18.09.2023 - 11:29
|
Actualització: 18.09.2023 - 12:58
La Generalitat ha xifrat en 21.982 milions el dèficit fiscal de Catalunya amb el sector públic espanyol l’any 2021, i en 20.772 milions el 2020.
Ho ha explicat en una conferència de premsa la consellera d’Economia i Hisenda, Natàlia Mas, al costat de la sotsdirectora de Finançament i Sostenibilitat Financera, Montserrat Bassols.
Segons que ha detallat Bassols, els ingressos aportats per Catalunya a l’estat espanyol el 2020 –incloent-hi la imputació del dèficit públic– van ser de 72.216 milions, un 19,3% del total i el màxim de la sèrie històrica, mentre que les despeses rebudes van ser de 51.444 milions, un 13,7% del total. Aquest dèficit va representar un 9,8% del producte interior brut (PIB) català el 2020, i un 9,6% del PIB el 2021.
Mas ha dit que 2020 i 2021 són, respectivament, el tercer i quart any de la sèrie històrica –amb dades des del 1986– amb un percentatge més gran sobre el PIB, i que el dèficit per càpita va ser de 2.831 euros per habitant el 2021.
Alhora, la consellera ha assenyalat que el dèficit fiscal calculat equival a un 50% del Pressupost de la Generalitat per a enguany, com també a la suma dels recursos dels Departaments de Salut, Educació i Drets Socials.
“Això significa una pèrdua de recursos per a tots els que viuen a Catalunya”, ha explicat, i ho ha definit com –textualment– un ofec financer sostingut, injust i deliberat.
La consellera ha definit la situació com “un càstig per a tots els que viuen a Catalunya” i la suma d’uns quants greuges, entre els quals ha dit que es troben un model de finançament caduc o l’incompliment d’inversions en infraestructures.
“Xifres escandaloses”
La consellera ha definit les dades com a “xifres escandaloses que es mantenen des de fa massa temps” i ha demanat que els debats sobre fiscalitat es lliguin al del dèficit fiscal. Segons que ha afegit, “parlar sol d’impostos ignorant el que els catalans perden pel dèficit fiscal és fer trampa” i ha assegurat que Catalunya no està en el tram més elevat de cap figura impositiva encara que estigui en els trams alts de pressió fiscal.
A més, ha reclamat una relació bilateral de l’estat amb Catalunya en finançament i que el govern proposi un nou model de finançament.
