El govern català no pot ser ni un dia més ‘còmplice per consentiment’

Ser còmplice del govern espanyol en la mort de milers de persones no té conseqüències penals (bé, sí que les pot tenir, però d’una manera més difusa). Desobeir les ordres del gobierno, comporta, per al govern català, un risc molt més elevat d’acabar a la presó. I ningú no vol anar a la presó.

Apart d’això, és molt probale que, com dius, Vicent, una bona part dels policies, metges, funcionaris, etc. no volguessin obeir el govern català. Si això passés, es viurien situacions de veritable caos. Ningú vol veure dos policies discutint-se al mig del carrer sobre a qui obeir en comptes de fer la seva feina.

És un dilema en què, per bé que crec que sé quina decisió prendria, no m’hi voldria veure.

Llegint tot això, m’estic adonant que hi ha molta fugida endavant d’aquesta situació catastròfica. Als diaris hi ha molts articles de les lliçons que traurem o no de tot això. De reflexions filosòfiques sobre si n’aprendrem o no, què n’aprendrem. I veig que ara és un altre moment, que tota aquesta mena de reflexions de filòsofs i articulistes són una fugida per no criticar l’ara i aquí, per no actuar, per no proposar mesures d’emergència…. o per no viure un dol, que ja tenim a sobre.

Amb lo de la Conca d’ Òdena ja s’ han ben retrat aquests criminals del gobierno! A la merda! Govern, protegiu a la vostra població. Com calgui. Si no ho feu ara, us acabaran demanant comptes a vosaltres, i donant-vos la culpa de lo malament que Ho heu fet, que són psicòpates aquesta gent. Només están fent política de la pitjor els malparits! No perdem més temps. Ja s’ ho faran! Fem. I el cap de Mossos ja respondrà davant de la seva població quan fem recompte de morts si no us fan cas. Potser a Madrid els posaran medalles, però aquí els posarem davant del seu desastre i demanarem que es cessi a tot aquell que hagi ajudat a matar gent que no havía de morir. Acabem amb aquest malson d’ una vegada, si us plau. No puc més d’ anar revent noticies q van de mal en pitjor i només mirar-nos-ho. Nosaltres no sóm així. Sóm els que es queixen dels abusos de l’ Estat contra el poble català. Prou.

Seria interessant recordar els governs espanyols possibles. Llavors entendríem d’una vegada que les coloraines dels partits espanyols per a l’únic que serveixen és per enganyar a l’electorat perquè la seva finalitat és sempre la mateixa sotmetre com més territori millor per tal de repartir més dividends a les empreses de l’Ibex + la corona, que controlen el negoci de la península espanyolitzada.
Governs espanyols possibles:
1. Govern colonial de les esquerres colonials espanyoles = socialistes franquistes + comunistes capitalistes
2. Govern colonial de les dretes colonials espanyoles = franquistes feixistes + feixistes franquistes
3. Govern colonial mixt: socialistes franquistes+ franquistes feixistes + feixistes franquistes
4. Govern colonial mixt: comunistes capitalistes + socialistes franquistes+ franquistes feixistes

Ho exposo perquè sembla que els electors catalans anant a votar al Congreso, fessin el que fessin, no servia per a res; perquè des del punt de vista pràctic només fer d’intermediari com havia fet fins ara tenia sentit. Però, això s’havia de fer segons el guió previst entre la casta dels partits espanyols, tots són casta, i els facilitadors autonòmics amb un altre escenari on el nou partit facilitador ocupés la Generalitat. Mira que totes les togues de l’estat amb la connivència del tàndem Lletrat major i President del Parlament hi han esmerçat esforços durant els darrers dos anys. Però, de sobte arriba la pandèmia. I es troben amb un titànic MHP Torra que no pertany al joc del facilitador sinó que s’ha mantingut racional i ferm, completament desemparat pels seus teòrics companys, la indiferència dels suposats socis i la gasiveria de l’oposició que s’estava preparant per a les disfresses de les eleccions colonials. Llavors, quina és la pregunta correcta? La de l’editorial d’avui? Amb tota una sèrie de supòsits que ho aguanta el paper, sense conèixer més dades, en aquestes circumstàncies compleix millor, segons el meu punt de vista, l’actitud i actuacions del MHP Torra, tal com reconeixen arreu. I, també, algun ciutadà d’aquí com un servidor.

El problema greu i penal gravíssim, segons el meu punt de vista, el tenen els poders dominants que per a reforçar atempten directament contra les vides d’una comunitat; tal com posa en relleu la comunitat científica i política d’aquí i, l’astorament de la premsa internacional davant aquest comportament irresponsable de l’estat espanyol, una vegada més, contra una part de la societat catalana que hauria de ser portat als tribunals, contra l’estat i els seus responsables directes (Pedro) Sánchez i (Salvador) Illa, quan es recuperi la salut i la serenor social. Amb la complicitat del socialisme franquista i el comunisme capitalista que governa amb coalició gràcies el vot a favor de PNV, Más País, Compromís, Nueva Canarias, Teruel Existe i BNG i l’abstenció de ER i EH Bildu. 167 vots a favor, 165 en contra i “18 abstencions”; ho recorden? Simultàniament, l’estat està virant del model colonial 1 al 3 amb la qual cosa es posa encara més de relleu l’absurditat dels partits polítics i el reforçament de l’autoritat competent com a única responsable tant de les vides com de les morts. Així com, la col•laboració de tots aquells que per interès, desinformació o sense esperit crític ajuden a mantenir aquest sistema corrupte, inútil i mortal.

