09.02.2022 - 13:31
|
Actualització: 09.02.2022 - 13:45
El govern espanyol ha acordat amb els sindicats majoritaris, CCOO i UGT, augmentar als mil euros mensuals el salari mínim interprofessional (SMI). L’augment, de 35 euros al mes, s’aplicarà amb caràcter retroactiu des de l’1 de gener d’enguany. La patronal CEOE ha refusat l’augment que va proposar dilluns el Ministeri de Treball espanyol i ha quedat fora del pacte que s’ha tancat en una reunió avui, tal com va passar al setembre de l’any passat quan l’executiu espanyol i els representants dels treballadors van acordar incrementar el SMI fins als 965 euros mensuals sense la patronal.
La vice-presidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, ha anunciat l’acord en conferència de premsa amb els secretaris generals de CCOO i UGT, Unai Sordo i Pepe Álvarez. Tots tres han signat l’acord al Ministeri de Treball després de la reunió.
L’augment fins als mil euros al mes en catorze pagues, del 3,6% en relació amb l’SMI actual, és el que reclamaven els sindicats majoritaris. L’any passat el salari mínim no va augmentar fins al setembre i ho va fer quinze euros, un 1,6% més que el 2020.
L’augment de 35 euros que s’aplicarà enguany se situa quatre euros per sobre de l’escenari d’increment intermedi expressat per la comissió d’experts consultats pel Ministeri de Treball, que va plantejar tres escenaris d’increments anuals fins al 2023.
La proposta més baixa va ser augmentar-lo 24 euros aquest any (fins als 989 euros mensuals) i la més alta era de 40 euros (1.005 euros mensuals). L’intermedi era de 31 euros (fins als 996). El compromís del govern espanyol és que el SMI se situï en el 60% del salari mitjà net d’un treballador a temps complet el 2023.
Rebuig de la patronal
La CEOE i la CEPYME ja van avançar ahir que rebutjaven la proposta de l’executiu espanyol perquè considera que el context econòmic és encara d’incertesa i que augmentar els costos laborals, especialment per a determinats sectors, és inassumible. Segons la patronal, la decisió respon més a una aspiració política en el si del govern que a la lògica econòmica.