17.08.2023 - 10:10
|
Actualització: 17.08.2023 - 11:48
Pas endavant per al reconeixement oficial del català a la Unió Europea. Aquest matí, el govern espanyol ha demanat formalment que el català, l’èuscar i el gallec siguin llengües de ple dret a la UE, segons que ha pogut saber VilaWeb. Aquesta era una de les peticions que havia fet Junts per desencallar la votació de la presidència de la mesa del congrés espanyol.
A les 8.18, l’ambaixador permanent de l’estat espanyol davant la UE, Marcos Alonso, ha notificat a la secretària general del Consell de la UE, Thèrése Blanchet, que l’estat volia modificar el reglament 1, que marca el règim lingüístic del bloc europeu, perquè el català, l’èuscar i el gallec fossin llengües de ple dret.
La notificació és una carta signada pel ministre d’Afers Estrangers espanyol, José Manuel Albares. La petició per a oficialitzar el català, l’èuscar i el gallec es pot resoldre el 19 de setembre, quan és convocada la pròxima reunió del Consell, que es farà a Brussel·les i presidirà Pedro Sánchez.
El 2005, el govern de José Luis Rodríguez Zapatero ja es va comprometre a promoure l’oficialitat del català a la Unió Europea, però no va fer res per activar els mecanismes que ho havien de fer possible, segons que van respondre les institucions europees a una petició de la Plataforma per la Llengua.
Actualment, la Unió Europea té vint-i-quatre llengües oficials, entre les quals hi ha el gaèlic, que és l’única llengua oficial que no és majoritària en el seu estat. Es calcula que els parlants de gaèlic a Irlanda superen per poc el mig milió de (Irlanda té més de cinc milions d’habitants).