El govern espanyol, al caire del fracàs en el compromís per l’oficialitat del català a la UE

El govern espanyol s’encara avui a una prova de foc per a la investidura de Pedro Sánchez. Convertir el català en llengua oficial a la Unió Europea va ser un compromís adquirit amb Junts per a garantir-se el control de la mesa del congrés espanyol i la presidència de Francina Armengol, però que anava més enllà d’aquella negociació i servia de prova de bona voluntat per a la investidura. Si avui el govern espanyol no convenç els altres governs europeus que donin suport a la seva petició i s’acaba ajornant, dificultarà sobre manera la negociació amb Junts, que en fa plenament responsable el govern espanyol per no haver fet prou.

Ahir, el ministre de la Presidència espanyol, Félix Bolaños, va dir que Espanya feia els deures i mirava de convèncer els seus aliats –”el govern espanyol fa tot l’esforç i totes les gestions a tots els nivells”, digué–, però divendres algunes delegacions van mostrar dubtes a la reunió preparatòria de la reunió d’avui. Els qui han parlat més clarament són els governs suec i finlandès, que han fet públics els dubtes per les “conseqüències en l’eficàcia de la feina de la Unió Europea, a més dels efectes pressupostaris i pràctics”. Però fonts diplomàtiques consultades per l’ACN també afegien dubtes dels governs alemany, búlgar i grec, que demanaven calma i més temps per a treballar-hi. És a dir, no s’hi van oposar i van encarar la petició de manera constructiva; però es va fer evident que la unanimitat requerida és lluny i que és probable que la votació sobre el català sigui retirada per a continuar negociant-la.

Per acostar posicions, el govern espanyol es va oferir a assumir el cost de les traduccions al català, el basc i el gallec. Fonts comunitàries no s’atreveixen a dir quin cost tindria. I, si bé aquest moviment pot ser ben rebut pels governs europeus, també pot requerir una altra modificació del reglament europeu per a fer constar aquesta aportació extraordinària espanyola, perquè la norma general és que totes les traduccions es paguen dels pressuposts comunitaris, i no pas per un estat en concret.

Un dels arguments que el govern espanyol farà servir per a defensar que el català, el basc i el gallec han de ser oficials és que el Tractat de Lisboa ja reconeix l’existència de més llengües oficials en els estats membres, i que ara tan sols seria fer un pas més en un camí que ja va començar el 2007. En concret, l’article 55.2 del tractat preveu que es tradueixi aquest document a llengües reconegudes pels estats membres i s’enviï a les institucions europees còpia certificada de la traducció, cosa que ja es va fer amb la versió catalana.

La modificació de l’article 1 del reglament lingüístic europeu, el que enumera els idiomes oficials, serà el primer punt de què es tractarà a la reunió d’avui, que començarà a les 10.00. En l’ordre del dia es preveu que el ministre d’Afers Estrangers espanyol, José Manuel Albares, presenti la proposta, n’argumenti els motius i expliqui quins passos caldria fer. Després, cada govern exposarà el seu punt de vista i es debatrà si s’aprova la petició. Finalment, hi hauria la votació, però la tradició marca que si no hi ha unanimitat es retira la proposta per continuar-hi treballant. És a dir, difícilment els governs europeus votaran en contra de l’oficialitat del català, el basc i el gallec; però si no hi estan d’acord faran que es retiri.

La geopolítica condiciona la votació

A banda la discussió tècnica i econòmica, hi ha més factors que condicionen la posició dels governs. Els mandataris europeus són plenament conscients que la votació s’emmarca en les negociacions per la investidura de Sánchez, cosa que ha despertat recel perquè no veuen bé que el funcionament de la Unió Europea es trobi condicionat per les necessitats d’un candidat a la investidura del govern espanyol. Per això ahir el president de la Generalitat, Pere Aragonès, i la consellera d’Afers Estrangers, Meritxell Serret, van mirar de desvincular-ho i van posar l’accent en el fet que la reivindicació que el català sigui llengua oficial a la Unió Europea ve de molts anys enrere. Ara, és evident que el govern espanyol no hi ha remat mai a favor fins que no ho ha necessitat.

