03.09.2019 - 21:50
|
Actualització: 03.09.2019 - 22:19
Ho va verbalitzar el vice-president del govern, Pere Aragonès: si el pressupost del 2020 no s’aprova, ‘potser caldrà passar per unes eleccions’. Per a Aragonès, és imprescindible que els comptes vagin endavant, i ahir va començar una primera ronda de contactes amb l’oposició per sondar la seva disposició a acordar-lo. La reunió d’ahir a la tarda va ser amb la CUP i fou encapçalada pel secretari general del Departament d’Economia, Albert Castellanos, segons fonts del govern. No va servir per a acostar posicions. La CUP va denunciar que les xifres no quadren, que són propagandístiques i que el govern seguirà amb les privatitzacions. L’executiu es reunirà avui amb els comuns i el PSC i, demà, amb Cs i el PP, segons fonts de tots els partits. La setmana passada hi va haver uns primers contactes formals amb JxCat i ERC, les dues forces que donen suport al govern.
L’executiu també va fixar ahir el llindar de despesa no financera per a l’any vinent: 26.952 milions d’euros, és a dir, un augment de 2.510 milions respecte dels darrers comptes, aprovats el 2017. Com que el govern espanyol no li ha comunicat l’import de la bestreta del sistema de finançament ni la liquidació de l’exercici de fa dos anys, Economia ha fet una estimació dels ingressos.
L’intent d’Aragonès d’aprovar el pressupost és clau per a la continuïtat de la legislatura, segons ERC, que veu insostenible una altra pròrroga. Després de setmanes d’estira-i-arronses dialèctics entre les dues formacions del govern, la consellera de la Presidència, Meritxell Budó, recordava ahir que la competència per a convocar eleccions és del president de la Generalitat, Quim Torra. Justament ahir es va fer una reunió interna de JxCat a Brussel·les, amb els presidents Torra i Puigdemont, per encarar un curs polític marcat per la sentència del Tribunal Suprem contra els presos polítics i la resta d’acusats.
Els darrer pressupost aprovat és l’últim de l’executiu de Puigdemont i Oriol Junqueras. L’executiu de Torra i Aragonès no va aconseguir d’arribar a cap acord amb els comuns per aprovar el d’enguany. El govern, de fet, no va arribar a tramitar els comptes al parlament per falta de suport, tot i que sí que en va presentar una proposta. El president i el vice-president es van blindar aleshores per evitar les eleccions, mentre l’oposició argumentava que no aprovar un pressupost és motiu per a acabar la legislatura i recordava que Puigdemont s’havia sotmès a una qüestió de confiança quan la CUP li va tombar el pressupost, i també que Pedro Sánchez havia convocat eleccions en una circumstància com aquesta.
Precisament, la inestabilitat de l’executiu espanyol, en funcions i amb unes noves possibles eleccions a la vista el 10 de novembre si el PSOE no troba aliats per a la investidura, complica especialment l’estat de les arques de la Generalitat. Madrid insisteix a dir que no pot pagar els deutes que el govern català li reclama per l’impagament d’una part del finançament. El govern espanyol al·lega que està en funcions i que el pressupost no es va aprovar, però el català sosté que té l’obligació de pagar perquè el consell de ministres sí que en va aprovar l’avantprojecte i simplement es tracta d’una acció d’administració ordinària. Com ja havia anunciat, el govern va presentar dilluns un recurs contenciós-administratiu contra el Ministeri d’Hisenda espanyol a l’Audiència espanyola. La Generalitat reclama a Madrid 1.317 milions d’euros: 874 de l’actualització corresponent a la bestreta per la recaptació tributària i 442 més de la liquidació de la participació de l’IVA després d’un canvi normatiu de la gestió de l’impost de fa dos anys.
El pas endavant de la CUP i els comuns
A diferència de fa uns quants mesos, la CUP està disposada a mirar d’arribar a un acord sobre el pressupost, i JxCat considera que la CUP ha de ser el soci prioritari de l’executiu per a aprovar-lo, però estan molt lluny. En sortir de la reunió d’ahir, la diputada Maria Sirvent va argumentar que ‘per molta enginyeria comptable que facin’ els comptes ‘consoliden les retallades dels darrers anys’. L’intent d’acostament ja va començar amb ‘mal peu’ perquè el govern va filtrar una dada a la premsa que s’haurien estimat més de saber de primera mà. En concret, es va avançar a Catalunya Ràdio i RAC-1 que calculen un augment de 2.500 milions d’euros en inversió social, de manera que se superaria el nivell de despesa pública anterior a les retallades. L’augment es dedicaria a tornar a finançar les escoles bressol, a rebaixar les taxes universitàries, a convocar promocions de Mossos d’Esquadra i bombers i a construir el tram central de la línia 9 del metro de Barcelona. Són 795 milions més que els que incorporava la proposta anterior –fallida– de pressupost. La CUP considera que les xifres del govern no semblen possibles si, alhora, es compleixen els límits de dèficit i de despesa marcats per l’estat espanyol. Per tant, no s’impedirà la degradació de serveis públics.
Els comuns també van oferir un ‘diàleg sincer’ al govern. Tot i que insisteixen que no donaran xecs en blanc, volen que s’acabin els blocatges polítics a Catalunya i a Espanya. Així mateix, hi ha en joc les aliances a l’Ajuntament de Barcelona. En una reunió institucional abans de la pausa estival, la batllessa de Barcelona, Ada Colau, i Torra ja es van instar a parlar del pressupost de la Generalitat i de la ciutat. Colau va reclamar esforços perquè les pròrrogues no deixessin els serveis bàsics sota mínims.