És possible que estiguem en una situació semblant al 10 d’octubre de 2017?. Aquell dia el President Puigdemont va declarar la independència de Catalunya, va durar 56 segons i la va suspendre. És a dir, un acte unilateral avortat. Posteriorment Puigdemont es va penedir dient que hauria d’haver tirat endavant la declaració i defensar-la. La història la coneixem tots i també les conseqüències. Ara torna a ser un moment històric, desgraciadament històric. El govern de l’estat està a la corda fluixa. Si Catalunya pren les decisions que cal prendre de forma unilateral, potser que el govern de Madrid respongui amb contundència, com ja ens té acostumats o potser que s’ho repensi, perquè ara un mal pas de l’estat, si impedeix que la Generalitat prengui decisions que ja s’han pres en altres països, recolzades pels científics i com a conseqüència es produeix la catàstrofe que s’ha predit, deixaria l’estat en una posició tan feble que em puc imaginar qualsevol cosa menys la que ha estat fins ara. Veurem què passa però totalment d’acord amb l’editorial. Ara és l’hora de prendre les nostres desicions.

Ha arribat l’ hora de prendre el timó i no deixar les vides de milers de ciutadans catalans en mans dels criminals irresponsables i incompetents espanyols.MHP Torra, doni l’ ordre i els metges SEGUR que el seguiran i tots aquells que tinguin sentit comú. Ara mateix la prioritat és salvar vides i prendre les mesures que SEGUR s’ acabaran prenent tard i malament. Fem-ho ara, prenem el control de Catalunya i demostrem en un moment tan greu que l’ 1O no va ser en va i com a mínim tenim el dret a autogestionar-nos en una crisi de dimensions estratosfèriques quan el govern espanyol ens porta cap a la catàstrofe.Tinguem dignitat . Quan passi això, els irresponsables i incompetents seran ells i ens haurem carregat de raons ( per si no en teniem prous) per a ser un estat independent de plè dret.

Els jutges tenen tendència a no entrar en qüestions tècniques. No els importa lo que hagi dit o no un comité científic. Les responsabilitats per les morts causades per la ineptitud del govern espanyol hauran de ser vistes i tractades a nivel polític.
Estem en la situació que estem per no haver volgut aprofitar les oportunitats hagudes per tirar endavant la independència. Cosa que hauria pogut sortir bé o malament.
Penso que ara estem en una situació de feblesa que desaconsella clarament intentar plantar cara, a part d’altres factors.
Però aquesta situació de feblesa no té per que durar sempre. Això espero.
Tanmateix, el MHP Torra manté una posició digna i això l’honora.

En un dels enllaços espanyols proporcionats per l’editorial llegeixo: “estas opiniones llegarían hasta el Ejecutivo de Sánchez cuando el día 19 de marzo, tras una semana de intentos de compra infructuosos, Illa dijo que las autonomías que quisieran podían comprar.”
O sigui, que quan el president Ximo Puig va decidir comprar directament material sanitari a la Xina no s’estava enfrontant al govern espanyol. Aspecte que no fou mencionat per les notícies en aquell moment.

Agraeixo molt al director que no demanis al Govern de la Generalitat per desobeir a l’Estat per qualsevol. El director de Vilaweb és ben concient de les conseqüencies i inseguretats què porterà una acte aixì. Aquí no parlem de idealismes, però d’evitar una catastrofe humana. Estic molt d’acord que si el nostre Govern no ferà rés, serà complice sense volguer ho. El govern té un dilema molt gran, però em semble només tindria el suport de la sociatat si una gran majoria tindrà familia o amics entre els victims de coronavirus. Em sab greu per dir-ho però probablement el problema, el numerode victims, encara no és prou greu. Temps a temps, però serem massa tard

Molt d’acord. És arribat el “momentum” o el “Kairós”. El temps de fer la cosa, i Quim Torra està on està per aprofitar el moment i la oportunitat. Per això ha arribat al poder. És la seua responsabilitat, la que ningú més pot assumir. Ningú li ho podrà retreure si Espanya reprimeix una mesura destinada a salvar les vides dels seus ciutadans. L’estultícia de Sánchez és el moment del president de la Generalitat de Catalunya per esdevenir president de tots els catalans.

A part de segons quines coses com desobeïr i altres similars hi ha coses molt senzilles i que es poden i/o podien haver fet sense desobeïr…..senzillament fent….fent el que ha fet Ximo Puig comprant material a qui sigui pel Servei Valencià de Salut.
Calen tests I mes tests, 500.000, poster o mes I fer test a tothom que tingui el més minim símptoma…..i actuar en consequència, si es positiu aillament a casa i tractament amb azitromicina i/o hidroxicloroquina i control telefònic cada 36 hores…..i si no és positu repetir el test al cap de 4 dies i mentretant conductes restrictives, si al segona també surt negatiu, descartat i es el constipat de sempre.
Per que al final penses ,aquests son el que han de fer la indepedêència si no son capaços d’ enfrontar-se al govern espanyol per comprar 4 tests i unac quants milers d’ EPI’s pels professionals sanitaris?———–Doncs mira en Ximo Puig no la farà, la independècia, però això ho ha fet, i Madrid ha callat.

