El govern vol resoldre la crisi de l’habitatge amb la construcció de parc públic: “No ho resoldrem d’avui per demà”

El govern del president Salvador Illa considera que el problema de l’habitatge té dues fonts principals: l’augment demogràfic i la deficiència d’habitatge públic, que, en lloc del 15% que hi ha de mitjana arreu d’Europa, a Catalunya no arriba al 2%. La consellera d’Habitatge i portaveu, Sílvia Paneque, ha insistit que la principal proposta del govern per a resoldre-ho és construir més, començant pels 50.000 pisos que va prometre Illa. “El problema central a Catalunya és l’acumulació de no haver fet polítiques d’habitatge suficients pel creixement demogràfic que hem tingut a Catalunya”, ha dit. La previsió del govern és que els pròxims anys la població del Principat augmentarà en mig milió de famílies i, per tant, els camins de la regulació legislativa i l’ampliació del parc s’han de transitar en paral·lel.

Paneque s’ha compromès a escoltar totes les demandes que els facin arribar els sindicats i les organitzacions del moviment per l’habitatge, llevat de la vaga de lloguers, perquè creu que “no és el camí a recórrer”. En canvi, no s’ha pronunciat sobre la majoria de les quatre demandes del Sindicat de Llogateres i la resta d’entitats que van convocar la manifestació de dissabte proppassat: la baixada del preu del lloguer d’un 50%, l’establiment que tots els contractes de lloguer siguin indefinits, la recuperació de pisos del mercat turístic i la persecució de la compra especulativa i l’acaparament. La consellera s’ha limitat a recordar que l’ajuntament de Barcelona té previst d’anar tancant els pròxims anys els més de deu mil pisos turístics que hi ha a la ciutat. 

El mes passat, el govern va aprovar un pla de mesures per a construir . Hi prioritza la col·laboració público-privada i els ajuts directes a famílies i joves. La consellera Paneque va explicar que, a partir del pròxim pressupost –les negociacions del qual encara són verdes–, volen doblar la inversió pública actual. Destinaran 500 milions a la construcció efectiva i a la bonificació dels tipus d’interès per a incentivar la col·laboració público-privada; 500 milions més per a ajuts directes a famílies per a la compra d’un habitatge; i 100 milions per a finançar l’entrada de la compra d’un habitatge de segona mà a joves de menys de trenta anys. També volen fer créixer la reserva pública de solars i agilitzar els tràmits per accelerar la construcció, per exemple, habilitant l’inici dels fonaments d’unes obres amb un permís provisional, abans de la llicència urbanística.

El protagonisme de la construcció topa amb el punt de vista del moviment per l’habitatge, que demana altres solucions. Per això, el govern diu que s’hi limitarà, però que aplicarà tan sols les mesures que ells mateixos trobin “realistes i que el marc legal ens permeti d’aplicar”. Paneque ha posat d’exemple la possibilitat d’un règim sancionador o d’ampliar el cos d’inspectors que l’apliquin, a fi d’evitar que molts propietaris desviïn a contractes de temporada –exempts de la contenció de preus– uns contractes que haurien de ser, de fet, de residència habitual. Segons la consellera, el règim sancionador és al centre de la negociació pel pressupost entre el PSC i els Comuns. També ha explicat que treballen perquè, a principi de l’any vinent, hi hagi disponible un registre dels lloguers temporals i els motius de la temporalitat, de manera que sigui més fàcil de revisar els casos de frau de llei. 

A més a més, aviat es tornarà a votar al congrés espanyol la tramitació de la modificació legal per a regular el lloguer de temporada, que ara com ara és el forat principal de la regulació. Quan aquesta mateixa clàusula es va votar al parlament de Catalunya, els socialistes s’hi van oposar, per bé que ara hi podrien votar a favor, segons que ha dit Paneque.