18.04.2023 - 13:49
|
Actualització: 18.04.2023 - 14:11
El govern ha ratificat i justificat el fitxatge de la politòloga Astrid Barrio com a membre del consell acadèmic que organitzarà l’acord de claredat. L’objectiu és consensuar les normes per a demanar un nou referèndum d’independència a l’estat espanyol. El fitxatge ha ocasionat crítiques perquè Barrio s’ha posicionat públicament en contra d’un possible referèndum i de la independència: “Un referèndum és un parany dicotòmic que polaritza artificialment les societats plurals”, va escriure Barrio l’any 2021. També va negar la condició de presos polítics als membres del govern empresonats pel Primer d’Octubre.
La portaveu del govern, Patrícia Plaja, ha dit avui que l’acord de claredat cerca “un consens perquè Catalunya pugui decidir el seu futur”, i que Barrio ha estat fitxada perquè “en aquest consens hi ha de ser tothom, també els qui han dit que no estan a favor de la independència o del procés”. El govern considera que el consens “ha de ser divers i plural com la societat catalana mateix”. Els membres del consell “tenen posicionaments ideològics absolutament. És fet a consciència: es vol trobar un consens que representi el conjunt de la societat catalana, on hi ha perfils molt diversos. Som una societat plural”, ha explicat. Segons Plaja, l’acord de claredat cerca d’apoderar els votants i forma part de l’estratègia de negociació amb l’estat espanyol.
El consell acadèmic es reunirà demà a la tarda per primera vegada. Avui se n’han anunciat tots els noms, que inclouen el Barrio, professora de Ciència Política a la Universitat de València; el del seu president, Marc Sanjaume, professor de Teoria Política a la Universitat Pompeu Fabra, i set professors més. El consell haurà d’elaborar un informe amb opcions diferents sobre com assolir un referèndum. Després de les eleccions municipals, aquest informe es farà públic i se sotmetrà al debat social.
Tot i que el parlament ja va tombar la proposta de l’acord de claredat quan el president Pere Aragonès la va explicar, el govern espera engrescar la resta de partits independentistes perquè “és un consens que ja existeix a la societat catalana”. Segons que va dir Aragonès la setmana passada, la seva voluntat és que “la proposta sorgida de l’acord de claredat pugui ser una proposta de país per a la taula de negociació amb l’estat espanyol”.