Benvolgut Director,
Deixa-ho estar. No insisteixis.
Portes tres o quatre editorials reclamant als nostres dirigents que actuïn d’acord amb la autoritat que els vàrem atorgar escollint-los i amb la responsabilitat que varen assumir prometent el càrrec.
Portes tres o quatre editorials reclamant als nostres dirigents que prenguin decisions un cop escoltades, es clar, les opinions dels experts i amb l’experiència que portem acumulada.
Com si sentissin ploure!.
Contra l’atac terrorista, la Generalitat va actuar bastant be; l’1 i el 3 d’octubre els ciutadans de Catalunya varen estar a l’alçada de les circumstàncies i sembla que el 1714, els catalans varen fer un paper prou digne, però amic Partal, tot això ja és història.
El 10 i el 27 de desembre, els nostres dirigents varen aturar el camí cap a la independència del poble de Catalunya amb l’excusa de protegir-lo, expliquen, d’una suposada actuació violenta del govern d’Espanya, i ara, (no diguis que no te gràcia), no fan tot el que haurien de fer per impedir que ens morim d’un encostipat.
La independència, ha alterat els darrers anys de les nostres vides, la feina, les aficions, la salut; hi hem dedicat temps, energies i diners, ens ha fet perdre amics, ens ha fet discutir amb la família i ha portat a la presó i a l’exili, persones que estimem. I ara, després de gaire be 10 anys de lluita, estem tancats a casa, amb la esperança que la mort passi de llarg de les nostres portes.
Quin final més galdós.
El què em fa més ràbia es haver de donar la raó (ni que sigui de moment) a aquells que diuen que “tots els polítics son iguals”, que “tenim els governants que ens mereixem”, o que “jo ja voldria la independència, però no ens deixaran”…
Bona nit, vaig a rentar-me les mans.

La justicia democràtica que queda en Espanya hauria alçar-se i dir prou a aquest desori esperpèntic criminal. Tantes morts no poden quedar oblidades i en va. El “mando único” s’ha de portar als tribunals com a responsables directes per la mala gestió de la crisis del corona-virus, no hi ha mes, no queda altre alternativa. No parlem de dretes ni d’esquerres ni de ideologies, simplement, ho estant fent molt malament, son incompetents, i davant d’aquesta crisi sanitària, aquesta negligència de gestió s’ha de pagar amb presó.
S’omplen la boca dient que estant fent una coordinació profunda i un diàleg profitós amb totes les administracions autonòmiques i els municipis locals, però son paraules buides per quedar be a la roda de premsa, la veritat és que cada dia hi han mes morts.
Un país com cal hagués pres unes mesures dràstiques de confinament total. Pedro Sànchez s’ha convertit en un rector de parròquia en aquesta cas sembla el rector de la Moncloa que surt a fer el sermó…….benvolguts germans, les meves primeres paraules van dirigides per aquells patriotes que han perdut avui els seus familiars i amics, d’aquesta terrible plaga que ens envolta…….. però si ens mantenim junts i ben units ens en sortirem……cinisme professional. Val mes que et posin a la presó amb dignitat per haver volgut salvar al país que quedar-te a mig camí i no fer el que creus que has de fer. En aquests moments tant difícils cal ser valents del tot. El poble ho està esperant perquè està al costat del seu govern.

Lo dit, tenim gent mediocre al capdavant del país.
N’hi ha que diuen que no servirà de res, doncs no és veritat.
Si, posats el cas, no serveix de res pq ens inutilitzen/m I el nombre de morts segueix pujant d’una manera descontrolada, una primera conseqüència, i molt important, serà no ser còmplices d’aquest genocidi.
Que el govern català, màxim representant de la societat catalana, no en sigui còmplice és molt important pel benestar moral de la societat catalana en el seu conjunt, ara i en un futur.
El poble Català segueix aguantant 300 anys després per un sol motiu: ORGULL!
Ens sentim orgullosos de nosaltres mateixos pq en els moments importants hem fet el que tocava, tot i que això impliqués un retrocés personal.
L’orgull, el sentir-se bé amb un mateix, és bàsic! Sense orgull et converteixes en un pobre persona. Sense orgull ens convertim en una pobre societat i és la nostra mort.

Quan el govern va actuar amb força per tancar Catalunta Madrid va i cridant l’exercit. Que passatà ara si es planta des de l’absoluta debilitat? .Com ens prtegim de la propera salvatjada de Madrid? Hem de pressionar els alcaldes del PSC i Comuns perquè parin els peus a Pedro Sanchez, a Salvadir Illa perque giri d’estratègia, a la Caixa i Endesa i aquesta gent perquè protegeixin la nostra salut i la seva. Hem de pressionar a Ada Colau, a Jaume Assensi, a Iceta i a ERC, a Ximo Puig i Armengol perquè ajudin a retornar les competències a les C.A.

