24.10.2023 - 19:29
|
Actualització: 24.10.2023 - 20:46
El ple monogràfic sobre les renovables dut a terme aquesta tarda al Parlament de Catalunya ha evidenciat que, tot i el progrés al llarg dels darrers dos anys en matèria d’energia verda, les accions del govern continuen sense ser suficient per a assegurar que Catalunya compleixi amb els objectius de renovables de cara l’any 2030.
En la seva intervenció, el president Aragonès ha començat dient que el govern és conscient que, en matèria de renovables, no hi ha més temps ni oportunitats a perdre, tot reivindicant que la transició energètica “no és un missatge buit ni un eslògan”.
Així, Aragonès ha reivindicat un model més distributiu i participatiu que tingui com a un dels eixos principals les instal·lacions d’autoconsum, que el govern confia que arribin a 100.000 a final d’aquest any. “Les instal·lacions petites i de proximitat són un canvi de paradigma, i han d’existir al costat de grans projectes. Si hem d’arribar als objectius marcats ho necessitem tot”, ha dit.
Alhora, ha explicat que cal fer compatible la transició energètica amb la preservació de la biodiversitat i del sector primari. “No podem deixar ningú enrere: encara queda molt camí per recórrer, però s’ha aconseguit girar la inèrcia”, ha dit. I ha afegit: “La transició energètica no és l’únic element en la lluita contra el canvi climàtic; la biodiversitat també s’ha de respectar”.
El conseller d’Acció Climàtic, David Mascort, ha reivindicat per la seva banda que la sobirania energètica s’ha de construir “acompanyats de tots els actors i de tot el territori”. I seguint el rastre d’Aragonès, ha reivindicat els esforços del govern per a impulsar els projectes de generació renovable més petits, que –segons que ha dit– són els més coherents amb el model de transició energètica que defensa el govern. Alhora, Mascort ha reivindicat que l’estat espanyol deixi d’autoritzar “línies de Molt Alta Tensió que no tenen cabuda en el nostre model de transició i trepitgen competències de la Generalitat en biodiversitat”.
L’oposició, tanmateix, ha retret al govern que l’impuls de l’autoconsum no serà suficient per a assolir els objectius de generació renovable de cara el 2030, en què el govern s’ha fixat com a objectiu d’aconseguir que un 51% de la generació d’electricitat sigui d’origen renovable. Des del PSC, la diputada Sílvia Paneque ha lamentat que, al ritme actual, Catalunya no complirà els objectius energètics de cara al 2030. “Catalunya és a la cua en renovables a Espanya i la UE. Genera molta impotència veure aquestes oportunitats perdudes, perquè Catalunya –ha dit– sempre ha tingut un potencial enorme”.
Així, Paneque ha recordat que l’energia consumida i generada a Catalunya l’any passat va ser “més bruta, menys autòctona i menys renovable” que no en anys anteriors. En aquest sentit, ha explicat que, l’any passat, la contribució de les renovables a la producció energètica va ser de tan sols un 15,6%, lluny del 51% requerit d’ací a set anys, i ha recordat que la contribució de les renovables a la generació elèctrica ha reculat progressivament –en compte d’augmentar– des del 2020. “Hauríem d’estar avançant i, en canvi, retrocedim”, ha lamentat.
Alhora, Paneque ha recordat que enguany tan sols s’ha instal·lat un terç de la potència que caldria enguany per a seguir en la línia de complir els objectius del 2030. “Els objectius es mesuren en megawatts en funcionament, no en megawatts autoritzats. L’autorització no sempre es trasllada a potència en funcionament”, ha dit. I ha afegit que amb l’autoconsum –que cobrirà, a tot estirar, un 7,7% del consum domèstic d’energia– no n’hi ha prou: “Calen iniciatives més ambicioses”, ha demanat.
El president del grup parlamentari de Junts, Albert Batet, ha instat el govern a donar suport a projectes de generació renovable a gran escala. “La cultura del ‘no’ del passat té conseqüències en el present i el futur”, ha dit.
El diputat Ramon Tremosa, per la seva banda, ha reivindicat que la transició energètica permet a Catalunya de ser autosuficient en matèria d’energia, però que aquesta sobirania energètica no tan sols podrà produir-se gràcies a l’autoconsum. “Cal pensar en gran”, ha dit, en al·lusió al potencial de les centrals hidroelèctriques reversibles com a infrastructura de generació i emmagatzematge d’energia. “No estem condemnats a suportar la MAT: per exemple, la podríem evitar si convertim en reversibles les centrals hidroelèctriques de la frontera occidental perquè acumulin l’excedent d’energia renovable que té l’Aragó”, ha dit.
Des dels comuns, el diputat David Cid ha dit que el govern peca de triomfalisme a l’hora d’avaluar el progrés en matèria de renovables. “El titular és clar: anem molt malament. És clar que hem millorat, però només perquè veníem d’un desastre absolut”, ha començat dient.
Tot seguit, el diputat ha recordat que tant ERC com Junts han format part del govern a Catalunya al llarg dels darrers deu anys, i que per tant ambdós tenen part de responsabilitat en el que ha titllat de “dècada perduda”. I ha afegit: “Ara tenen epifanies, però els consellers que gestionaven la política energètica al llarg dels darrers deu anys provenien de les seves files”.
Així, Cid ha acusat ERC i Junts d’una manca de planificació que ha fet que Catalunya “regali la seva sobirania energètica a l’Aragó”. I ha titllat els objectius de renovables de cara al 2030 de molt poc ambiciosos, sobretot si es compara amb el grau d’implementació de les renovables a l’estat espanyol. “L’objectiu en set anys és igualar les xifres d’Espanya d’aquest any”, ha lamentat.
Per part de la CUP, el diputat Dani Cornellà ha assegurat que la crisi energètica obliga a replantejar per complet el model productiu capitalista. “La crisi energètica que vivim no és un element aïllat que es pot resoldre amb millores locals aquí a Catalunya”, ha dit. I ha afegit: “Vostès ho saben perfectament però no en parlen, tan sols parlen de renovables com si fossin la solució a tots els problemes”.
“Parlen de transició verda, però els diners van a parar als de sempre, als que tenen beneficis milionaris a costa de les factures que paga la ciutadania”, ha acabat dient.
