23.10.2024 - 21:40
|
Actualització: 23.10.2024 - 22:52
El govern francès ha presentat un projecte de pressupost que ha sacsat el món comunicatiu a Catalunya Nord, Occitània, la Bretanya i el País Basc, perquè preveu una reducció d’un any per l’altre del 35% del fons de suport a l’expressió radiofònica local, que acostuma a ser una partida bàsica per a la viabilitat de bona part de les set-centes ràdios associatives que hi ha a l’estat francès.
De fet, una de les condicions que hi ha per a accedir a aquest fons és que la publicitat no superi el 20% de la facturació, i això crea una dependència important de partides com aquesta. De mitjana, entre les ràdios associatives, aquests fons representen un 40% dels recursos que tenen les emissores, les quals sovint tenen uns marges molt ajustats per a cobrir els salaris, el manteniment tècnic i la creació de continguts.
Com explica Albert Noguer, director de Ràdio Arrels, una disminució de la partida d’aquestes dimensions pot afectar la sostenibilitat i el funcionament habitual de l’emissora, perquè, si finalment es confirmés, significaria una retallada important en el pressupost. “Ràdio Arrels té diversos ingressos com a ràdio associativa, però l’ingrés més important en el nostre pressupost és justament aquest, el del fons de suport a l’expressió radiofònica local”, explica. D’ençà de la seva creació el 1981, la ràdio, amb seu a Perpinyà, renuncia a tots els recursos publicitaris, i les altres fonts d’ingressos són de contribucions d’administracions, com les de la regió Occitània, la Generalitat de Catalunya i el departament dels Pirineus Orientals.
La retallada afecta zones poc poblades i on és més complicada la dinamització cultural, i alhora toca de ple un espai comunicatiu en què més presència tenen llengües minoritzades de l’estat francès, com són el català, l’alsacià i el cors. Si ara ja tenen un espai comunicatiu reduït, una retallada del pressupost com aquesta podria fer que encara es veiessin més limitades, cosa que representaria un atac a la diversitat lingüística i cultural. Sobre això, Christophe Betbeder, Ttitto, representant de la Unió Nacional Francesa de Ràdios Lliures (SNRL), calcula que, si finalment s’aprova la retallada, abans de l’any vinent “desapareixerien unes dues-centes emissores de ràdio i, alhora, s’eliminarien centenars de llocs de feina”; i a mitjà termini, perillarien un 70% o 80% de les emissores.
Una retallada incomprensible
La partida en el projecte de pressupost ha deixat atònit el sector, justament perquè el Ministeri de Cultura francès, en el pla Cultura i Ruralitat, s’havia compromès fa poc a augmentar el suport i els ajuts a les ràdios rurals. Preguntat per quin considera que és el motiu d’aquest canvi de parer i moviment de les autoritats franceses, Noguer també es mostra sorprès: “Francament, no ho sabem. Hi ha hagut tota una sèrie de preses de contacte amb el Ministeri de Cultura. Fins ara, les reunions han anat prou bé, però veritablement ningú s’explica com es fa aquesta proposta de retallada.”
Si bé el pressupost és clarament recessiu, amb la voluntat de reduir la despesa pública en 60.000 milions d’euros, dins aquesta xifra estratosfèrica, el fons de suport a l’expressió radiofònica local representa solament 35,7 milions d’euros, que ara queda reduït a 25,3; una xifra ínfima que, en canvi, té un gran impacte sobre set-centes cinquanta ràdios. “És força incomprensible. Fins ara, ningú no ens ha pogut explicar per què han proposat una retallada tan important.” El poc estalvi global amenaça un sector que genera tres mil llocs de feina.
En aquesta línia, hi ha una xifra sorprenent, que mostra que no es tracta simplement d’una retallada generalitzada. La reducció pressupostària de la Direcció General de Mitjans de Comunicació i Indústries Culturals, que és l’encarregada de donar els ajuts als mitjans, és de 12 milions d’euros. D’aquests, 10,4 milions aniran íntegrament a càrrec de les ràdios associatives locals, les quals sofreixen un 87% de la retallada, tot i que tan sols reben un 4% del pressupost.
De moment, en un primer pas, Ràdio Arrels ha explicat que provaven de negociar amb l’administració francesa i, sobretot, pressionar per mitjà de diputats i càrrecs locals perquè actuïn perquè el govern francès es faci enrere. Sobre això, l’associació les Locals, la Unió Nacional Francesa de Ràdios Lliure i la Confederació de Ràdios Associatives francesa van publicar una nota titulada “Qui vol la mort de la ràdio comunitària?”, en què també demanaven als parlamentaris que prenguessin “consciència de la dimensió mortal d’aquesta proposta” i que actuessin “per salvaguardar la diversitat i la vitalitat de la ràdio comunitària a França”, és a dir, que aconseguissin de revertir la retallada i, en una línia similar, que els càrrecs locals es mobilitzessin “per evitar la desaparició d’aquests petits empreses ancorades als seus territoris i la pèrdua de llocs de treball per als seus treballadors, que tenen un paper clau en la dinàmica local i la cohesió social”.
Alguns partits, com la França Insubmisa, ja han anunciat que s’oposaran a la retallada:
🔴📄 #Budget2025 : ne muselons pas les radios associatives !
Retrouvez notre communiqué ⤵️ pic.twitter.com/tmjy9bWFo1
— La France Insoumise #NFP à l'Assemblée (@FiAssemblee) October 22, 2024
La importància de les ràdios locals
Noguer explica que les ràdios associatives són veritablement les ràdios de proximitat. “Les altres ràdios són sovint comercials i quasi sempre amb un abast més o menys estatal”, explica. Així doncs, en el cas de Ràdio Arrels, té un paper fonamental a l’hora d’estructurar i donar veu a la política nord-catalana: “Les ràdios associatives fan una comunicació social de proximitat i, per tant, és aquí per on passen molts electes locals, moltes associacions, la informació audiovisual de proximitat a l’estat francès passa gairebé exclusivament per aquestes ràdios com la nostra.”
De fet, tal com explica el govern francès, el fons té com a objectiu proporcionar ajut financer a emissores locals per a preservar “la seva independència editorial i la diversitat en l’oferta informativa” i, alhora, donar veu a la pluralitat, amb una programació centrada en els interessos locals i regionals. Són una plataforma per a col·lectius sovint infrarepresentats, com les associacions culturals, els grups d’activisme social o les minories lingüístiques. “Això contribueix a una democràcia més participativa i inclusiva, on les veus locals poden tenir un impacte directe en la vida dels seus conciutadans”, diu la web governamental sobre els fons. Una tasca que ara es troba greument en perill.
