El govern refusa la consideració de minoria nacional: “No som la Bretanya ni els alemanys d’Hongria. Som una nació”

El conseller de Drets Socials, Carles Campuzano, ha estat el primer membre del govern a criticar un hipotètic reconeixement de Catalunya com a minoria nacional dins de l’estat espanyol. Segons que va avançar La Vanguardia, el PSOE i Junts negocien per a la investidura de Pedro Sánchez un possible reconeixement de Catalunya o bé com a minoria nacional, o bé com a nació. “El govern té molt clar que no som una minoria nacional. En algun moment ha semblat que en algunes converses del PSOE i del govern espanyol amb altres grups s’ha pogut plantejar així”, ha dit. “La posició del govern és molt clara: Catalunya és una nació, i el reconeixement ha de ser en tant que nació, no en tant que minoria nacional.”

Segons Campuzano, la tradició jurídica europea fa servir el concepte de minoria nacional per a referir-se “a grups de ciutadans de llengua o de cultura d’un país que resideixen en un altre país”, com ara els romanesos a Hongria o els russos a Letònia. Aquesta mena de reconeixements, segons Campuzano, són “un mecanisme per a protegir els drets nacionals” d’aquestes minories. A parer del govern, ha dit, aquest concepte no serveix ací: “Catalunya mai no s’ha reivindicat com a minoria nacional, s’ha reivindicat com a subjecte polític. Allò que ens fa aspirar a la independència és que som una nació.” I ha afegit: “Si no mai no hauríem tingut ni tan sols la Mancomunitat. […] Em semblen un plantejament equivocadíssim. No som la Bretanya, ni els alemanys d’Hongria. Som una nació, així ens hem definit.”

El govern encara no s’havia pronunciat sobre aquesta controvèrsia. El punt de vista de Campuzano és compartit per uns quants experts en la matèria, que alerten que aquesta mena de reconeixement blinda drets individuals, però no pas col·lectius. No tots els experts ho veuen de la mateixa manera, perquè és un debat acadèmic en plena discussió internacionalment. Gonzalo Boye, advocat del president Carles Puigdemont, i que té un paper destacat a Junts en la negociació amb els socialistes, la va esmentar en la vista de les qüestions pre-judicials al Tribunal de Justícia de la Unió Europea, d’on va sortir la jurisprudència sobre el grup objectivament identificable (GOI).