El govern presenta un pla per a fer millores d’equipaments i espai públic en quinze barris de Catalunya

El govern ha presentat avui el projecte Barris amb Futur, un pla per a actuar en quinze barris de Catalunya que són “en risc de degradació urbanística” i que tenen manca d’espais verds i d’equipaments públics en condicions. Encara s’ha d’establir la metodologia per a triar quins barris es beneficiaran de les inversions que deriven del pla, però el diagnòstic del govern és que “aquest país pateix un risc de fractura social” perquè “prospera i integra, però una part se’n queda enrere”, segons que ha afirmat el conseller de Drets Socials, Carles Campuzano. Amb aquesta actualització del pla de barris, el govern pretén de revertir-hi la situació, tot i que encara no ha especificat quin volum de despesa requeriran les intervencions.

El projecte enllestirà la seva fase de preparació fins a mitjan any vinent. Campuzano ha explicat que volen implicar en l’operació tot el teixit empresarial dels entorns seleccionats i coordinar l’actuació amb els ajuntaments. Els tres eixos sobre els quals haurien d’orbitar les intervencions són, segons termes que ha fet servir el mateix executiu, la millora i la creació de més espais de sociabilitat (equipaments, espais públics, organització veïnal), les condicions de vida (habitatge, ocupació, cures), i la igualtat d’oportunitats (educació, lleure, accés a la cultura, llengua, equitat de gènere, salut). Encara manca, però, molta concreció.

Campuzano ha reconegut que la llei de barris aprovada pel primer tripartit, l’any 2004, ha servit d’inspiració –“Va ser una de les millors iniciatives d’aquell govern”, ha dit. Amb tot, n’ha criticat que “en la dimensió de la intervenció social i comunitària va tenir poc enfocament, perquè va ser una intervenció bàsicament de millora del capital físic, de les infrastructures i de l’urbanisme”. El projecte Barris amb Futur, en canvi, diu Campuzano que posa l’èmfasi en l’enfortiment del teixit comunitari.

Sobre l’autocrítica dels mateixos impulsors d’aquella llei, que admetien que certes reformes van generar augments de preus dels habitatges en els barris afectats, Campuzano ha admès que “el risc de la millora urbanística de qualsevol tros del país és que això pugui portar increments dels pisos”, però ha dit que també té avantatges, com la millora de les condicions de vida. Segons el conseller, els mecanismes de contenció en matèria d’habitatge han d’anar a càrrec de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, no pas del seu departament.