El govern espanyol traspassa a la Generalitat la gestió de l’ingrés mínim vital

El conseller de Drets Socials, Carles Campuzano, i la ministra d’Inclusió espanyola, Elna Saiz, han signat el traspàs de la gestió de l’ingrés mínim vital, una prestació dirigida a persones en risc de pobresa i exclusió social. Campuzano ha recordat que el govern n’havia reclamat el traspàs d’ençà del començament de la legislatura –amb la consellera Violant Cervera al capdavant del departament– i ha dit que la coexistència d’aquesta prestació i de la renda garantida de ciutadania, ofertes per dues administracions diferents i amb reglaments diferents, era “un infern burocràtic”.

“Calia que hi hagués una gestió unitària de totes dues prestacions amb una lògica de finestreta i tràmit únics. El conveni que hem signat respon a aquestes necessitats”, ha dit. A més, ha avançat que la Generalitat contractaria més treballadors per començar a tramitar l’ingrés mínim vital i que caldria reformar la llei de la renda garantida de ciutadania per adequar-la a la nova situació. Ha afegit que el decret donava un marge de nou mesos perquè la Generalitat pogués tramitar conjuntament totes dues prestacions.

Saiz ha destacat que d’ençà del 2022 el País Basc i Navarra ja gestionaven l’ingrés mínim vital i que ara també el gestionaria Catalunya, després d’una feina llarga entre els equips dels governs català i espanyol. A més, ha dit que el País Valencià, Galícia i Castella i Lleó també havien demanat de gestionar-ho, però que encara eren en una fase primerenca. Així com Campuzano, ha dit que el traspàs de la gestió a la Generalitat de Catalunya permetria que es pogués gestionar conjuntament amb la renda garantida de ciutadania i que es reduís la burocràcia administrativa. “Ho fem per ser més eficaços en la nostra responsabilitat pública”, ha dit.

Fins ara, l’ingrés mínim vital i la renda garantida de ciutadania havien conviscut de manera paral·lela, però sense que molts dels que en podrien rebre’ls sabessin com tramitar-los o, fins i tot, que hi tenien dret. Avui hi ha unes 12.500 persones que reben tant l’ingrés mínim vital com la renda garantida de ciutadania.

Un dels entrebancs principals era que l’ingrés mínim vital solament es podia tramitar a la seu electrònica de la Seguretat Social espanyola, un gran impediment per als qui no tenen internet. Això feia que entitats socials dediquessin esforços a assessorar i tramitar les sol·licituds. “Hi ha molt de patiment en la tramitació de la renda garantida de ciutadania o l’ingrés mínim vital. Són pensats perquè hagis de tenir una gran formació i, quan ja saps com funciona, canvien les regles i has de tornar a començar. Si els mateixos professionals de vegades no sabem com fer-ho, com podrà la resta de la ciutadania?”, diuen fonts de Càritas a l’agència EFE.