El govern català presenta recurs al TSJC i prepara un nou decret diferent del de Cambray per fer front a la sentència del 25%

El govern català ha presentat avui un recurs de reposició al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) contra la interlocutòria que li donava quinze dies per executar la sentència del 25% del castellà a les aules. Segons que ha explicat la portaveu del govern, Patrícia Plaja, qüestionen la legitimitat de l’Asamblea por una Escuela Bilingüe (AEB), i demanen que no s’apliqui el termini de quinze dies fins que es resolgui el recurs.

En paral·lel, Plaja ha anunciat que preparen un nou decret diferent del conseller d’Educació, Josep González Cambray. Mentre Educació continua treballant en la seva proposta, el govern vol enllestir en els pròxims dies un decret llei per a protegir les direccions dels centres de l’última interlocutòria del TSJC.

“El que es vol és que es pugui donar resposta des del govern, des del parlament i des de l’àmbit judicial”, ha dit la portaveu, preguntada per les converses a la cambra sobre l’acord per reformar la llei de política lingüística després que Junts es desmarqués del pacte inicial amb ERC, PSC-Units i els comuns. Ha defensat que s’ha de donar una resposta a la sentència del TSJC que “no sigui d’un o dos grups” polítics, sinó del “màxim” nombre de partits. “És veritat que no hi ha massa temps, però encara no estem treballant a contrarellotge. Hi ha marge per acabar-ho de polir i concretar”, ha remarcat. El termini per aplicar la interlocutòria s’esgota el 31 de maig.

El govern defensa que el Departament d’Educació ja està assumint totes les responsabilitats pel que fa a l’aplicació de la sentència, però admet que calen les màximes garanties jurídiques. “El govern combatrà una decisió que no té res de pedagògica, i molt d’ideològica”, ha avisat Plaja.

Pendents del parlament

Des de l’executiu pretenen que el nou decret llei sigui complementari al que pugui legislar el Parlament, on es continua discutint la possibilitat de reformar la llei de política lingüística. “El parlament també té un marge de maniobra molt important. Veurem com concretem això en els pròxims dies”, ha dit Plaja.

 Recurs de reposició

D’inici el govern al·lega que l’AEB no ha acreditat que representi a pares d’alumnes, sinó a suposats interessos col·lectius, cosa que la Generalitat assegura que l’AEB no està habilitada a fer. En segon lloc, el recurs al·lega que de les tres possibles opcions que donava la sentència del TSJC del 2020, fer una normativa, aprovar instruccions o realitzar actes d’aplicació, la interlocutòria d’execució de sentència de fa uns dies va triar obligar a aprovar instruccions. La Generalitat considera que això va en contra de la mateixa sentència perquè denega al govern la discrecionalitat que li atorga la llei per decidir com aplica la llei.

Segons el recurs, la Generalitat “no ha estat inactiva, sinó que ha iniciat els tràmits per aprovar una disposició legal i una disposició reglamentària per afrontar la problemàtica”. “Fins i tot en el supòsit que el tribunal considerés insuficients aquests primers passos adoptats, això no li dona dret a alterar el sentit de la sentència”, afegeix. “No es pot pretendre que les iniciatives normatives endegades s’aprovin sense complir els tràmits que són preceptius”, al·lega el recurs.

L’escrit també assegura que el govern no pot dictar instruccions als directors dels centres sense una legislació prèvia que ho avali, i menys encara si afecta terceres persones, com són els alumnes, i els seus drets lingüístics. “El tribunal pretén que la Generalitat alteri aquests drets de referència ni més ni menys que mitjançant unes simples instruccions, les quals serien manifestament il·legals i nul·les de ple dret”, afirma l’advocat de la Generalitat.

Inspecció Educativa diu que no hi ha assignatures troncals

El recurs afegeix un informe de la Inspecció d’Educació que identifica les dificultats per aplicar la interlocutòria del 4 de maig perquè la LOMLOE no estableix assignatures concretes, sinó activitats globalitzades. Així, a educació infantil “no es pot fer una matèria troncal en llengua castellana senzillament perquè no hi ha matèries troncals en el sentit que preveia l’antiga LOMCE”. A educació primària i secundària passa una cosa similar.

Inspecció també diu que a pocs dies abans d’acabar el curs costaria molt refer els horaris i els projectes didàctics planejats a inici de curs, a més de canviar alguns materials didàctics. Això afectaria uns 250.000 grups i molts alumnes amb necessitats educatives especials. “Tots els esforços d’alumnes i professors se centren en les darreres classes i els exàmens de la tercera avaluació, la presentació de diferents treballs requerits i les avaluacions de tots els alumnes”, explica l’informe, i assegura que això provocaria un trasbals pels centres que perjudica alumnes i professors. Només el canvi de materials didàctics suposaria uns 20 milions d’euros en total que haurien d’aportar sobretot les famílies.