02.02.2021 - 16:31
El govern ha identificat vint-i-set projectes catalans per optar als fons europeus Next Generation EU i que estan inclosos en l’informe ‘Next Generation Catalonia’, un document lliurat per la Comissió per a l’elaboració del Pla per a la reactivació econòmica i protecció social. En total, es van presentar cinc-centes quaranta-dues iniciatives de la Generalitat, ens locals empreses privades, consorcis i entitats del tercer sector, orientades a transformar l’actual model productiu cap a un de més pròsper, inclusiu, resilient i sostenible. Els projectes estan quantificats en uns quaranta-un mil milions d’euros dels quals tres –Carbon Recovery, Battery Hub i l’Hydrogen Valley of Catalonia- ja en representen la meitat
En la valoració, també s’ha tingut en compte que els projectes siguin factibles i que es puguin executar en el decurs d’enguany i abasten diversos àmbits com la salut, l’eficiència energètica, la descarbonització, la mobilitat, les telecomunicacions i la transformació digital.
La portaveu del Govern, Meritxell Budó, ha lamentat que la Generalitat “difícilment” podrà gestionar els fons, però ha garantit que el govern defensarà que aquests projectes “emblemàtics, importants i estratègics” es puguin dur a terme. “No està a les nostres mans, però demanem que es tingui en compte”, ha afegit.
En la conferència de premsa posterior al Consell Executiu, Budó ha dit que la Generalitat vetllarà perquè aquests vint-i-set projectes siguin “apostes imbatibles i guanyadores” i perquè “es puguin i s’hagin de dur a terme a Catalunya”. La portaveu ha afegit que de moment són vint-i-set projectes però que podrien ser més perquè el procés encara està obert.
De fet, ha aprofitat per remarcar que es tracta de projectes amb un gran “potencial” que poden ajudar a resoldre diferents “problemes estructurals”, com per exemple la taxa d’atur juvenil a Catalunya. Un altre dels punts a favor, és la seva “ràpida implementació”, un fet que el govern considerà clau per reactivar l’economia en el marc de l’escenari actual de pandèmia. “Els podem posar en marxa aquest mateix 2021”, ha afirmat.
La selecció dels projectes s’ha fet en funció de deu criteris de priorització, concretament de la singularitat dels projectes; el seu grau de maduresa; l’import; el potencial de comercialització; la capacitat d’inversió en tendències de futur; el seu lideratge fort; la contribució a la reindustrialització del país; el foment de l’equilibri territorial; la contribució a la lluita contra el canvi climàtic i la capacitat de generar benestar i progrés social.
D’entre els projectes, en destaquen tres que representen la meitat dels quaranta-un milions d’euros. El primer d’aquests és el Carbon Recovery, que té la voluntat de posicionar Catalunya com un referent europeu en descarbonització i economia circular i que aspira a captar 7.282,1 milions d’euros (745 milions d’euros el primer any). Hi participen, entre d’altres, la mateixa Generalitat, Suez, La Farga, Naturgy, Holaluz, Factor Energia i clústers com el de l’Energia Eficient de Catalunya o el Leather Cluster.
D’altra banda, el Battery Hub està quantificat en 6.869,9 milions d’euros, dels quals 16,5 milions serien d’aplicació el primer any. El projecte cerca de reforçar la cadena de valor de les bateries elèctriques a Catalunya i al d’Europa a partir de l’impuls a la fabricació de vehicles elèctrics i la transformació d’empreses de tota la cadena de valor del sector de l’automoció cap a l’electrificació. En aquest cas, hi participen empreses del sector de la mobilitat, universitats i centres de recerca i la mateixa Generalitat.
També destaca l’Hydrogen Valley of Catalonia, amb 6.555,8 milions d’euros, dels quals 618,9 milions d’euros per al primer any, i que vol esdevenir la plataforma regional aglutinadora de diferents iniciatives al voltant de l’hidrogen verd a Catalunya i situar el país en un referent europeu quant a la seva generació, emmagatzematge i la distribució.
A banda, entre els vint-i-set projectes també hi ha el de racionalització de l’ús de l’aigua –que contempla la modernització de regadius o la garantia de l’abastiment, entre d’altres- amb 2.648 milions d’euros. Hi participarien la Generalitat, comunitats de regants, l’ACA, Aigües Ter-Llobregat, l’AMB i Agbar, entre d’altres.
També consta en el document, el projecte ‘Agenda Urbana: revitalització dels hàbitats urbans’, que preveu una dotació de 1.817,4 milions d’euros i actuacions com la rehabilitació de vint-i-cinc mil habitatges, un pla de sostenibilitat urbana i la recuperació del patrimoni cultural com a eix tractor turístic. El govern també ha assegurat que vetllarà perquè les pimes puguin accedir als fons i recorda que representen el 99,8% de les empreses, el 62,4% del VAB i donen ocupació al 69,4% dels treballadors del país.
Paral·lelament, l’Executiu ha aprovat aquest dimarts un decret llei que simplifica i agilitza els tràmits per gestionar els fons procedents del Mecanisme de Recuperació i Resiliència i del Fons REACT-UE per a la Generalitat de Catalunya i el seu sector públic i que aquest procés sigui “eficient i transparent”. Concretament, el govern ha establert aquesta simplificació des procediments administratius en quatre àmbits: contractació pública; gestió pressupostària; subvencions i ajuts; i convenis i consorcis.
