El govern espanyol culpa el PP del blocatge del català a la UE

El govern espanyol ha responsabilitzat el PP del blocatge en l’oficialitat del català, l’èuscar i el gallec a la Unió Europea (UE). A l’arribada a la reunió de ministres d’Afers Europeus en la qual l’executiu espanyol exposarà arguments polítics i legals per a l’oficialitat de les tres llengües, el secretari d’estat per a la UE, Fernando Sampedro, ha dit que el fet que el PP espanyol refusi de donar suport a aquesta iniciativa fa que països governats per membres del PP no hi donin suport. Ateses les “resistències polítiques” d’alguns socis, el secretari d’estat per a la UE ha defensat que l’executiu espanyol no abandonarà la petició d’oficialitat i ha dit que reivindicarà davant els socis europeus que “respon a la identitat nacional d’Espanya”.

El secretari d’estat per a la UE ha assegurat que el govern espanyol enviarà més documents a les capitals si cal, després del memoràndum que els va fer arribar abans de la trobada amb arguments legals i polítics per a l’oficialitat de les tres llengües. Sampedro ha defensat que el text “demostra que és una proposta sòlida i legítima” i que la petició respon a la identitat nacional i cultural de l’estat. “El missatge que enviem és que Espanya no abandonarà la reivindicació”, ha dit.

Segons que ha indicat Sampedro, hi ha una comprensió dels socis europeus sobre els arguments aportats per l’executiu espanyol, però hi ha “resistències polítiques” per part dels governs del PP. En aquest sentit, ha dit que el suport del PP a la proposta en facilitaria l’aprovació perquè governs populars també hi donarien suport. La petició d’oficialitat necessita la unanimitat dels 27 per a prosperar.

El memoràndum del govern espanyol

Abans de la reunió, el govern espanyol va fer arribar a les capitals un memoràndum que se centra en arguments legals i polítics per a l’oficialitat del català, el gallec i l’èuscar. El document defensa que és perfectament viable tenir legislacions autonòmiques i locals que s’adopten en llengües cooficials “encara que no siguin les llengües pròpies de la constitució” i que no cal que siguin “llengües dels tractats” per ser reconegudes com a oficials a la UE.

El memoràndum recorda que la UE ha de “respectar la identitat nacional dels estats membre” i que, en el cas de l’estat, això inclou la diversitat lingüística. “El català, el basc i el gallec són llengües cooficials amb profundes arrels històries, un gran nombre de parlants i un lloc en la nostra constitució”. En aquest sentit, l’executiu espanyol afirma que les autoritats públiques tenen l’obligació de “protegir els drets lingüístics” dels seus ciutadans i que això “s’estén a totes les esferes, també a l’europea”.

Amb la petició del govern espanyol per a incloure la qüestió en aquesta reunió, l’oficialitat de les tres llengües és per primer cop a l’agenda dels ministres europeus sota presidència belga del Consell de la UE. La qüestió va ser en l’agenda de totes les reunions en presidència espanyola, però havia caigut d’ençà que Bèlgica havia pres el relleu al capdavant de la institució, principalment per la manca d’avenços en els informes demanats pels socis comunitaris sobre l’impacte legal, polític i econòmic de l’oficialitat.