El canvi de parer del govern espanyol per a autoritzar delegacions que havia titllat de ‘lesives’

El Ministeri d’Afers Estrangers espanyol, amb Arancha González Laya al capdavant, va avalar al gener l’obertura de les delegacions a Tunísia, Mèxic i Argentina amb un informe completament diferent del que havia fet el mateix ministeri, llavors dirigit per Josep Borrell (setembre del 2019), per paralitzar-ne l’obertura de manera cautelar.

Segons que informa Europa Press, l’informe en qüestió no té en compte el context polític i només esmenta uns decrets concrets de la Generalitat per validar l’obertura de les delegacions. Així doncs, el text contrasta amb un del 2019 on el mateix ministeri les titllava de ‘lesives’ per a l’estat espanyol i les definia com un ‘instrument fonamentals’ per a internacionalitzar l’independentisme.

Malgrat el vet del govern espanyol, la Generalitat va aprovar igualment l’obertura de les delegacions a Tunísia, Mèxic i Argentina. Tanmateix, el ministeri d’Afers Estrangers va aconseguir després que la justícia espanyola en paralitzés de manera cautelar la posada en marxa.

Més tard la Generalitat va optar per tornar a crear les delegacions amb uns decrets nous que van deixar sense efecte el recurs del govern espanyol al TSJC. Llavors el ministeri sí que va validar els decrets del govern, ja que segons que va anunciar, havia incorporat suggerències de la Moncloa al redactat.

En aquest sentit, els decrets estipulen que la llei d’acció exterior s’ha d’interpretar d’acord amb el Tribunal Constitucional espanyol i se’n va eliminar la referència a ‘relacions bilaterals’. En aquest sentit, el ministeri va proposar com a redacció alternativa: ‘Facilitar la representació institucional del govern en relació amb les matèries que són competència de la Generalitat o d’interès per a Catalunya’.

Ara bé, el setembre de 2019, el mateix ministeri va refusar en una altre informe l’expressió ‘d’interès per a Catalunya’, ja que considerava que desbordava l’àmbit competencial de la Generalitat. Així mateix, destacava que suposava una ‘extralimitació claríssima’ de l’estatut.

Aquest document el va elaborar el ministeri per informar en contra d’una altra sèrie de decrets amb els quals la Generalitat tornava a crear les seves delegacions de Londres, París, Washington, Ginebra, Berlín i Roma, contra les que el ministeri també havia interposat un recurs a la justícia.

En aquest informe, el ministeri també refusa una atribució a les delegacions, que sí que va acceptar en l’informe del gener passat, que les delegacions promouran la col·laboració amb organismes internacionals situats en els països respectius en relació amb les matèries de les seves competències ‘o d’interès per a Catalunya’ i ‘segons els principis de respecte a la dignitat humana, la llibertat, la democràcia, l’estat de dret i els drets humans’.

Segons l’informe de setembre, el ministeri assegurava que aquests conceptes generals ‘aparentment innecessaris per obvis’, no eren jurídicament objectables, però posaven de manifest la voluntat del govern d‘‘ampliar de forma manifesta l’àmbit d’actuació’ de les seves oficines.

I afegia que, davant del ‘fet notori de la política secessionista de la Generalitat’, incloure termes com dignitat humana, llibertat o democràcia, ‘podia perseguir un ús interessat de conceptes jurídics indeterminats’.