Hi ha en l’editorial i entre els comentaris un conflicte d’esperances. Per una banda esperem que la Generalitat de Catalunya sigui una institució nacional al servei de la nostra nació, quan és una institució autonómica espanyola. Per altra banda esperem que atenent el moment de gran gravetat actui com un instrument de govern útil. L’artefacte genocida somriu satisfet davant la contradicció i el dilema, i té molt clar que per afeblir tota esperança cal una catàstrofe. L’alternativa no és altra que passar de les institucions i enfortir les xarxes civils i solidàries.

Gràcies Vicent per la teva editorial i valentia.
Tenim un govern de la Generalitat que són incapaços de defendre els ciutadans de Catalunya que diuen defensar, per por? per les conseqüències que els hi poden portar? Alçades d’ara ja tan m’ha fot, doncs la realitat és que estem desemparats; Estem en mans d’un govern CRIMINAL I ASSASSI d’EspaÑa PSO€-UP.
I pensar que ER el va fer president en aquest FRANQUISTE de Pedrito Sànchez, a part que tant ER com PDCAT estan governant en Ajuntaments, Diputacio i Consells comarcals.
Tot hi hagi que aquest govern del PSO€-UP ens portar INFECTATS I MORTS del Covid-19 i ja no parlaré de la misèria, em pregunto, mantindran aquest pactes, que els alcaldes del partit del PSO€, i el CRIMINAL del seu partit i responsable d’aquestes mesures de centralització dels mitjants sanitaris del putu Illa.
Repeteixo, mantindreu el pacte? Si es així amb aquesta complicitat, també sou culpables dels infectats i de les morts de ciutadans catalans i tant CRIMINALS I ASSASSINS com ells.
Espero que els seus votants no es queixin, els que vàreu votar i donar conformitat en aquest Gobierno progresista y de Izquierdas;

Jo no hi veig cap dilema, s’ha de fer el que diguin els experts que han dedicat la seva vida a això, i punt.

Està molt clar què la Generalitat ha de desobeïr, però ja fa temps. La Generalitat ha perdut un temps preciós i això en aquests casos és errada greu. Quan van demanar les competències de ports i aeroports i no els les van donar, doncs posa mossos a la sortida dels aeroports i del port i que controlin els que arriben, i si tenen símptomes se’ls fa passar quarentena.

Quim Torra, Buch, Vergés, seguiu el consell dels experts, doneu les ordres que s’hagin de donar i feu-les complir, passant del Gobierno, perquè sinó ho portareu sempre a la consciència.

Veig que entre els comentaristes hi ha divergències importants sobre el que ha de fer el Govern. Que el Govern actuï per defensar la salut dels ciutadans es el correcte, no hi ha dubte, les divergències son en l’oportunitat i en les conseqüències de fer el correcte, sobre això cadascú te la seva argumentació, der les conseqüències o la oportunitat política.
Quan la situació es complexe, com ho es aquesta, i l’actuació sigui la que sigui, es urgent i inajornable el dubte s’esvaeix aplicant els principis i no pas el càlcul: s’ha de fer el que s’ha de fer deixant de banda les conseqüències que se’n derivin en altres aspectes que no siguin l’objectiu per el que s’ha pres la decisió. Cal actuar fen el correcte deixant de banda qualsevol altre consideració.
Lamentablement crec que el MHP Torra està molt sol i el Govern molt dividit,

Si encara hi ha lectors de VilaWeb que observin asèpticament els fets, els recomano que comparin les dades de Madrid i les de Catalunya, à la Joe Brew. No anem gaire millor, sino amb més retard. Conflictes de competències i picabaralles entre administracions no produiran els kits de diagnòstic ràpid inexistents ni els imprescindibles equips de protecció que anys de desinversió criminal de totes les administracions i de tots els partits han furtat al sistema sanitari. Des del “govern dels millors” de Mas, les tisores s’han acarnissat en la despesa pública, sense encongir l’espoli fiscal ni el deute públic català, ans a l’inrevés. Ara toca pagar-ne el peatge en forma de crisi sanitària. Tal faràs, tal trobaràs.

Està molt be que l’editorial ens cali foc al cul, però també hauría d’apuntar cap un altre lloc.

Es molt simple: la part del Govern formada per ERC no ho recolzaría, ni tota la tropa que te escampada al Parlament i a llocs clau. No diguem ja de la xusma que queda del PdCat en alguna Diputació o órgans claus escampats per Barcelona, des del port al Camp Nou.

I ho repeteixo: la gent sempre espera que li facin les coses, per això hi ha una quantitat de covard que sempre es queda amagat i votant lo que no toca, simplement per p… ignorància i covardía. No diguem ja dels boinapitecus que escolten radio taxi. Aquests viuen aquí i tampoc tenen la més mínima idea de lo que es un animal racional. Sort que el gos els porta a passejar..

Ara toca esperar que fotin al jutjat al presidente del gobierno espanyol, que alguna fiscalía els afini, i asalti el poder l’altre part controlada per l’Ibex, més bèstia i cafre. Potser ens animarem..

