27.07.2021 - 13:30
|
Actualització: 28.07.2021 - 13:35
El govern ha aprovat l’avantprojecte de llei de la ciència de Catalunya, que té per objectiu configurar el marc d’ordenació del sistema català de Recerca, Desenvolupament i Innovació (R+D+I). L’objectiu és que el sistema funcioni de manera coordinada, integrada i avaluada i per això determina les eines jurídiques i econòmiques per fer-ho possible. Es crearà el Consell de Recerca de Catalunya, com a òrgan d’alt nivell per debatre i assessorar el govern en les decisions estratègies. També es donarà un nou impuls a la Comissió Interdepartamental de Recerca i Innovació, de coordinació interna. El text proposa un finançament públic complementat amb un increment de la participació privada i la creació del Consell del Mecenatge en R+D+I.
El sistema de recerca català ha captat 1.583 milions d’euros en els darrers sis anys i en el marc del programa Horitzó 2020. Es tracta del 2,5% del total, per sobre de l’1,5% del pes en termes poblacionals. Pel que fa a l’impacte del PIB, cada euro invertit en recerca, retorna multiplicat per quatre, mentre que cada investigador català pot generar fins a set noves contractacions, segons dades del Departament d’Universitats.
La consellera de Recerca i Universitats, Gemma Geis, ha explicat que el projecte segueix les bases posades al Pacte Nacional per a la Societat del Coneixement (PN@SC) i ha defensat que està molt consensuat. Per això, ha demanat als grups parlamentaris que el tramitin per la via d’urgència i que es pugui aprovar i començar a aplicar com més aviat millor.
Geis ha defensat que la norma ha de permetre prioritzar la recerca i el talent del país i donar cobertura jurídica i específica pròpia que fins ara no existia. Ha afegit que la norma permetrà avançar cap a un país on la recerca estigui al centre i que enforteixi els vincles entre la societat i la comunitat científica. A més, i en relació al context actual, ha manifestat que ha de permetre superar la pandèmia actual i preveure d’altres en un futur o altres crisis.
Definició dels agents del sistema
Pel que fa a les propostes de la norma, tant el Consell de Recerca, com la Comissió Interdepartamental tindran competències en l’ordenació del sistema d’R+D+I de Catalunya, que es farà en base als instruments de planificació, finançament i avaluació del sistema.
El text defineix i concreta tots els agents del sistema català de recerca, desenvolupament i innovació. Entre aquestes hi ha aquells sobre els quals el govern ostenta la competència exclusiva en recerca i la regulació sobre el seu sector públic, com les universitats, els centres de recerca CERCA, els hospitals universitaris i els intensius en activitat de recerca del sistema de salut català, els instrucció de recerca i innovació en salut del sector públic, la Fundació Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA) i les infraestructures cientifico-tècniques singulars del sector públic de la Generalitat.
Hi ha també altres agents, com els parcs científics i tecnològics, el Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC), els serveis cientificotècnics i altres infraestructures de suport i de cooperació entre agents, així com els centres tecnològics i les empreses intensives en R+D+I. A més, hi ha les agències de suport i finançament com l’Agència de Gestió de d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR), l’Agència per a la Competitivitat de l’Empresa (ACCIÓ) i l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS).
Noves polítiques de personal
La norma defineix també les polítiques de personal per garantir les condicions adequades de treball dels professionals de la ciència. Així, es promourà la mobilitat a través de processos de formació, consolidació, captació, retenció i retorn del talent i es definiran els principis que hauran d’inspirar les polítiques de personal dels agents de recerca. En aquest sentit, es preveuen les figures del personal tecnòleg i tècnic de suport a la recerca, el personal d’administració amb funcions de col·laboració i assistència R+D+I i el col·laborador científic.
En aquest sentit, Geis ha assegurat que l’objectiu és retenir, atraure i captar nou talent.
Finançament públic i més mecenatge
L’avanprojecte proposa un finançament públic sostingut en la mitjana del de la Unió Europea (UE) i que estigui complementat per un increment de la participació privada. En aquest sentit, es preveu la creació d’un Consell del Mecenatge en R+D+I.
La consellera ha insistit que els pressupostos de l’any que ve s’estan treballant i que no pot parlar de números concrets però ha reiterat la seva voluntat que el pressupost del Departament creixi fins al 5% del total dels comptes de la Generalitat.
El text també vol aprofundir en la internacionalització del sistema incrementant la contribució a l’espai europeu de recerca i amb el reconeixement de la comunitat investigadora catalana a l’exterior.
Per últim, preveu flexibilitzar i simplificar els procediments i estructures administratives, enfortir la transmissió activa del coneixement cap a la societat i afavorir la participació activa d’aquesta ciutadania en les polítiques públiques d’R+D+I, amb el foment també de les vocacions científiques.
