El govern envia dos informes a l’ONU contra el delicte de sedició espanyol i els abusos del Tribunal de Comptes

La direcció general per a la Promoció i Defensa dels Drets Humans, que depèn de la Conselleria d’Igualtat i Feminismes de la Generalitat, ha enviat a l’ONU dos informes que assenyalen la indefensió que causen per als drets humans el delicte de sedició espanyol i les actuacions del Tribunal de Comptes, segons que ha informat el departament en un comunicat.

Els informes defensen la necessitat de modificar el delicte de sedició a l’estat espanyol per a protegir el dret a la protesta, i afirmen que l’actuació del Tribunal de Comptes espanyol causa un impacte en la llibertat d’expressió, de participació política i de la garantia del principi de tutela judicial efectiva.

Tots dos documents s’han lliurat al Relator Especial sobre el Dret a la Llibertat de Reunió Pacífica i d’Associació de l’Oficina de l’Alt Comissionat per als Drets Humans, Clément Nyaletsossi Voule, amb l’objectiu que s’incorporin a l’informe que presentarà en el Consell de Drets Humans, que abordarà la protecció dels drets en protestes pacífiques durant situacions de crisi.

El Tribunal de Comptes espanyol

L’informe “Les actuacions del Tribunal de Comptes i els drets de participació política, d’un judici just i de llibertat d’expressió” diu que els procediments del Tribunal de Comptes espanyol no donen les garanties necessàries i originen indefensió. El document elaborat pel govern diu també que el Tribunal de Comptes s’extralimita en les seves funcions i que compta amb biaixos polititzats en el procés d’elecció dels membres i en la funció jurisdiccional, desvinculada de la justícia ordinària.

El delicte de sedició

L’informe “El delicte de sedició i el dret de protesta”, encarregat al despatx d’advocats Xarxa Jurídica, sosté que la concepció actual de la sedició en el codi penal espanyol afavoreix de penalitzar drets fonamentals i, després d’haver comparat la normativa en disset països, conclou que el cas espanyol no té homòlegs en el context europeu i que obeeix a criteris de “criminalització o càstig” desfasats respecte dels estàndards europeus.

També diu que la interpretació que ha fet el Tribunal Suprem espanyol sobre el delicte de sedició no és clara, ni precisa, ni previsible, vulnera principis de legalitat i causa inseguretat jurídica, a més de situar la desobediència civil no violenta multitudinària en aquest delicte, sense que la renúncia a la violència impliqui cap diferència.