Macron endureix la política d’immigració francesa amb els vots de la ultradreta

  • La proposta s'haurà de votar al senat i a l'Assemblea francesa

VilaWeb
Gerald Darmanin, ministre de l'Interior de l'estat francès (fotografia: Europa Press / Contacte / Alexis Sciard).
Europa Press / Redacció
19.12.2023 - 17:23
Actualització: 19.12.2023 - 23:08

La comissió de legisladors que intenta de salvar a l’estat francès la reforma migratòria impulsada pel govern ha tancat avui un esborrany que convenç no tan sols els republicans, representants de la dreta tradicional, sinó també els ultradretans de Rassemblement National, que ja han anunciat que hi votaran a favor.

Fa una setmana, els membres de la cambra baixa van votar a favor d’una anomenada moció de destitució dilluns, una eina parlamentària dissenyada per aturar una llei abans d’arribar al plenari per al debat. La llei d’emigració la va impulsar el president Emmanuel Macron, que va fracassar en la construcció d’una coalició que pogués donar suport al text, després de perdre la majoria a l’Assemblea francesa en les eleccions de l’any passat. Ara, la nova proposta s’ha de tornar a sotmetre a votació al senat francès i a l’Assemblea francesa.

Un dels principals focus de tensió han estat les ajudes socials, ja que inicialment la dreta reclamava un clar enduriment de les polítiques actuals. Finalment, aquesta mena de prestacions, per exemple les destinades a famílies o a temes d’habitatge, estaran condicionades al fet que els estrangers faci almenys cinc anys que visquin a l’estat francès, en lloc de sis mesos com fins ara. En cas de tenir feina, es rebaixen els terminis, entre tres i trenta mesos, en funció del subsidi.

A més, l’esborrany inclou mesures de regularització dels immigrants que puguin treballar en sectors amb manca d’obra –subjectes a la discrecionalitat dels prefectes–, l’enduriment dels requisits per a la reunificació familiar, la recuperació del delicte d’estada il·legal, la prohibició d’ingrés de menors a centres de reclusió administrativa o la retirada de la nacionalitat per als qui cometin delictes contra les forces de seguretat.

La primera ministra, Elisabeth Borne, ha considerat que és una reforma necessària i el ministre de l’Interior, Gérald Darmanin, creu que, encara que “no és el text perfecte”, sí que implica un pas endavant “per protegir els francesos”. El president dels Republicans, Eric Ciotti, ha considerat que és un punt d’inflexió i ha reivindicat la influència del partit en les negociacions.

La presidenta del grup de Rassemblement National, Marine Le Pen, ha anunciat que hi votaran favorablement. I ha dit que és “una victòria ideològica” per al partit. Els partits de l’esquerra han anunciat que presentaran mocions de rebuig per intentar frenar l’aprovació final.

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 6€ al mes

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor