El govern del Consell de la República respon als ex-representants crítics: “Han entès l’assemblea com un òrgan de confrontació”

1. El Govern del Consell és un òrgan col·legiat que debat i delibera permanentment i intensa i pren les seves decisions de manera consensuada. Totes les decisions relatives a la reestructuració del Consell han estat preses per unanimitat del Govern, des del seu president fins al darrer dels seus membres –decisions com la dissolució anticipada de l’Assemblea de Representants, la proposta de substituir-la per un sistema bicameral o la convocatòria d’una consulta vinculant a les bases del Consell sobre aquesta proposta-. Concretament, la decisió de dissoldre anticipadament l’Assemblea, tot i que formalment només pot ser presa pel president del Consell, va comptar en tot moment amb l’acord unànime de tots els membres del Govern.

2. El vicepresident, Toni Comín, és la persona que, per la seva condició de número dos del Govern, ha assumit habitualment la responsabilitat de presentar davant de l’Assemblea les diferents propostes que el Govern ha considerat necessàries per a millorar el funcionament Consell -sempre amb la voluntat de fer-lo més democràtic i més eficaç- i de debatre-les i discutir-les amb els seus membres. En aquest sentit, cap dels missatges polítics i de les propostes de reforma dels Codis que ha traslladat a l’Assemblea eren missatges o propostes personals, sinó del conjunt del Govern. Per aquesta raó, les consideracions crítiques que en la “Carta oberta” es personifiquen en la figura del vicepresident caldria dirigir-les, en tot cas, al Govern en el seu conjunt.
Aclarit això, des del Govern creiem necessari respondre de manera específica a algunes d’aquestes consideracions crítiques, qüestions específiques la resposta a les quals es detallen en l’Annex d’aquest comunicat.

3. El Govern del Consell ha respectat en tot moment les decisions de l’Assemblea de Representants i, ara i sempre, aplica els diferents Codis tal com aquests han estat aprovats per l’Assemblea, com no podria ser d’altra manera. Així, cap de les actuacions ni de les decisions del Govern permeten sustentar la idea que aquest hagi caigut en una “deriva autoritària”. Ans al contrari, el Govern i el seu president s’ha limitat a exercir aquells drets que els diferents Codis que l’Assemblea ha aprovat li atribueixen, com per exemple: el dret de proposar una reforma del Codi General; el dret de proposar una reforma del Codi de Consells locals; o el dret de dissoldre anticipadament l’Assemblea de Representants. Totes les decisions del Govern s’han pres, per tant, des del més estricte respecte dels Codis acordats per l’Assemblea.

4. Contràriament al que s’afirma a la “Carta oberta”, la reforma institucional que el Govern ha proposat -i que serà sotmesa a consulta dels registrats entre l’11 i el 16 d’octubre- en cap cas no suposa dotar al Consell d’una “estructura piramidal i autocràtica”. Ans al contrari, es proposa una reforma que permeti a les dues Cambres cridades a substituir l’Assemblea especialitzar-se en aquelles funcions que els permetin aportar més valor afegit a l’acció política del Consell i servir millor a la missió d’aquest, que no és altra que fer efectiu el mandat democràtic dels quals els ciutadans del Principat de Catalunya es van dotar l’1-O.

Per altra banda, des del Govern tenim un profund respecte pels referèndums com a instrument de democràcia directa i en cap cas considerem que les consultes als registrats siguin un exemple de “populisme”, sinó com un mecanisme de radicalitat democràtica. De fet, el Consell mateix té el seu fonament en un referèndum, el de l’1-O del 2017, sense el qual avui no podria existir.

5. Els membres del Govern, i particularment el seu vicepresident, han fet de l’escolta de l’Assemblea i el diàleg amb els seus membres la divisa constant de la seva actuació. En són la prova la llarga llista de compareixences davant de les diferents Comissions de l’Assemblea que s’han produït durant el passat mandat -sigui a petició pròpia o a petició dels representants-, la iniciativa d’establir un torn de preguntes al Govern i al president en cadascun dels Plens, o les trobades habituals dels membres del Govern amb molts dels representants, sempre a petició d’aquests. Per aquesta raó, és del tot incomprensible i incorrecte qualificar de “despòtica” l’actitud del Govern, ni d’aquest en el seu conjunt, ni de cap dels seus membres en particular.

6. Pel seu sistema electoral, l’Assemblea de Representants no està composta per partits polítics, sinó per registrats que es presenten a títol personal com a candidats de la seva circumscripció. El desenvolupament de l’Assemblea, des de la seva elecció ara fa dos anys fins avui, mostra que una gran part dels representants han entès l’Assemblea com un òrgan orientat al suport i la col·laboració amb el Govern del Consell -el president del qual ells mateixos van elegir per amplíssima majoria-. Tanmateix, una part dels representants han entès l’Assemblea com un òrgan de confrontació i crítica cap al Govern -opció que, per descomptat, considerem perfectament legítima-. Així, tal com passa en els Parlaments basats en partits polítics i organitzats en grups parlamentaris, en l’Assemblea del Consell s’ha anat definint un grup de suport al Govern i un grup d’oposició al mateix.

Com en aquests Parlaments, les veus amb voluntat d’oposició s’han fet sentir de manera més sonora. Constatem, no obstant això, que el grup de representants que han donat suport a aquesta “Carta oberta” –i amb la qual exerceixen el seu rol d’oposició al Govern- representa una part no majoritària de l’Assemblea de Representants. En efecte, atès que 7 dels 31 signants ja havien renunciat a la seva condició de representants amb anterioritat a la dissolució de l’Assemblea, aquesta “Carta oberta” compta amb el suport de 24 representants, d’un total dels 121 que componen l’Assemblea (és a dir, un 20% de l’Assemblea).

7. En darrer lloc, des del Govern volem manifestar dues consideracions finals:
En primer lloc, volem expressar la nostra satisfacció pel fet que el moviment independentista aculli avui persones de procedències polítiques molt diverses. Si l’independentisme ha crescut -des del 15% que representava fins a l’any 2010, a més del 50% que va obtenir en les darreres eleccions al Parlament, o fins als 2 milions de persones que van votar l’1-O- és gràcies al fet que una gran part dels ciutadans de Catalunya que abans de l’inici del Procés no compartien l’objectiu de la independència l’han anat progressivament abraçant a mesura que el Procés ha anat avançant. I precisament aquesta capacitat d’atracció del moviment independentista respecte de persones procedents d’altres projectes polítics és allò que l’ha fet fort i majoritari.

En segon lloc, considerem indigne que s’atribueixin “interessos personals” a membres del Govern del Consell que l’any 2017 van formar part el Govern de la Generalitat i que, com a tals, es van comprometre de manera incondicional amb la celebració del referèndum de l’1-O, des de la plena consciència que aquest compromís els podia convertir en víctimes d’una dura repressió que havia de tenir com a conseqüència l’exili o la presó. Totes les persones que han estat objecte de persecució penal per part de l’estat espanyol -i que, per tal de ser coherents amb els seus ideals democràtics, de justícia social i d’alliberament nacional del poble de Catalunya, han assumit de manera lliure i voluntària un grau altíssim grau de sacrifici personal- haurien de merèixer el màxim respecte per part de totes aquelles persones que formen part del Consell i en comparteixen la seva missió.

Annex

1. Pel que fa a la consideració de la “Carta oberta” segons la qual el Govern, a través del seu vicepresident, va traslladar a l’Assemblea la necessitat que aquesta “donés suport a les directrius polítiques del Govern”, creiem necessari compartir la següent reflexió. En un sistema parlamentari, cal una majoria del Parlament –en aquest cas l’Assemblea- per elegir el president del Govern i cal també una majoria per aprovar les lleis que aquesta elabora. En condicions normals, aquestes dues majories tendeixen a coincidir i, per aquesta raó, les lleis que aprova un Parlament democràtic acostumen a comptar amb el consens i l’acord del Govern presidit per la persona que aquest mateix Parlament ha elegit.

La peculiaritat del sistema electoral pel qual es tria l’Assemblea de Representants del Consell fa que la majoria parlamentària que dona suport al Govern no es pugui articular a partir de partits polítics ni de grups parlamentaris. Per aquesta raó, el Govern va posar sobre la taula la conveniència d’articular algun mecanisme innovador que propiciés el normal consens entre el Govern i l’Assemblea pel que fa a la tasca legislativa i d’elaboració dels Codis. Que el Govern obrís aquest debat en el si de l’Assemblea en cap cas permet concloure que hi ha hagut un intent “d’usurpar la independència legislativa de l’Assemblea.”

2. Pel que fa a la reforma del Codi dels Consells locals a la qual es fa al·lusió a la “Carta oberta”, calen els següents aclariments. En aquest Codi, tal com fou aprovat per l’Assemblea, no es permet la creació d’un únic Consell local per al conjunt del País Valencià o per al conjunt de les Illes Balears –de la mateixa manera que no permet la creació d’un únic Consell local per al conjunt del Principat-. Tanmateix, aquests territoris dels Països Catalans van manifestar la voluntat de crear una estructura territorial única en cadascun d’ells, proposta que el Govern compartia plenament, tal com se’ls va traslladar de manera reiterada.

Per tal de fer-ho possible, el Govern, a través del seu vicepresident, va instar una reforma del Codi dels Consells locals. Tot i això, aquesta no va ser acceptada pels mateixos representants d’aquests territoris a sí de l’Assemblea, amb l’argument que preferien mantenir un únic model de Consells locals -d’àmbit municipal o supramunicipal- idèntic per a tots els Països Catalans. En conseqüència, el Codi de Consells locals que els representants d’aquests territoris van defensar i que està actualment en vigor ha impedit, de manera paradoxal, la creació del Consell del País Valencià o de les Illes Balears que ells mateixos propugnaven.

3. Pel que fa a la despesa dedicada al funcionament de l’Assemblea, el Govern, per mitjà de la seva estructura tècnica, ha mirat de garantir l’equipament físic i tecnològic necessari perquè els seus Plens –siguin presencials o virtuals- se celebrin amb la dignitat que aquest òrgan parlamentari exigeix. Tractant-se de Plens públics, sobre els quals consta abundant material gràfic als mitjans de comunicació, és fàcil constatar la qualitat d’aquest equipament.

Per altra banda, el Govern vol afirmar amb tota rotunditat que no hi ha hagut cap tracte de favor en la gestió i distribució dels recursos necessaris per al funcionament de l’Assemblea, ni pel que fa a aquests recursos ni a caps d’altres. La selecció dels proveïdors per part de l’equip tècnic del Consell ha seguit sempre els criteris d’oferta més econòmica i millors condicions de pagament. En aquest sentit, el Govern constata que la gestió econòmica del Consell ha seguit sempre els criteris d’eficiència, austeritat, transparència i rendiment de comptes.

4. Pel que fa a la suposada eliminació, sobtada i sense avisar, dels correus institucionals dels representants, és necessari aclarir el següent. Des dels serveis tècnics del Consell es va habilitar la possibilitat que tots els membres de l’Assemblea, des del seu correu electrònic institucional, poguessin enviar missatges generals al correu personal del conjunt de registrats de la circumscripció per la qual havien estat elegits –en alguns casos, centenars o milers de registrats-. L’Assemblea del Consell ha estat, en aquest sentit, un cas excepcional, en tant que ha garantit l’accés automàtic dels representants al correu dels seus electors. Però aquest accés s’ha articulat des del ple respecte a la Llei de Protecció de dades -com no podia ser d’altra manera-.

El dret dels representants a enviar missatges generals al conjunt de registrats de la seva circumscripció va finalitzar, lògicament, en el moment en què l’Assemblea va ser dissolta i aquests, per tant, van deixar de tenir la condició representants. Malgrat això, es va mantenir aquest dret encara diversos dies amb posterioritat a la dissolució de l’Assemblea, per tal que els representants tinguessin l’oportunitat d’enviar un correu electrònic de comiat als seus electors –oportunitat que, per cert, molts dels representants van aprofitar-. Passat aquest període, aquest accés automàtic al mailing de les bases del Consell va finalitzar. Per tant, en cap cas s’ha eliminat el correu de cap representant sinó que –de manera perfectament previsible- s’ha dut a terme un tràmit imprescindible com és el de tancar el seu accés a un mailing del qual és responsable legal el Consell.

Carles Puigdemont, president del Govern del Consell
Toni Comín, vicepresident

Antoni Castellà, conseller
Montserrat Corrons, consellera
Guillem Fuster, conseller
Carme Garcia, consellera
Mercè Jou, consellera
Lluis Llach, conseller
Aurora Madaula, consellera
Lluis Puig, conseller
Teresa Vallverdú, consellera