Vicent. Totalment d’acord. El govern català te por, i una part d’ell està sotmès a l’enorme equivocació de creure que parlar amb els dèspotes opressors els podia ser una drecera per a fer-se “perdonar” del “pecat” i així quedar com a únics governants de Catalunya amb el permís de “la autoridad competente” espanyola, això sí, que no falti. Si aquest govern mediocre i temorós -inclosa la seva part agenollada i actualment desapareguda-, no fan un pas endavant contra la discapacitat òbvia d’un gobierno de españa al que ja l’hi està bé que els catalans ens morim com més millor, l’haurem de fer nosaltres, com sempre, els de sempre. En aquest moment, són més autònoms governs d’altres autonomies, fins i tot les fervents dels seus partits com el valencià, el murcià i el gallec, que el nostre govern indecís, que creu que fent unes soporíferes rodes de premsa cada dia i algun discurset, ja ens hi conformem. Doncs no! Que els quedi ben clar, que a la que puguem sortir de casa sense morir-nos pel carrer, hauran de rebre l’esclat de la vergonya que hem estat suportant durant tot el confinament. Així no es va a cap independència ni a cap República. Així només es va cap al femer dels covards i els sotmesos a les dictadures.

En primer lloc, crec que el Govern hauria d’especificar què entén per ‘confinament total’ i quins són els serveix bàsics autoritzats. L’entramat social actual és una cadena: uns depenem dels altres de forma sistemàtica, per exemple, la benzina. I tantes altres coses! Potser caldria fer un estudi a fons i oferir-ne els resultats a la ciutadania. Si més no, aquesta es quedaria més tranquil·la i entendria les raons d’aquesta o d’aquella altra decisió.

Dit això, convinc amb l’editorial: el govern català s’està convertint en còmplice per consentiment o, simplement, perquè ja ens hem tornat tan mesells, tan obedients que pensem que ni tan sols ens queda el recurs de la desobediència. És com si duguèssim la por incrustada al cos; calla, no diguis res, que no et senti plorr, ni gemegar, ni somicar! Sintetizat en llengua castellana: “calladita estoy más mona”. No pretenc criticar ningú; vist des de fora tot es veu senzill i fàcil. Certament, la (semi)desobediència a dut els nostres polítics, líders socials i caps públics a la presó, a l’exili o als jutjats. Fins quan? Quo usque tandem abutere, Catilina, patientia nostra.

DECISIONS EN TEMPS DE PANDÈMIA

Editorial que subscric des d’un punt de vista moral. Si hi ha gent que mort, el govern ha d’anar també a mort…o a la presó per a salvar vides, que és molt menys que morir.

Des del punt de vista del raonament, l’editorial és consistent menys en el punt de partida: sempre parla del Govern de la Generalitat. Jo diria, quina part del govern, la d’en Torra, o la que inhabilita (per activa i per passiva) en Torra? Amb aquesta pregunta ja impossibilites la desobediència del Govern per la seva divisió. Impotència, és clar, i tant, per això volem una república. No li demanis a un colador que entomi l’aigua…

EFICÀCIA O ACCIÓ SIMBÒLICA

Perdoneu per allargar-me però he de repetir un paràgraf de l’editorial: .

Pot passar, és evident, que el cos de Mossos d’Esquadra es negue a complir les ordres del govern de Catalunya. Pot passar que els professionals de la sanitat es neguen a complir les ordres del govern. Pot passar que les policies municipals es neguen a complir les ordres del govern de Catalunya. Pot passar que alguns batlles es neguen a complir les ordres del govern. Pot passar que els jutges invaliden les ordres del govern de Catalunya. Pot passar que el govern espanyol envie l’exèrcit contra el govern de Catalunya. Sí. Pot passar. Però si això passa qui haurà de respondre després de la catàstrofe humana que tindrem ben segur serà l’autoridad única,

Molt bé. Ara imaginem que el Govern català entomés l’embat desobeint, aquest caos sobreposat a la pandèmia seria justificat només per demostrar que la responsabilitat de la catàstrofe humana serà només de la “autoridad única” ? Això ja ho sabem ara, i no pensem pas que el govern d’en Torra en sigui còmplice (és una paraula molt dura) (?)

Perquè, i això és important, l’eficàcia de la desobediència, salvaria vides a condició que triomfés. Altrament, seria pitjor el remei que la malaltia.

I algú es pot creure que el paràgraf que he citat de l’editorial, cap de totes les amenaces, no es compliria fil per randa parcial o total?

Vicent, doncs, està demanat un gest simbòlic o parlem d’eficàcia?

Em moc desassossegadament entre l’emergència sanitària i la impotència política… i m’inquieta.

Gràcies Teresa Boronat per posar el fil de Xavi Domenech. Crec que defineix perfectament la situació real. Per desgràcia la Generalitat no pot fer res més que posar en evidència l’ineptitud del Gobierno español i esperar que la situació es desbordi. L’unilateralisme només es pot aplicar quan tens les eines i el suport necessari per aplicar-lo, i em sap molt greu, però la realitat és que no les tenim. Ni econòmiques ni logístiques ni res de res. Només tenim el suport de la gent , i encara no tota. Intentem salvar el màxim de gent, estar al costat dels que pateixen i dels que es sacrifiquen per salvar-nos, i deixem que l’Estat espanyol s’enfonsi una mica més.

