Aragonès i Illa rubriquen l’acord que permetrà l’aprovació del pressupost

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, i el primer secretari del PSC, Salvador Illa, han signat avui a la tarda l’acord per l’aprovació del pressupost per a aquest any 2023. Tots dos dirigents han rubricat el document en un breu acte fet a la Sala de Diputats del Palau de la Generalitat, segellant el pacte amb una encaixada de mans final.

Sobre això, la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, ha anunciat que demà el govern aprovaria el projecte de pressupost en un consell de govern extraordinari per tramitar-lo tan aviat com sigui possible. El moviment ha arribat després de l’anunci d’un acord amb el PSC que, afegit al que es va tancar amb els comuns al desembre, garanteix la majoria absoluta dels vots perquè sigui aprovat al parlament. La previsió és que el pressupost pugui entrar en vigor a principi de març.

Ahir a la nit el secretari general de Junts, Jordi Turull, va enviar una carta a Aragonès oferint-se de tancar un pacte de pressupost amb ells, amb qui també hi havia oberta una negociació, però que havia avançat més lentament que no pas amb el PSC i que les últimes setmanes havia quedat en suspens. Vilagrà ha dit que avui respondrien la carta, i ha convidat Junts a afegir-se a l’acord tancat amb el PSC i amb els comuns. “Hem tingut moltíssimes reunions amb ells, intenses i llargues, i hem arribat a aproximacions en molts temes”, ha dit.

Per Vilagrà és un pressupost expansiu de 41.000 milions d’euros que els permet, d’una banda, millorar les polítiques i els ajuts socials i, d’una altra, fer les transformacions que diu que necessita el país. L’acord per als comptes va acompanyat d’un document centrat en les infrastructures i que recull les tres qüestions que el PSC posava sobre la taula per tal d’aprovar-los: la construcció de la B-40, també conegut com a quart cinturó, entre Sabadell i Terrassa; l’aeroport de Barcelona i el projecte de Hard Rock al Camp de Tarragona.

L’acord amb el PSC s’ha precipitat arran de la votació d’ERC a favor d’una moció al parlament que defensava la construcció de la B-40 en el traçat definit en el pla específic de mobilitat del Vallès. De fet, el text de l’acord és exactament el mateix que ja es va votar al parlament, una cessió que el govern admet que han hagut d’acceptar per a desblocar el pressupost, tot i que no és el seu model.

En canvi, el text relatiu a l’aeroport de Barcelona que hi ha a l’acord té diferències substancials amb el que es va votar al parlament –en què ERC es va abstenir–, tot i que s’hi inspira. L’acord parla de “transformar” i de “modernitzar” l’aeroport, però no d’ampliar-lo. Sí que diu, però, que aquesta transformació ha de permetre que l’aeroport “guanyi capacitat“, una expressió amb què Illa ha dit que se sentia còmode.

“El govern sabia on anava, té una proposta i l’hem de desenvolupar amb el màxim consens”, ha defensat Vilagrà, que ha assenyalat que l’acord diu que s’ha d’acordar en una comissió tècnica amb el govern de l’estat i “garantint el consens territorial”. Per a esquivar la divergència entre govern i el PSC, Vilagrà ha dit que el focus s’ha posat en l’objectiu, “que l’aeroport sigui un veritable hub internacional i tingui les connexions que pertoquen en el primer nivell”, però no defineix com s’ha de fer. “En l’objectiu hi estàvem d’acord. Cal modernitzar l’aeroport, però amb els condicionants de respecte a la biodiversitat, les directrius europees i els veïns”, ha dit. Vilagrà també s’ha vantat que el govern inclou la idea de “treballar tècnicament per a cercar el consens necessari” perquè la Generalitat de Catalunya formi part de la governança de l’aeroport, una qüestió que tampoc no constava en la moció del PSC que es va votar al parlament.

Així mateix, s’estableixen inversions i polítiques de desenvolupament agrari i natural al delta del Llobregat, com ara millores a la infrastructura de regadiu, prevenció d’inundacions i aprovació de les zones especials de protecció d’ocells.

Finalment, sobre el projecte de Hard Rock, l’acord diu que durant el 2023 s’han de completar els processos relacionats amb el començament del projecte, però que per fer-ho abans s’ha d’haver aprovat definitivament el pla de desenvolupament urbanístic, que preveuen que es faci durant el primer semestre d’enguany. Vilagrà ha dit que, més enllà del que digui l’acord, les tramitacions urbanístiques són un acte reglat: “En aquesta qüestió, que venia d’un pla directiu urbanístic amb una sentència judicial, apliquem la sentència judicial. És el que ja teníem previst. El que volem és que continuï la tramitació urbanística i ambiental.” L’acord serveix per a posar per escrit el compromís que el projecte va endavant i que no es blocarà, i també garanteix que mantindran la disponibilitat dels terrenys on s’ha de construir.

