El govern diu que se sent identificat amb l’informe del Consell d’Europa que critica el 25% de castellà

El govern del president Salvador Illa diu que se sent identificat amb les conclusions de l’informe en què el Consell d’Europa critica la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que dictava de fer un 25% de classes en castellà a l’escola. De tota manera, encara no té clar com respondria si el Tribunal Constitucional espanyol ratifiqués la sentència –que encara no s’aplica– i imposés aquest 25%. Els mesos vinents, se’n sabrà la resolució definitiva. “Quan la coneguem, la valorarem i veurem quins són els escenaris de futur”, ha dit la portaveu del govern, Sílvia Paneque. A més a més, el govern ha rebut crítiques per la desatenció dels vint-i-quatre centres que ja han d’aplicar el 25% en alguna aula perquè ho ha ordenat un jutge en sentències concretes.

En un document redactat per un comitè d’experts, l’organisme considera que “fixar un percentatge mínim d’ensenyament en castellà per a cada centre educatiu és clarament contrari als compromisos acceptats per Espanya en virtut de l’article 8” de la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries, que té rang de tractat. El govern considera que no hi ha pressa perquè, de moment, la llei sobre l’ús de llengües a l’escola del 2022 evita l’aplicació explícita de percentatges. Aquella llei, tanmateix, reconeixia per primera vegada el castellà com a “llengua d’ús curricular i educatiu”, i, a més a més, pot ser suspesa pel Constitucional, cosa que confirmaria llavors l’aplicació del 25% de castellà.

Sobre l’ús del català a la justícia i l’administració pública

Fa quinze dies, el conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, va presentar al govern un informe que apuntava, en paraules de Paneque, “recorregut de millora del català en àmbits molt concrets”, com la justícia, la sanitat o l’ensenyament. Paneque ha assegurat avui que l’informe reforça la posició del govern en aquest sentit. En efecte, el document del Consell d’Europa retrata com un problema el poc ús del català en la justícia, el sistema sanitari o l’administració pública, però també esperona les autoritats a prendre mesures, i, aquí, Paneque tan sols s’ha remès al Pacte Nacional per la Llengua, que encara és als fogons.