Prou !!! Que esperen els dirigents europeus, que hi hagi dos millions de morts abans de prendre accions ràpides i racionals? Quan una persona podría evitar una mort i no ho fa és col·laboradora d’homicidi. Després que les decisions negatives i lentes del Sr. Pedro Sánchez influïssin en la difusió de l’epidèmia a Espanya, ara aquest mateix senyor provoca la lentitud i la posició negativa dels acords europeus. Pobles d’Europa, desperteu!. Avui el Parlament Europeu és l’unic que representa els pobles d’Europa. La situación única en què es trova el continent europeu exigeix una decisió excepcional del Parlament Europeu. S’ha demostrat que la direcció multitudinària d’Europa és farragosa i, per tant, incompetent. El Parlament Europeu, davant d’aqussta situación excepcional, hauria de nomenar, un grup reduït de persones altament qualificades per substituir les autoritats europees actuals durant un período de 12 mesos. Aquestes persones podrien ser el triumvirate: Angela Merkel, Bortis Johnson i Emmanuel Macron. Si no s’aplica aquesta solució o una altra semblant, el parlament Europeu será culpable dels millions de morts que deplorarem.

Jo penso que la Generalitat en aquest moment no pot desobeir el govern espanyol, i quan dic no pot vull dir que no en té la capacitat material. Seria un gest inútil, sense conseqüències pràctiques, que dubto que salvés cap vida i que donaria l’excusa perfecta a l’estat per culpabilitzar Catalunya de la mala gestió de l’estat central. Ara, la Generalitat ha de fer tot el que estigui en les seves mans per salvar totes les vides que pugui dins el seu escàs marge de maniobra, ha de comprar material a fora com ja ha fet la Generalitat valenciana, ha de demanar a la població que apliqui voluntàriament les mesures que no pot imposar, i ha de denunciar arreu la gestió nefasta de Madrid.

Vagi aquests prolegomen pel Sr. Francisco Sánchez que en la última editorial va comentar això: “Si us plau, us prego que deixeu de fer a VilaWeb publicitat gratuïta (i perillosa per als lectors que no tinguin costum de recomprovar afirmacions dubtoses) de pseudoteràpies anticientífiques com les que esmenteu al vostre comentari d’avui, relatives a les suposades capacitats de guariment a base de magnetisme i llexiu gourmet. Comproveu-ho a:

https://pseudociencia.miraheze.org/wiki/Isaac_Goiz

https://es.wikipedia.org/wiki/Suplemento_mineral_milagroso

També prego a VilaWeb que no ajudi a escampar aquesta mena de falsos tractaments.

Cloro y sistema inmune
En el último tiempo ha comenzado a tomar cada vez más importancia la relación del cloro con el sistema inmune, este ion es un elemento esencial en la inmunidad innata siendo sustrato fundamental para la generación de potentes microbiocidas como el ácido hipocloroso[20]. Estudios in vivo muestran un aumento de las citoquinas en el plasma tras la inducción de una acidosis hiperclorémica[8]. A nivel de la inmunidad celular, el cloro modula distintos tipos celulares como las células T CD4+, macrófagos y células natural killer. Se piensa que el mecanismo de inducción es mediante estrés osmótico, por señales activadas a causa de la tonicidad[21]. También en la acidosis hiperclorémica se ha observado un aumento de marcadores inflamatorios, asociado a la alteración en generación de especies reactivas del oxígeno, siendo este efecto más marcado en la acidosis hiperclorémica que en otro tipo de acidosis como por ejemplo la acidosis láctica[22]. Interesante es lo que sucede en la fibrosis quística donde la alteración del canal de cloro CFTR, finalmente termina afectando la inmunidad tanto innata como adaptativa[23]. También el uso de suero fisiológico se ha asociado a mayor riesgo de tener infecciones post operatorias comparado con soluciones balanceadas[11],[24]. Con todos estos antecedes se puede decir que el cloro tendría una importante función tanto en la inmunidad innata como adaptativa. REVISTA CHILENA DE ANESTESIA.

i per si no l’ha visualitzat encara: https://andreaskalcker.com/……………Si després de haver-ho vist i llegit encara insisteix amb el mateix, doncs te la mentalitat tan quadriculada com els mateixos polítics que ens governen a tots els nivells, i també com molts metges i investigadors varis. El lleixiu NO ES DIÒXID DE CLOR. a internet es fàcil difamar, si tens els mitjans adients per fer-ho, i saps com , si ens em de creure tot el que circula per internet, sense investigar pel nostre compte i avaluar-ho a fons, anirem mes perduts, que un pingüí al desert del Sahara.

Per cert l’Oriol Mitjà reclama voluntaris per fer una prova amb un medicament, que suposo que deu ser la cloroquina, i perquè doncs no fa en paral.lel el mateix amb el diòxid de clor??, així podrem comparar, que es el que ho impedeix??, la burrocràcia?, la Santa Inquisició sanitària??

