El canvi de govern a la Generalitat de Catalunya es vincula a una substitució gairebé total de la direcció de l’administració. Al sistema català, els alts càrrecs tenen una clara vinculació política i tots els partits que han governat han tingut establerta una contribució obligatòria per a aquests càrrecs públics, encara que treballessin per a l’administració i no pas pel partit en qüestió.

El sottogoverno del president Pere Aragonès, just abans d’acabar el mandat, era format per 580 càrrecs. D’aquests, 189 són alts càrrecs, que inclouen secretaris generals i directors generals, i 159, personal eventual, que inclou membres dels gabinets, secretaris i assessors; els uns i els altres fan 348. Alhora, hi ha 232 directius d’entitats públiques.

Ara s’ha fet pública la llista actualitzada en data del primer de novembre d’alts càrrecs i personal eventual del govern de Salvador Illa; encara no hi ha la llista de directius de les entitats del sector públic, és a dir, responsables d’entitats públiques, com ara Ports de la Generalitat, el Servei Català de Trànsit i l’Institut Català de la Salut. Aquests no van vinculats necessàriament al color polític del govern, però també depenen de les decisions polítiques.

Una primera dada que es pot destacar és un augment del nombre d’alts càrrecs i personal eventual nomenats a dit pel govern. Així, dels 348 que hi havia amb Aragonès, ara han passat a 361, 13 més. Si desgranem per conselleries, l’augment prové principalment del Departament de la Presidència. Per una part, els alts càrrecs i eventuals adscrits a aquest departament han passat de 99 a 106, 7 més, amb l’afegit que durant el govern Aragonès incloïa Esports, que ara forma un departament independent i que té 6 càrrecs públics més.

La resta mantenen un nombre força semblant de càrrecs públics. El que en perd més és Cultura, que passa de 16 a 12, però s’explica per la creació del Departament de Política Lingüística, que és format per 6 alts càrrecs i personal eventual.

Els alts càrrecs de Salvador Illa

Quan Aragonès va acabar el mandat, hi havia 34 alts càrrecs i personal eventual que havien assumit el càrrec abans del 24 de maig de 2021, quan Pere Aragonès va esdevenir president. D’aquests, n’hi havia una bona part que no triava el govern, com ara els responsables de l’oficina de l’ex-president Artur Mas, o Josep Lluís Alay, de la del president Carles Puigdemont. Així, del govern de Quim Torra es mantenien 27 càrrecs públics, bona part, delegats del govern de la Generalitat a l’exterior.

Per la seva banda, Illa encara manté 100 alts càrrecs de governs anteriors. D’aquests, n’hi ha 23 que tenen els càrrecs d’ençà d’abans del nomenament de Pere Aragonès. 17 provenen del govern Torra i 6 d’abans. L’alt càrrec que més temps fa que ocupa el mateix lloc ininterrompudament, i amb molta diferència, és José Luis Ramírez, de l’assessoria jurídica, que va ser nomenat el juliol del 2004, quan el president era Pasqual Maragall. El següent és Jordi Menéndez, que d’ençà del 2010 és responsable de l’oficina de l’ex-president José Montilla.

Per tant, hi ha 77 treballadors que van ser nomenats durant el govern Aragonès i continuen al càrrec. Tanmateix, la majoria tenen un caràcter més aviat tècnic i els noms més vinculats a la direcció política d’ERC no han continuat pas. Solament n’hi ha 17 que siguin personal eventual, és a dir, membres dels gabinets, secretaris i assessors, 5 dels quals formen part de protocol; també hi ha Miquel Guiot Rocamora com a cap de l’oficina del president Quim Torra o Carles Fabró com a responsable del Palau de Pedralbes.

Entre els alts càrrecs, la conselleria que en reté més és la d’Unió Europea i Acció Exterior, i catorze són delegats del govern a l’exterior, un càrrec que s’elegeix per concurs públic. També hi ha més càrrecs tècnics, com ara cinc membres de la comissió de garantia del dret d’accés a la informació pública o directors de serveis. Tot i això, n’hi ha alguns amb més vinculació política, com ara l’ex-senadora d’ERC d’Elisenda Pérez, directora del cos d’Agents Rurals, i Pere Macias, que va ser ratificat com a comissionat del traspàs del servei de Rodalia.

Pugna d’ERC dins el govern

En plena pugna dins ERC entre el sector de l’ex-president Oriol Junqueras i de la secretària general, Marta Rovira, es va publicar que Junqueras suposadament havia demanat personalment al president de la Generalitat que mantingués a l’executiu càrrecs d’ERC que li són afins, com ara el president del Port de Barcelona, Lluís Salvadó; el director d’EQUACAT, Eduard Suàrez; el president de CIMALSA, Isaac Albert; i la directora de l’Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre (IDECE), Norma Pujol.

Malgrat que Illa no va fer cap moviment per a substituir-los, alguns d’aquests dirigents d’entitats del sector públic hi han renunciat. Illa mateix, en la presentació de José Alberto Carbonell com a nou president del Port de Barcelona el 15 de novembre, va dir: “El canvi ha estat per voluntat de Salvadó. Quan alguna cosa va bé, no cal canviar-la. Respecto i valoro que ell hagi fet un pas al costat.” De la mateixa manera, Norma Pujol, ha presentat la dimissió aquest dijous mateix, després d’haver esperat “un temps prudencial al càrrec” una vegada investit el nou govern.

Tot i que Marta Rovira fa dos mesos va fer una crida perquè els alts càrrecs vinculats a ERC abandonessin el govern d’Illa, Eduard Suárez i Isaac Albert mantenen el càrrec. Tots dos formen part de la candidatura de Militància Decidim, encapçalada per Junqueras, per al congrés del partit del 30 de novembre. Albert és proposat com a vice-secretari general de Comunicació d’ERC i Suárez secretari nacional de Treball i Mobilitzacions. També es mantenen al govern més directius, com ara David Vila, com a president de l’Ens d’Abastament d’Aigua Ter-Llobregat (ATL), regidor d’ERC durant quatre legislatures; la directora del CAT112, Irene Fornós, diputada d’ERC entre el 2018 i el 2020, i el director del Servei Català de Trànsit, Ramon Lamiel, ex-regidor del partit.