19.10.2024 - 10:24
|
Actualització: 19.10.2024 - 11:38
El govern va destinar més de mig milió d’euros, concretament 586.466, a pagar les pensions de presidents el 2023. D’aquests, 306.470 van ser per a presidents de la Generalitat i 279.996, per als del parlament. Els presidents de la Generalitat que van cobrar pensió són Pasqual Maragall, Artur Mas i Quim Torra. No van cobrar cap import ni Jordi Pujol, ni José Montilla ni Carles Puigdemont. Dels presidents de la cambra, han cobrat pensions vitalícies la vídua de Joan Reventós, Joan Rigol, Núria de Gispert i Carme Forcadell. Ni Laura Borràs ni Roger Torrent van percebre cap import el 2023.
El 1988 es va aprovar una llei que regulava les pensions i assignacions temporals als ex-presidents del parlament. I, posteriorment, el 2003 es va aprovar una altra llei que establia les condicions dels ex-presidents de la Generalitat. A més, aquesta segona llei, per mitjà de dues disposicions addicionals, també modifica alguns percentatges de la llei del 1988 per equipar les condicions dels ex-presidents de totes dues institucions.
La legislació estableix, principalment, dues menes de pagaments: l’assignació mensual i la pensió vitalícia. Segons l’article 2 de la llei 6/2003, els qui hagin exercit de presidents “tenen dret de percebre per un període equivalent a la meitat del temps que han estat en el càrrec i, com a mínim, per una legislatura, una assignació mensual equivalent al 80% de la retribució mensual que correspon a l’exercici del càrrec de president o presidenta”.
I l’article 3 de la mateixa llei regula les pensions vitalícies i estableix que els ex-presidents quan arriben a l’edat de seixanta-cinc anys “tenen dret de percebre una pensió de jubilació vitalícia consistent en una assignació mensual igual al 60% de la retribució mensual que correspon a l’exercici del càrrec”. Els percentatges per a calcular les assignacions mensuals i les pensions vitalícies per als ex-presidents de la Generalitat i del parlament són els mateixos, però la xifra que cobren és diferent perquè el sou de president de la Generalitat és més alt que no el del president del parlament.
Dues pensions vitalícies per a presidents de la Generalitat
Segons les dades del govern, tres presidents de la Generalitat van cobrar mensualitats el 2023. Maragall i Mas van percebre 91.941 euros de pensió vitalícia perquè tenen més de seixanta-cinc anys. En canvi, en el cas de Torra, va rebre 122.588 euros. Una xifra més alta perquè equival al 80% de la retribució del president de la Generalitat en aplicació de l’article 2.
Torra va ser president poc més de dos anys i va deixar de ser-ho el setembre del 2020, quan va ser inhabilitat per la justícia espanyola. Per tant, Torra pot cobrar l’assignació mensual fins el 2024 i a partir del 2027, quan faci seixanta-cinc anys, podrà rebre la pensió vitalícia del 60% del sou.
Els presidents de la Generalitat que no cobren
Hi ha tres presidents de la Generalitat que no cobren cap mena de pensió. Jordi Pujol hi va renunciar el 2014 després d’admetre que havia tingut diners sense regularitzar durant trenta-quatre anys. Per la seva banda, Montilla també hi va renunciar el 2020 quan va es va incorporar al consell d’administració d’Enagás.
Puigdemont, exiliat d’ençà del 2017 per la repressió espanyola, no ha cobrat mai la pensió. No ha renunciat a l’oficina, però sí al salari. Entre el 2019 i el 2024 va ser eurodiputat i actualment és diputat al parlament.
Tres presidents del parlament i una vídua
Els presidents Rigol, que es va morir aquest maig passat, De Gispert i Forcadell van cobrar 79.999 euros el 2023 de pensió vitalícia. Per la seva banda, la vídua del president Joan Reventós, Josefa Maria Rovira, va rebre 39.999 euros el 2023 en aplicació de l’article 4 de la llei 2/1988, que estableix que “el cònjuge vidu, no separat legalment, d’un ex-president del parlament amb dret de pensió vitalícia té dret, mentre romangui en aquesta situació, a percebre una pensió vitalícia equivalent al 50% de la pensió de jubilació”.
Laura Borràs va ser elegida presidenta el març del 2021 i va ser suspesa el juliol de l’any següent. Finalment, el primer de juny de 2023 la mesa del parlament li va retirar l’escó després de ser condemnada per la seva gestió al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). Borràs no ha cobrat res perquè ella mateixa va fer públic que renunciaria a l’assignació mensual. Segons la llei, tenia dret de cobrar el 80% del sou durant quatre anys.
La llei que s’aplica als presidents del parlament és diferent en un aspecte. Per cobrar la pensió vitalícia, en el cas de la cambra catalana, és necessari que hagin exercit almenys dos anys. Una limitació temporal que no existeix per als presidents de la Generalitat.
En el cas de Roger Torrent, que va ser president del parlament del gener del 2018 al març del 2021, tampoc no va cobrar cap paga el 2023, perquè llavors era conseller d’Empresa i Treball i, segons la llei, l’assignació és incompatible amb ser membre del govern o alt càrrec.
Ernest Benach, el 2023 no té cap assignació perquè ha esgotat la mensual i encara no ha arribat a seixanta-cinc anys per a rebre la pensió vitalícia. Els farà aquest novembre i a partir d’aleshores la podrà cobrar. Benach va ser president de la cambra catalana del 2003 al 2010.
Intents de reformar les pensions dels presidents del parlament
El PSC va proposar d’eliminar les pensions als presidents del parlament. Tant l’assignació que perceben immediatament després de deixar la presidència com la pensió vitalícia a partir dels seixanta-cinc anys i també la disponible per als seus cònjuges en cas de mort. Però el juny del 2023 la proposta dels socialistes no va ni superar el debat a la totalitat i es va tombar en ple debat sobre si Laura Borràs podria cobrar pensió encara que fos condemnada judicialment.
En canvi, la cambra catalana sí que va admetre a tràmit una proposta dels Comuns que optava per eliminar les pensions als presidents del parlament condemnats per corrupció. Però la proposta va acabar decaient al final de legislatura.
