El govern de Prohens permet finalment la construcció en zones inundables, però diu que ho rectificarà

Després de dues setmanes de negociació i una catàstrofe prèvia a València que semblava que havia fet canviar les idees del PP, finalment, es podrà construir en zones inundables en sòl rústic a les Illes. Si més no, de moment. La manca de consens entre el partit del govern, el seu soci no oficial, Vox, i l’oposició ha fet que el parlament aprovi com a llei el text del decret llei de simplificació administrativa. Amb aquesta norma el govern de Marga Prohens va decidir de tombar la prohibició de construir en aquestes zones de risc, entre moltes més mesures. 

La situació és surrealista, sobretot perquè el PP s’ha enganxat les mans tot sol. La pregunta és: el govern no sabia al maig, quan va aprovar el decret, que construir en zones inundables podia dur a la tragèdia? València encara no havia viscut la gota freda, però les Illes sí que havien vist com la torrentada de Sant Llorenç deixava tretze morts el 2018. De fet, va ser a partir d’aquest episodi que el govern del Pacte va aprovar la prohibició de construir en zones inundables dos anys després.

Però van ser les morts a les espatlles de Mazón les que van encendres les alarmes al Consolat. Antoni Costa, portaveu i vice-president del govern, ho deia clar: “Això que ha passat al País Valencià ens podria passar a nosaltres”, entonava fa vint dies, i obria la porta a canviar el text del decret que s’havia de validar al parlament fa dues setmanes, però que es va anar allargant per falta de consens.

Els partits han estat tàctics en les negociacions per carregar-se responsabilitats els uns als altres. De fet, Costa ha anunciat una transacció per a prohibir les legalitzacions d’habitatges fora d’ordenació. I ha anat més enllà: si el text s’aprova sense modificacions –i, per tant, es permeten les construccions en inundables–, el govern aprovarà un decret el dia que la llei es publiqui al BOIB, amb les propostes que fa: prohibir les construccions i permetre obres en les quals ara són il·legals.

El punt de xoc: legalitzar les il·legals

“Quins interessos hi ha darrere de permetre que es facin obres a tots els edificis il·legals de les Illes? Qui hi ha darrere de permetre que els edificis il·legals es puguin legalitzar, també a zones inundables?”, ha començat demanant la diputada socialista Mercedes Garrido a Costa en la sessió de control al Parlament d’avui. Aquests són els punts que han fet que no hi hagi acord.

El PP ha contestat, orgullós, que ja formava part del seu programa de govern i s’aferra a la idea que permetre aquestes obres és per protegir la ciutadania davant d’aquests fenòmens. Insistim: els populars no sabien res de la tragèdia de València quan ho van aprovar perquè encara no havia passat i eliminaven una prohibició destinada a protegir la ciutadania arran dels fets de Sant Llorenç. 

Però han estat enganxats en aquesta idea de permetre obres. “Els interessos dels ciutadans de les Illes no estan darrere de les seves propostes. Tampoc els de la comunitat científica ni les entitats ecologistes que li han dit que així, no”, ha recordat Garrido, insistint en el fet que una de les localitats on hi ha més zones inundables i es permetran les construccions és a Campos, localitat de la presidenta Prohens i de part del nucli dur del PP. 

Més per Mallorca ja insistia ahir que la intenció és que la gent no hi visqui en aquestes zones. “En zones de risc no s’hi ha de viure: ni gent que hi té un terreny i hi voldria construir ni aquelles persones que hi han construït de manera il·legal”, assegurava el portaveu, Lluís Apesteguia, i el partit ha insistit avui en aquesta idea. 

“Si hi hagués una desgràcia grossa, assumiran les responsabilitats?” ha demanat Marc Pons, del PSIB, però Costa ha volgut desviar la pregunta:  “No es legalitzaran en zones de risc cap habitatge que no pugui garantir la seva seguretat davant una emergència meteorològica”. 

El decret, contra les mesures sostenibles

Més enllà de la votació sobre les zones inundables, aquesta llei òmnibus també afecta de ple mesures per lluitar contra el canvi climàtic aprovades durant el pacte de progrés. Per exemple, en l’endarreriment de la prohibició dels vehicles dièsel o en la prohibició de plàstics d’un sòl ús o en posar dificultats per afavorir les instal·lacions d’autoconsum. A més, s’elimina la Comissió Balear de Medi Ambient, a criteri del PP per “despolititzar el caràcter tècnic i garantista de l’avaluació ambiental”. 

“Han fet creure que era un decret de simplificació, però és una barra lliure de destrucció massiva del territori i una barra per tots els que els importa res més que seguir engreixant el seu patrimoni”, ha dit Maria Ramon de Més per Mallorca, i ha afegit: “Canyellas, Matas i Bauzá ens recorden quanta perversió i abús del territori es pot fer. Prohens remata i es converteix en digna successora.”

Ramon ha insistit que s’actua o “estam abocats al col·lapse” i ha criticat que el decret vagi en contra de les consideracions dels experts científics i les entitats ecologistes, ja que no es poden fer passes enrere en qüestions d’emergència climàtica. Josep Castells, de Més per Menorca, ha dit que “avui és un dia molt trist per a les Illes i la lluita contra el canvi climàtic al nostre territori”. 

“És l’atemptat més gran contra el territori i els consensos territorial dels gairebé 42 anys d’història de la nostra autonomia”, ha dit també Garrido. El PSIB, a més, ha recordat totes les mesures en contra dels avenços per lluitar contra el canvi climàtic en les quals el PP i Vox es van oposar durant les passades legislatures. Per exemple, l’aprovació de la llei de canvi climàtic, la llei de residus, la prohibició d’entrada de vehicles a Formentera, l’aprovació de la llei de la Biosfera de Menorca, la llei de generacions futures, la llei de mesures urgents per la sostenibilitat i circularitat del turisme, la llei d’impost d’estades turístiques, el reglament de protecció de la posidònia, el pla hidrològic, el tancament del murterar, el pla de descarbonització de l’economia o la limitació de creuers al port de Palma, entre d’altres.