20.06.2023 - 14:46
El govern continua la seva campanya de promoció del català, però les mesures que anuncia encara tenen poc gruix. La consellera Laura Vilagrà ha presentat avui l’avantprojecte de la nova llei de l’audiovisual, que haurà d’actualitzar la vigent d’ençà del 2005. La novetat principal és que la Generalitat vol obligar les plataformes audiovisuals amb seu a Catalunya que, pel cap baix, un 25,5% de les seves produccions siguin en català. Això no afecta cap de les grans plataformes, Netflix, HBO, Amazon Prime i Disney Plus, perquè tenen la seu fora. La norma, doncs, de moment afectaria només Filmin. El govern reivindica que també valdrà per a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i per a la Xarxa Audiovisual Local. Els mitjans públics, però, ja estan obligats per l’Estatut a fer servir el català de manera normal i preferent.
Amb les plataformes estrangeres, el govern ho fia tot al diàleg i a ajudar-los “amb recursos econòmics”, tot i que no concreten ni quants, ni quins, ni com. La consellera diu que esperen de poder-hi anar arribant a acords, tal com diu que han estat fent fins ara. “Ens agradaria que totes les plataformes que no estan a Catalunya complissin aquest paràmetre”, ha dit Vilagrà, i en alguns casos assegura que “ja ho estan fent perquè hi ha gent que ho demana”. El març de l’any passat, la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, va anunciar que Netflix inclouria 70 noves pel·lícules i sèries subtitulades o doblades en català cada any. La Plataforma per la Llengua va celebrar l’acord, però el va titllar de tímid i va exigir que es continués treballant per a millorar la llei de l’audiovisual espanyola. De moment no s’han anunciat més acords.
Les televisions i les productores queden fora de l’avantprojecte. Perquè la llei afectés una empresa com Mediapro, per exemple, aquesta hauria de crear i oferir tècnicament un servei d’OTT, és a dir, una plataforma de continguts a través d’internet. Segons l’avantprojecte, el text tampoc no estipularà incentius econòmics perquè els canals de televisió privats facin més contingut en català, ni encara menys afectaria els qui tenen la seu fora de Catalunya. Quan van presentar la moció per impulsar aquesta llei, el govern va dir que demanarien al govern espanyol que destinés fons europeus PERTE a l’audiovisual en català. Vilagrà ha explicat avui que fins ara no n’han aconseguit cap. Els diners que promouen totes aquestes mesures surten exclusivament dels departaments Presidència i de Cultura.
L’avantprojecte tampoc no establirà cap règim sancionador, perquè ho haurà de fer el parlament. Vilagrà ha defensat que aquest procediment és l’habitual, però no ha explicat amb quin calendari els grups s’hi posaran a treballar. La consellera ha reconegut les limitacions de la Generalitat per a regular en l’àmbit audiovisual, i ha explicat que per a compensar-ho dotaran de més competències el Consell de l’Audiovisual de Catalunya, que fins ara només controlava els mitjans públics, perquè passi a regular sobre continguts a demanda. Això, és clar, també se circumscriuria de moment a Filmin.
En els apartats de l’avantprojecte que no atenyen la qüestió lingüística, la mesura principal és que sigui obligatori d’indicar quan la imatge d’un cos és manipulada. Sobre aquest punt, el govern tampoc no sap com en garantirà el compliment, i espera treballar-ho amb experts en comissions parlamentàries.
