El govern evita el debat sobre els drets lingüístics en l’atenció sanitària

El govern mira de refredar la polèmica pel vídeo d’una infermera de l’Hospital Vall d’Hebron en què es queixava del requisit del “maleït C1 de català”. Tot i que la primera resposta del Departament de Salut va ser qualificar d’intolerables les declaracions i dir que obriria un expedient a la infermera, passats uns dies el govern ha evitat de fer gros el debat. El president, Pere Aragonès, va dir en una entrevista a La 2 que el vídeo “no és representatiu”. El secretari de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, va dir a TV3 que volia “posar de manifest que el vídeo mostra la diversitat de casos que tenim” perquè “se sent una companya infermera que sí que s’ha apuntat al C1 i que parla català”.

La portaveu del govern, Patrícia Plaja, també ha dit avui que “ni l’actitud ni les formes” d’aquesta infermera “no són representatives”. I ha insistit: “És important, igual com hem parlat d’aquest cas concret, posar en relleu que hi ha molts professionals que vénen de fora que han après català”. El govern reconeix que hi ha una emergència lingüística amb el català: “Qualsevol que es dirigeixi a l’administració o en un espai privat ha de ser atès en català. La realitat, i no ho amaguem, és que a Catalunya això encara no passa. No ho amaguem, però treballem per revertir-ho.” Així i tot, “no posarà el focus en l’àmbit sanitari per respecte als professionals”: “No seria de justícia perquè també passa en molts altres àmbits de l’administració pública”, ha dit Plaja, com ara la judicatura o de la seguretat. 

Ara com ara, el C1 de català, que equival a haver acabat l’educació secundària, tan sols és un requisit per als professionals sanitaris que volen esdevenir funcionaris, però no pas per a interins, ni per a residents ni estudiants en pràctiques. De moment, el govern no considera d’ampliar el requisit per a tots aquests grups, però Plaja ha dit que “es valorarà si més endavant és convenient de rectificar-ho”. La portaveu s’ha limitat a explicar que aquests professionals per als quals no hi ha el requisit “disposen d’una oferta formativa”, i ha defensat que cal garantir l’atenció sanitària en català perquè “la gent vol ser atesa en la seva llengua”: “És un element fonamental per a la qualitat del servei, perquè genera proximitat i confiança”.