24.09.2024 - 15:38
|
Actualització: 24.09.2024 - 17:52
El ministre espanyol d’Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació, José Manuel Albares, ha enviat una altra carta a la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, per a sol·licitar que el català, el gallec i l’èuscar puguin fer-se servir als plens de l’eurocambra. En la carta, Albares assenyala que és un “afer prioritari per al país” i li demana de tractar personalment amb ella la petició. És la tercera vegada d’ençà del 2022 que el ministre espanyol fa aquesta petició, que fins ara sempre ha quedat sense contestar. Demana a Metsola que porti a votació de la mesa del Parlament Europeu l’ús del català, l’èuscar i el gallec al ple.
En la carta, a què ha tingut accés l’ACN, el ministre espanyol defensa que el començament de la nova legislatura europea “constitueix una ocasió privilegiada per a donar un nou impuls a la subscripció d’un acord administratiu per a l’ús del català, el gallec i el basc al Parlament Europeu”. “És un afer prioritari per al meu país i un element essencial de la identitat nacional”, afirma Albares a la missiva, amb data de 18 de setembre de 2024.
“Atesa la importància de continuar acostant les institucions als ciutadans i de fomentar la seva participació, l’ús de les llengües de part important de la ciutadania espanyola i europea en el Parlament resulta de gran importància”, defensa Albares. El ministre també recorda que hi ha “més de vint milions de persones que viuen en territoris espanyols on es reconeix l’oficialitat del català, el basc i el gallec”.
També fa valdre que totes tres llengües tenen “característiques úniques”, entre les quals cita el reconeixement a la constitució o el fet que són llengües de treball al congrés i el senat espanyols.
“Per tot això, us agrairia de poder tractar personalment la possibilitat de sotmetre a la mesa del Parlament Europeu la decisió per concloure l’esmentat acord administratiu entre Espanya i el Parlament Europeu que permeti l’ús del català, el basc i el gallec a la vostra seu”, conclou Albares.
Tercera petició d’ençà del 2022
La darrera vegada que Albares va demanar per carta a Metsola que els eurodiputats poguessin utilitzar el català, l’èuscar i el gallec a l’eurocambra va ser el passat 4 de març. Ho va fer a petició de la mateixa presidenta del Parlament Europeu. Tanmateix, la sol·licitud no es va arribar a votar mai a la mesa. En la legislatura anterior, no hi havia cap majoria a favor de l’ús de les tres llengües al plenari europeu, i a la mesa la clau la tenia el grup liberal.
Per aprovar la proposta del govern espanyol, caldria una majoria de set vice-presidents de la mesa dels catorze que hi ha. En la legislatura anterior, un dels principals obstacles sobre l’ús del català als plens va ser, precisament, aquesta falta d’una majoria a la mesa. Llavors, els socialistes tenien quatre seients de la mesa del catorze, i només els Verds i l’Esquerra, amb un representant cadascun, s’havien mostrat favorables a la proposta espanyola. Els populars i els liberals, fortament influïts per Ciutadans en aquesta qüestió, s’hi oposaven, tot i que no es va arribar a votar mai.
Ara, amb la nova legislatura que tot just comença, els socialdemòcrates europeus tenen cinc vice-presidències de la mesa. Amb el control d’una vice-presidència més i la desaparició de Ciutadans al Parlament Europeu, ara els socialistes es mostren més optimistes. Però cal que la presidenta de la cambra faci el pas d’incloure la qüestió en l’ordre del dia de la mesa; la petició que ha reiterat ara Albares.
Sigui com sigui, l’ús del català al plenari no significa l’oficialitat de la llengua a la Unió Europea. Aquest pas, que funciona amb un procés paral·lel, s’ha de decidir en el marc del Consell Europeu, on cal la unanimitat dels vint-i-set estats membres. Allà, la qüestió està encallada d’ençà de la primavera passada, quan la presidència belga d’aleshores ho va proposar per darrera vegada en un Consell d’Afers Generals. Precisament, avui se’n fa un a Brussel·les, però com passa d’ençà que la presidència rotatòria l’ostenta d’Hongria, el català no és sobre la taula.