Anar buscant culpables i polititzar-ho tot, no porta enlloc, ara mateix, TOTS som culpables, perquè tots em contribuït a la creació de les condicions idònies perquè aquestes pandèmies s’originin i s’escampin ràpidament, i no voler admetre, com no ho vol aquest mateix diari, i això es del tot evident, que la sobrepoblació i la globalització en son la causa fonamental, i que no mereixi ni la mes minima reflexió ni del personal opinador, i per descomptat de la mateixa redacció de Vilaweb, o trobo senzillament estúpid, i això diu a les clares que no es pensa anar al fons de la questió, i que quan passi aquesta pandèmia i tinguem un petit respir fins a la propera pandèmia o el proper “Glòria”, tornarem a picar de cap amb el mateix mur, un mur mental, que es pitjor que el de pedra.

I per cert no puc d’estar de comentar-ho, el world-meters, que al seu dia us el vaig donar a conèixer, en la seva aplicació com a World Population Clock:, i mes tard com a Coronavirus – Worldometer, està molt be que ho apliqueu, el que no em sembla be, es que només fer-ho pel que us interessa a vosaltres redacció de Vilaweb, mentre segueixin pujant mes a nivell mundial, que es el que mostra el comptador aquest, el nombre de naixements que el de morts, NO HI HA solució possible, el sistema immunitari del planeta seguirà lluitant contra la plaga humana, i tenim totes les de perdre, aquest virus es va originar i escampar en una megalòpolis xinesa, Wuhan, amb 11 milions d’habitants, no en un poblet perdut en les muntanyes.

Si us penseu que amb el confinament ni haurà prou, sense tenir ni en compte solucions barates i efectives com el diòxid de clor, o MMS, paraula maleída i blasfema a oïdes dels guardians del temple de l’ortodòxia, si obvieu els problemes que causa i causarà la masificació, sobrepoblació i globalització…. doncs no hi hauran prous hospitals, ni recursos econòmics per sostenir-los, ni prou tanatoris per vetllar els morts, ni prous cementeris per enterrar-los, només en fosses comunes…i quant comenci a fer bon temps, heu tingut en compte que tornaran a arribar refufiats saharians?, que fareu??…

L’objecció de consciència és el refús d’obeir a un ordre, una obligació professional o una llei que hom troba inacceptable per raons ètiques, polítiques o religioses.

Sr. Torra, tanqui Catalunya apel.lant-se al dret d’objecció de consciència i després de la crisi, veurem si tenen collons de portar el govern a la presó. No podrien aguantar un altre escàndol com aquest.

Però el problema, Sr. Partal, no son els mossos o els funcionaris. El problema son els consellers d’ERC.

Fa dies que el nostre editorial ens explica que ha de fer el nostre Govern però jo humil i sincerament crec que pot fer molt poca cosa per no dir res i que SOM NOSALTRES QUE HEM DE POSAR-NOS A FER.
Procurar que a cada poble les necessitats bàsiques no manquin i no fallin.
Que la gent es quedi a casa i que tothom vigili perquè el confinament es respecti……. no cal esperar els mossos d’Esquadra per recordar a qui sigui, educadament si cal, que hem de ser responsables de nosaltres i del altres sempre i en cas de pandèmia mes encara.
Des-de tots els pobles crear xarxes de fabricació del material que manca als hospitals…… o es que ningú no sap cosí ¡ (avui he llegit que el Consell de la Republicà posava fil a l’agulla per fer-ho) .
També voldria dir que deixant apart la incompetent i arrogant comportament del Gobierno i tots els partits i votants que l’apoyen, cap país (excepte Alemanya) s’havia preparat a una pandèmia.
Dit això cap país te suficients mascaretes, tubos per fer els test i sobretot cap país te el reactiu per poder analitzar el material extret a les persones. El reactiu es fabrica a Estats Units. Sols Alemanya a Creat cadenes de producció de tubos i reactius.
Pel que fa les mascaretes 80% de la producció es fa a China (visca la sacrosanta globalització ) el 20% restan s’el cada país.
Cal dir la veritat a la gent.
Les autoritats d’Alemanya, de Suïsse i de France han dit a la TV pública les informacions QUE jo us transmeto.
Per acabar voldria dir que el MHP Torra ja estava sol abans d’aquest drama que estem vivint. Per tant encara gràcies que estigui en peus ……..

Al senyor Llorca:

De quina “autonomia” parla? Ara la Generalitat és una simple Gestoria General de l’estat, sense cap poder de decisió en temes substancials. És a dir, fa la feina d’esquilmar-nos amb els impostos que recapta l’estat i organitzar el funcionament de la colònia catalana, perquè l’estat en pugui treure’n el màxim de guanys. I prou.

D’altra banda ara la prioritat són les vides: o s’hi posa, el nostre Govern, a defensar-nos com a ciutadans catalans, o si tampoc és capaç d’això, perquè de la construcció promesa el 21D de la República Catalana res de res, que plegui.

Estoy hasta los mismos colones de estar callado viendo como el número muertos aumenta y los catan es no hacemos nada para rebelarnos contra este hatajo de incompetentes políticos españoles que por culpa de ellos esta muriendo gente cada día. Es hora de dar un paso adelante y decirles que no saben llevar esta gestión y que cerramos Cataluña, de lo contrario seremos culpables de la muerte de nuestros seres queridos. Se necesita ser muy bestia ver como se muere gente mayor y no rebelarse contra esta gente que mal gobierna. Pido desde esta página que estos mal nacidos que se hagan un ERE ya.

