Després de la sortida de Vox del Consell, el Partit Popular s’ha trobat sense el soci preferent i necessari per a assolir les majories a les Corts. El PP té quaranta diputats, de noranta-nou, i Vox en té tretze. Quan Santiago Abascal va parlar per primera volta d’abandonar els governs on Vox és necessari, el PP li va donar poca credibilitat. Aquestes darreres hores, els equips directius del partit ja han començat a treballar en un pla B que preveu unes quantes hipòtesis.

El primer fet és que l’eixida de Vicente Barrera, Elisa Núñez i José Luis Aguirre obligaran el president de la Generalitat, Carlos Mazón, a fer canvis de govern per a reestructurar l’executiu i nomenar els titulars de Cultura, Justícia i Agricultura.

Una altra cosa és la situació a les Corts, on estarà en minoria. Ahir mateix, la secretària general del PSPV, Diana Morant, va dir a les Corts que el seu partit no seria la crossa del PP ni donaria cap mena de suport per a salvar aquesta minoria. “No podem donar suport a un PP que es dedica a retallar drets als ciutadans. Al Partit Socialista no ens poden demanar que els donem suport, perquè són indistingibles de Vox”, deia Morant, poc després d’haver-se aprovat la llei que derogava la de memòria democràtica.

Arran d’aquesta situació, Carlos Mazón pot decidir de continuar governant en minoria, potser amb suport extern de Vox en votacions concretes. Té a favor que el pressupost ja ha estat aprovat, i podria prorrogar-se per al 2025 si no reïx a aprovar-ne un de nou a final d’any. Fonts del partit han deixat caure que estan preparats per a això. En una compareixença aquesta vesprada, Mazón ha evitat de parlar del trencament, però ha obert la porta a acceptar propostes positives dels altres grups parlamentaris.

Quant a l’activitat legislativa, aquest primer any ha donat molts fruits, amb l’aprovació del conjunt de cinc lleis que han desmuntat l’arquitectura legislativa del govern del Botànic. Per tant, tindran a les mans el poder sobre els mitjans públics i sobre l’agència antifrau; a més, hauran eliminat bona part de l’ensenyament en català a les escoles, i és previsible que els períodes de sessions que vindran no tinguen tanta càrrega legislativa.

Una convocatòria electoral?

Una altra opció, probablement la més remota, és que el president de la Generalitat faça càlculs i decidesca de convocar eleccions. Si mira al voltant, hi veu uns quants adversaris polítics que no passen pas un bon moment. Carlos Mazón mateix deia ahir al matí al síndic de Compromís, Joan Baldoví, que resàs perquè ell no premés el botó electoral.

Si Mazón convocàs les urnes, es trobaria amb un Compromís sense un lideratge clar. La pota principal de la coalició, Més Compromís, ha convocat un congrés extraordinari a l’octubre per a elegir una nova direcció. A la candidatura oficialista li han eixit, de moment, dues candidatures alternatives molt fortes que, si s’uneixen, poden canviar el rumb del partit.

Al PSPV, la secretària general, Diana Morant, encara no ha fixat bé el seu lideratge, tot i que ja ve del congrés de la renovació de la primavera passada. Aquestes darreres setmanes ha hagut d’entomar uns quants moviments i intents de revolta, sobretot del vice-secretari general, Carlos Fernández Bielsa, que fa tot de maniobres per a controlar l’aparell. Morant no és diputada a les Corts i passa bona part de la setmana a Madrid, perquè és ministra del govern espanyol. Això li dóna visibilitat, però alhora la converteix en el centre de totes les crítiques quan es parla del maltractament del govern espanyol vers els valencians.

I en el cas de Vox, l’eixida del govern valencià pot trencar la imatge d’institucionalitat que han volgut marcar. D’una altra banda, elecció rere elecció, van perdent suport i ara tenen un contrincant encara més ultra, el partit Se Acabó la Fiesta, que els podria esgarrapar vots.

Amb tot, les eleccions europees del 9 de juny van deixar unes intencions de vot molt semblants als resultats de les eleccions a les Corts del 28 de maig de 2023.