Més enllà del Hard Rock, el projecte també inclou mesures per a millorar la mobilitat al Camp de Tarragona completant-hi el pas del corredor mediterrani, amb un accés ferroviari al port de Tarragona, i millorar-hi el subministrament energètic. Sobre això, s’estableix que es negociarà amb el govern espanyol la inclusió en la planificació de transport 2021-2026 d’una nova substació elèctrica de 440 kV prop de Mont-Roig del Camp.

Sense referències a les delegacions exteriors

Durant les negociacions, el PSC havia proposat públicament que l’acord inclogués el compromís de no obrir noves delegacions exteriors del govern. El govern ja havia dit que això no ho inclouria, però, de fet, la portaveu Patrícia Plaja va dir públicament que la previsió per al 2023 ja era de no obrir-ne de noves, sinó consolidar les existents. Finalment, l’acord pel pressupost no fa cap referència a aquesta qüestió.

Tampoc no hi ha cap esment a la renda bàsica ni als canvis en el Centre d’Estudis d’Opinió que exigia el PSC, que volia que passés a dependre del Parlament de Catalunya en compte del Departament de Presidència, com fins ara.

24% del pressupost de Salut a l’atenció primària

El pressupost s’acosta, però no assoleix, l’exigència del sector sanitari que els comptes del Departament de Salut destinin el 25% dels diners a l’atenció primària. Finalment, la xifra és del 24%, que es tradueix en 2.100 milions d’euros. Globalment, el pressupost de Salut s’amplia amb 1.284 milions d’euros addicionals que, a més de millorar l’atenció primària, Vilagrà diu que servirà per a reduir les llistes d’espera i desenvolupar equipaments hospitalaris necessaris.

També ha remarcat que els comptes inclouen prop de 140 milions d’euros per a reduir les llistes d’espera de la llei de dependència. “Ho teníem pendent, trigàvem massa temps a respondre aquesta necessitat”, ha dit. I ha afegit que l’augment del 8% en les prestacions socials afavorirà 100.000 famílies.

El pressupost del Departament d’Igualtat creix d’un 27%, especialment amb partides per a polítiques contra la violència masclista i per a millorar els serveis territorials d’atenció.

Es destinen 180 milions d’euros a accelerar l’autoconsum energètic en l’àmbit domèstic i industrial, i 25 milions d’euros a l’Energètica, la companyia elèctrica pública de la Generalitat. Gran part d’aquests recursos aniran destinats a instal·lar plaques solars als edificis públics.

El pacte nacional per a la indústria, que va aprovar el parlament, serà dotat amb 680 milions d’euros. “Volem indústria a tot el territori, llocs de treball de qualitat i amb la capil·laritat que es mereixen totes les comarques del país”, ha dit Vilagrà.

Traspàs del servei de trens de rodalia

Al document sobre infrastructures també hi ha un punt amb el compromís que es negociarà amb el govern espanyol el model de traspàs de recursos econòmics per a gestionar els serveis ferroviaris de competència de la Generalitat. També s’hi inclou la cessió de la titularitat de la xarxa ferroviària de l’interior de les fronteres catalanes, una actualització del pla de rodalia 2020-2030 que inclogui el conjunt del sistema ferroviari català, i l’acord amb RENFE per a la compra i millores de trens i tallers mentre la Generalitat no tingui un operador preparat per a prestar els serveis.

Acord de pressupost, no de legislatura

Illa ha dit al matí que aquest acord no és un pacte de legislatura ni implica que a partir d’ara es converteixin en el soci prioritari del govern, una consideració que Vilagrà ha compartit. Ha dit que d’ara endavant el govern haurà de continuar negociant aïlladament cada qüestió amb els grups de l’oposició per a superar la minoria actual del govern. “Treballem amb la intensitat d’una negociació que no és fàcil, però que dóna fruits. Som molt ambiciosos amb l’agenda política per a poder dur endavant els projectes que necessita Catalunya”, ha dit.

L’aprovació del pressupost és un baló d’oxigen per al govern, que, si no hi ha cap sorpresa, li permetrà de continuar governant durant tot el 2023, un any especialment volàtil per la coincidència de les eleccions municipals i les espanyoles. Així mateix, ho ha dit Vilagrà, que ha exposat que l’objectiu és exhaurir la legislatura, que venç a començament del 2025, per a executar els projectes prevists en el pla de govern.