Això, a més, desplaça la votació al terreny geopolític, perquè dóna la possibilitat als governs conservadors de posar traves a la negociació de Sánchez amb l’independentisme i d’afavorir una repetició electoral que podria portar Alberto Núñez Feijóo a la Moncloa. Tot plegat, en un context europeu com més va més decantat cap a la dreta i l’extrema dreta, en què el govern espanyol és un dels grans feus dels socialdemòcrates, al costat d’Alemanya, presidida per Olaf Scholz.

Ahir l’eurodiputat dels comuns i portaveu de Sumar, Ernest Urtasun –amb llarga experiència a les institucions europees– va denunciar una campanya del PP en aquesta línia. “El PP demana als seus col·legues conservadors a Europa que no permetin que aquest reconeixement es produeixi demà”, va dir. I va exigir a Feijóo que aturi immediatament el boicot als interessos del seu país a Europa.

Què passarà si avui no s’aprova?

Sempre que s’ha votat una proposta d’un govern al Consell d’Afers Generals de la Unió Europea s’ha aprovat, però això no vol dir que totes les propostes dels governs hagin reeixit, perquè si no hi ha garanties que es guanyi sempre es retiren. Això indica clarament que si els governs europeus no veuen amb bons ulls l’oficialització del català, el basc i el gallec l’ajornaran fins que no hagin trobat una fórmula de consens.

I com es farà? Fonts comunitàries es limiten a dir que, si no hi ha unanimitat per a aprovar la proposta tal com s’ha redactat, es continua treballant per arribar-hi. Això es pot fer encarregant informes jurídics que aclareixin què implicaria per al funcionament de les institucions europees el fet d’afegir tres llengües a la rutina de treball, o bé creant grups de treball que tractin de la qüestió amb més calma i estudiïn també les implicacions polítiques que tindria una mesura que podria esperonar més comunitats lingüístiques a demanar els mateixos drets.

Quan es retira una proposta de l’ordre del dia no hi ha cap nova data pre-establerta. El govern espanyol encara tindria marge per a aprovar-la abans de la sessió d’investidura de Sánchez, és a dir, abans del 27 de novembre, dia en què si no s’hagués investit cap candidat es convocarien eleccions automàticament, que serien el 14 de gener. Fins llavors, encara hi ha dues dates més al calendari amb reunions del Consell d’Afers Generals de la Unió Europea: el 24 d’octubre i el 15 de novembre. Ara, difícilment es tornarà a dur la proposta a votació i en aquesta ocasió no hi ha garanties que s’aprovi.

Diumenge la consellera Serret va aixecar polseguera amb unes declaracions en una entrevista a El Periódico en què donava per bona la possibilitat que s’ajornés la votació, si era en canvi de garantir-ne l’aprovació. “Si s’ha de dilatar, que mai sigui per diluir o reduir la proposta que és sobre la taula”, va dir. Unes declaracions que no han agradat perquè s’interpreten com una rendició, en un moment en què entitats de defensa del català com la Plataforma per la Llengua han engegat una campanya de pressió als governs europeus amb la col·laboració de l’actor Sergi López, l’entrenador de futbol Josep Guardiola i el president del FC Barcelona, Joan Laporta.

The President of @FCBarcelona_cat, @JoanLaportaFCB, calls on the EU member states to vote yes tomorrow on the official status of Catalan in the EU.

El president del FCBarcelona, Joan Laporta, demana als estats de la UE que demà votin que sí a l'oficialitat del català. #SayYes 🇪🇺 pic.twitter.com/VAtBuBXfcw

— Plataforma per la Llengua (@llenguacat) September 18, 2023