El govern espanyol traspassa a la Generalitat la gestió de l’ingrés mínim vital

El conseller de Drets Socials, Carles Campuzano, i la ministra espanyola d’Inclusió, Elna Saíz, han signat el traspàs de la gestió de l’ingrés mínim vital, una prestació dirigida a persones en risc de pobresa i exclusió social. Campuzano ha recordat que el govern n’havia reclamat el traspàs des del començament de la legislatura —amb la consellera Violant Cervera al capdavant del Departament— i ha dit que la coexistència d’aquesta prestació i de la renda garantida de ciutadania, ofertes des de dues administracions diferents i amb reglaments diferents, suposava “un infern burocràtic”.

“Calia que hi hagués una gestió unitària de les dues prestacions amb una lògica de finestreta i tràmit únic. El conveni que hem signat respon a aquestes necessitats”, ha dit. A més, ha avançat que la Generalitat contractarà un contingent de persones per a començar a tramitar l’ingrés mínim vital i que caldrà reformar la llei de la renda garantida de ciutadania per a adequar-la a la nova situació. Campuzano ha dit que el decret dóna un marge de nou mesos perquè la Generalitat pugui tramitar conjuntament totes dues prestacions.

Saiz ha destacat que des del 2022 el País Basc i Navarra ja gestionen l’ingrés mínim vital i que ara també ho farà Catalunya, després d’un treball llarg entre els equips del govern espanyol i català. A més, ha dit que el País Valencià, Galícia i Castella i Lleó també han demanat de gestionar-ho, però que encara són en una fase inicial. Com Campuzano, ha dit que el traspàs de la gestió a la Generalitat de Catalunya permetrà que es pugui gestionar conjuntament amb la renda garantida de ciutadania i que es redueixi la burocràcia administrativa. “Ho fem per tal de ser més eficaços en la nostra responsabilitat pública”, ha dit.

Fins ara, el fet que l’ingrés mínim vital i la renda garantida de ciutadania han conviscut de manera paral·lela, però sense que molts dels que en podrien rebre-la sabessin com tramitar-la o, fins i tot, que hi tenien dret. Avui hi ha unes 12.500 persones que reben tant l’ingrés mínim vital com la renda garantida de ciutadania.

Un dels principals problemes era que l’ingrés mínim vital només es podia tramitar des de la seu electrònica de la seguretat social espanyola, un gran impediment per a aquelles persones sense accés a internet. Això feia que entitats socials dediquessin esforços a assessorar i tramitar les sol·licituds. “Hi ha molt patiment en la tramitació de l’RGC o l’IMV. Estan pensades perquè hagis de tenir una gran formació i, quan ja saps com funciona, canvien les regles i has de tornar a començar. Si els mateixos professionals de vegades no sabem com fer-ho, com podrà la resta de la ciutadania?”, diuen fonts de Càritas a l’agència EFE.