El govern espanyol incompleix la resolució de l’ONU que denunciava abusos als presos de l’1-O

El govern espanyol ha respost al Comitè de Drets Humans de l’ONU que no cal prendre cap mesura addicional més enllà de la publicació del dictamen sobre els presos polítics a la web del Ministeri de Justícia per la vulneració dels drets polítics d’Oriol Junqueras, Raül Romeva, Josep Rull i Jordi Turull. Quan ja han vençut els 180 dies que va donar el comitè a l’executiu espanyol per a respondre al dictamen de l’ONU que censurava la suspensió dels quatre demandants com a diputats, l’advocacia de l’estat espanyol ha respost que entén que la difusió del dictamen ja era una reparació suficient i donava ple compliment a la reclamació de l’ONU.

Això ha avançat el diari Ara i ho ha confirmat l’agència ACN de fonts del govern espanyol. Ara, el comitè de l’ONU també exigia a l’estat espanyol “de prendre totes les mesures necessàries per a evitar que es cometin violacions semblants en el futur”. El govern espanyol insisteix que considera que no cal prendre cap altra mesura i, en la resposta enviada divendres passat, tanca la qüestió amb la publicació del document.

El dictamen de l’ONU es va fer públic el 31 d’agost de l’any passat, i responia a una demanda de tots quatre ex-presos del desembre del 2018 perquè els havien suspès l’acta de diputat aconseguida en les eleccions del 21 de desembre de 2017.

El jutge instructor del Tribunal Suprem espanyol Pablo Llarena va imposar aquesta suspensió a partir de la llei d’enjudiciament criminal, que preveu la suspensió de funcionaris públics quan són acusats de rebel·lió. Tanmateix, els quatre dirigents independentistes no van acabar essent condemnats per aquest delicte, sinó pel de sedició.

Per tant, aquesta decisió, a ulls de l’ONU, incompleix l’article 25 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, que garanteix que tots els ciutadans tenen el dret de participar i tenir accés, en condicions generals d’igualtat, a les funcions públiques. Diu que sense entrar a valorar si hi havia prou indicis sobre l’existència de violència –necessària per a imputar el delicte de rebel·lió–, cal tenir en compte que els polítics van demanar als ciutadans de manifestar-se pacíficament i que hi ha una presumpció a favor de considerar que les reunions són pacífiques. “Els actes de violència aïllats d’alguns participants no s’haurien d’atribuir als organitzadors o a la reunió com a tal”, argumenten.

Per tot això, el comitè conclou que la decisió no va ser raonable ni objectiva: “Va ser arbitrària perquè no va fer una anàlisi de les circumstàncies individuals dels autors i no hi va haver garanties d’imparcialitat”, diu el text.