Espanya envia als governs europeus una nova proposta d’oficialitat del català

Els governs europeus han rebut avui una nova proposta per a fer oficials el català, l’èuscar i el gallec que pretén de respondre a les inquietuds expressades fins ara pels estats membres. Demà hi ha convocada una nova reunió del Consell d’Afers Generals de la Unió Europea amb la reforma del reglament lingüístic a l’ordre del dia, i, segons que han confirmat a VilaWeb fonts de la representació permanent d’Espanya a la Unió Europea, s’hi presentarà formalment la proposta perquè els governs europeus puguin comentar-la. Tanmateix, encara faltarà la informació tècnica que ha d’aportar la Comissió Europea en un informe, de manera que no és previst que es voti l’oficialitat.

A l’última reunió de governs europeus, feta el 24 d’octubre a Luxemburg, el ministre d’Afers Estrangers espanyol, José Manuel Albares, va explicar que la setmana anterior havien encarregat informes jurídics i financers sobre l’impacte econòmic i material que tindria l’oficialitat, tot i deixar clar que qui n’assumiria el cost seria l’estat espanyol. La proposta és inaudita en el règim lingüístic europeu, perquè les traduccions a tots els idiomes oficials s’assumeixen de manera conjunta al pressupost comunitari, tant si és a llengües molt parlades –com l’alemany o el francès–, com si són petites, com ara el maltès i l’irlandès. Tot amb tot, hi ha un precedent que Albares ja ha posat sobre la taula. D’ençà del 2005, l’estat espanyol i algunes institucions i organismes de la Unió Europea tenen acords bilaterals per a traduir certes comunicacions i documents, i ho paga el govern espanyol.

També va avançar que la nova proposta de reforma singularitzaria l’oficialització de nous idiomes per part d’estats membres –és a dir, que no entren de bell nou a la Unió Europea– amb un seguit de condicions que, a la pràctica, només compleixen el català, l’èuscar i el gallec. El text indicarà requisits com ara la condició de llengües oficials reconeguda per l’ordenament constitucional de l’estat en qüestió, que es puguin fer servir en els parlaments estatals, que ja tinguin acords administratius que en regeixen l’ús a la Unió Europea, que ja hagin dipositat còpies certificades en aquestes llengües dels tractats europeus, i que la traducció sigui finançada íntegrament per l’estat europeu en qüestió.

Aquesta és la fórmula que el govern espanyol ha trobat per a tranquil·litzar els governs europeus per a un possible efecte dòmino i tancar la porta a hipotètiques reclamacions futures de més comunitats lingüístiques europees que ara no són oficials. És una preocupació que comparteixen especialment estats nòrdics, com ara Finlàndia, Suècia, Letònia o Lituània, que són dels que han estat més bel·ligerants a l’hora d’expressar en públic sengles recels.

Sense documentació, encara

Aquests darrers dies, alguns governs europeus consultats per VilaWeb han expressat en privat la seva impaciència per la manca d’avenços en aquesta qüestió. Segons que afirmen en unes quantes capitals, encara no han rebut els documents necessaris per a prendre posició sobre l’oficialitat.