europeus. La missiva recupera alguns dels arguments sobre els quals s’ha insistit a l’hora de demanar l’oficialitat del català: el parlen vora deu milions de persones, és la tretzena llengua europea més parlada i l’oficialitat és clau per a protegir-la.

“Tot i el greuge que implica que una llengua europea amb més de deu milions de parlants encara no sigui considerada oficial, també és una certesa que tenim una gran oportunitat per donar-li el reconeixement que mereix”, va dir Xavier Antich, president d’Òmnium. I va afegir: “No es pot esperar cap altra resposta per part dels estats membres de la Unió Europea que el seu compromís perquè el català sigui considerat una llengua oficial de ple dret.”