20.10.2021 - 21:28
|
Actualització: 21.10.2021 - 09:00
Pere Aragonès i la consellera d’Acció Climàtica, Teresa Jordà han presentat el pla ‘Compromís 2030, horitzó 2050’, que és el full de ruta d’aquest govern per a fer la transició energètica a Catalunya. El primer pas serà modificar la setmana que ve del decret llei de renovables. Les energies renovables a Catalunya estan molt poc desenvolupades pel bloqueig que van patir les últimes dècades del segle passat. I quan semblava que s’havia desbloquejat la situació l’any 2019, a partir d’una tasca parlamentària intensa, amb el decret 16/2019, el Departament d’Agricultura, amb Teresa Jordà al capdavant, va començar a posar traves a les noves llicències. La situació ha arribat aquests darrers mesos a una paràlisi total esperant les noves mesures del nou govern, que va decidir donar les competències d’Acció Climàtica a Teresa Jordà conjuntament amb agricultura.
L’executiu català explica que volmultiplicar per tres la producció de renovables, passant dels 3,5 actuals a 14 giga watts el 2030. Amb aquest canvi legislatiu, el govern obligarà a presentar un acord del 50% de la superfície ocupada i d’acreditar l’oferta de la participació de com a mínim el 20% del projecte a població i administració als nous projectes de renovables. Ni Jordà ni Aragonès han aclarit com s’hauria d’acreditar aquest acord per part d’agricultors i administracions locals.
El nou decret també introdueix criteris de priorització per fomentar l’autoconsum i prioritzar el tràmit dels projectes que connectin a mitja tensió o siguin inferiors a 5 MW. En concret, Jordà preveu que es desencallin dinou d’aquests projectes immediatament.
La Consellera Jordà, fortament crítica pel sector per la paràlisi que ha creat, ha reconegut que Catalunya ha viscut deu anys de blocatge d’energies renovables i ha proposat de modificar –i no derogar l’actual decret llei. Ha afirmat que s’aturarien més els projectes, desprès de reconèixer que “Anem endarrerits i hem de fer un salt endavant”, ha dit.
Pep Puig: “Si volem rebentar el mercat dels oligopolis, la millor manera és posar-se fotovoltaiques”
Conscient de les reticències que hi ha sobre el desplegament de renovables, la consellera ha insistit que “tan important és integrar les polítiques energètiques amb les climàtiques com fer-ho amb el desenvolupament rural”. En aquest moment, dos activistes han aixecat pancartes on es podia llegir ‘Jordà, no ens enganyis. Energia per la ciutadania, no per l’oligarquia’. Jordà ha dit que entenia el gest, així com la concentració a les portes de l’edifici on s’ha celebrat la conferència que ha congregat desenes de persones. “El territori s’ha obviat massa temps, massa vegades”, ha admès, abans d’insistir que és “una necessitat imperiosa” modificar el decret llei actual.
Una altra de les modificacions serà l’eliminació del tràmit de fase prèvia de la ponència d’energies renovables. D’aquesta manera, els projectes s’hauran de presentar amb totes les característiques de participació i d’ubicació.
En tota la conferència, els dos membres del govern han insistit que el decret llei serà el preàmbul de la transició energètica a Catalunya. “No volem repetir el model oligopolístic extractivista del segle passat”, ha insistit Jordà. “No volem que a la Terra Alta o a Ponent es repeteixi el que va passar al Pirineu al segle XX”, ha dit, en la mateixa línia, Aragonès.
L’energètica pública que promou el govern català se centrarà en la generació
Per tal d’aconseguir que la descarbonització es faci de manera planificada amb tot el territori, el govern defensa que és necessari d’optar per una energètica pública que sigui capaç de produir energia en espais de proximitat i amb una rendibilitat econòmica que no és atractiva per les companyies privades. Aquesta energètica hauria de participar de la propietat de les noves plantes de generació de renovables i assumir la gestió de les hidroelèctriques quan en caduquin les concessions, ha dit Aragonès.
Un altre pas necessari per entomar la “disrupció energètica”, en paraules del president és la llei de transició energètica, que l’executiu enviarà al parlament el primer semestre del 2022. El pla territorial sectorial, el mapa real sobre els espais que poden acollir infrastructures energètiques, estarà llest el 2023. Una altra de les mesures que vol impulsar el govern és l’estratègia bioenergètica per l’aprofitament de biomassa i de biogàs, “que són les que més compleixen amb l’objectiu d’arrelament al territori i de treball associat al món rural”, segons Jordà.
D’altra banda, el govern proposa crear una xarxa d’oficines comarcals per la transició energètica en sis mesos per donar “múscul” a les administracions locals per gestionar l’allau de projectes fotovoltaics o eòlics, per exemple.
En tot cas, han insistit que l’aposta per les renovables és urgent per complir els objectius de produir un 50% d’energia renovable el 2030, de dur a terme l’apagada de les nuclears el 2040 i d’assolir la neutralitat d’emissions el 2050. “Les energies renovables no poden ser vistes com un problema. No ens ho podem permetre. O fem les renovables atractives i amb capacitat de seduir o no avançarem”, ha assegurat Jordà, que ha afegit que si la transició energètica “no la fem nosaltres, vindrà algú i ens la farà”.