SI US PLAU, Vicent:

Convoqueu la gent a sortir als balcons per exigir que el Govern/Gobierno doni cobertura econòmica a la gent perquè pugui fer CONFINAMENT TOTAL.
Sense això, no es podrà aturar el país. I ho pagarem caríssim.

Que les entitats ANC, Òmnium, ConsellxRep convoquin els ciutadans.
A Madrid ja s’organitzen.
És penosa la nostra passivitat!!!
Estem farts de discursos buits o inútils.
#ManifestacioDesDelBalco
#ManifestacioDesDelBalco
#ManifestacioDesDelBalco

Una sugerencia , por si esto hayuda: que elM.Hpresidente de Catalunya solicite con urgencia a todos los alcaldes de Cataluñya le remitan una respuesta de SÍ o NO a la confinacion del pueblo que representa y si sale el SÍ y queda constancia de ello, mas la aceptacion de los jefes medicos de las hospitales mas importantes de Catalunya, mas el informe remitido por nuestros especialistas a la revista mas prestigiosa del mundo. el MH presidente sr TORRA, tendra un AVAL irrefutable e incontestable para hacer lo que le aconsejan los responsables sanitarios . Ahí lo dejo

En fin, empiezo a creer que es posible que llegue el día en que la dirección de Vilaweb me retire la suscripción (no que yo me dé de baja) e incluso que algunos suscriptores monten una petición en change.org para que se me la retire pero no puedo evitar decir lo que pienso, por supuesto, aun a riesgo de equivocarme (y ojalá). Que no sea por no mojarse.

La razón por la que el actual gobierno de España está gestionando tan erráticamente o tan desastrosamente la crisis sanitaria del coronavirus es porque, además de gestionar esta, está gestionando, al mismo tiempo, el desastre económico-financiero-social que se avecina. Quien piense que ese desastre económico solo lo vamos a sufrir nosotros o lo vamos a sufrir más que otros países, se equivoca porque la crisis que se avecina no es una mera crisis sino que es el final de un sistema que se inicia al final de la segunda guerra mundial (resumiendo rápido y mal: el sistema de, mientras más se consuma, mediante crédito, mejor).

¿Por qué Boris Johnson y Donald Trump al principio minimizan el peligro del bichito? Pues por la misma razón, porque el otro bicho el de la recesión mundial y, mucho me temo que la crisis de 2008 no fue sino el aperitivo, esta vez podría suponer un colapso total y, ante los colapsos, los grandes quieren posicionarse como caballos ganadores. Da igual que se mueran 20 mil que 2 millones, lo importante es seguir siendo el director de la orquesta o cuando menos el director adjunto.

¿Por qué el Govern de la Generalitat no se rebela contra de la gestión sanitaria del Gobierno de España? En primer lugar porque es súbdito y en segundo, por la misma razón que en los anteriores casos, el otro bicho. O ¿creen ustedes que las autoridades de una de las cuatro regiones motores de Europa, Catalunya, son desconocedoras de la debacle económica que se avecina?

Ufff, cuando pienso en el ciudadano Sr. Joaquim Torra no puedo menos que solidarizarme con él y apretarle con cariño la mano porque, él que es un hombre de letras, buena persona (cuando tienes una hija discapacitada, o la abandonas o te redescubres siendo buena persona), que no es un político (Torra entra en la política catalana en esos tiempos que fueron antes de ayer, insisto, antes de ayer, en los que estábamos surfeando en las olas del referéndum con la adrenalina a tope para acabar ahogados en la super ola del Tsunami D…), que ahora le cae el marrón del coronavirus con una pandilla de aspirantes a sátrapas tanto en sus filas como en las filas, supuestamente, amigas que le propinan una y otra vez puñaladas traperas, amén del ataque sistemático, organizado al milímetro por sus enemigos de la Corte del Reino, pues la verdad, no me quiero ni imaginar por lo que está pasando.

Lo siento, esto no va de coronavirus, esto va de la crisis anunciada de un sistema financiero que, como todo sistema, ha llegado a su fin. Por supuesto, aquí no acaba el mundo (por ahora) pero lo que sí parece claro es que el mundo ya no será el mismo. Será otro. Otra cosa y, mucho me temo que no será mariposa (a menos que un número significativo de ciudadanos, en territorios reducidos, tomen la iniciativa, pasando de legalidades impuestas y lanzándose al ruedo, Catalunya podría ser uno de ellos).

En el mundo bursátil-financiero existe el concepto del cisne negro. El cisne negro es un suceso inesperado que lo precipita todo. Pero el cisne negro no es la causa de la debacle, es tan solo el desencadenante.

Por tratar de explicarlo de manera más comprensible. Supongamos que una pareja no se lleva muy bien desde hace 5 años. La cosa no funciona como debiera pero malfunciona por intereses compartidos. Un buen día llega la gota que colma el vaso. Rodríguez ha vuelto a dejar tras ducharse la toalla mojada tirada en el suelo del baño y a Fernández le han saltado los plomos, el diferencial y todo el sistema eléctrico. El cisne negro es la toalla mojada pero la toalla mojada tirada en el suelo no es la causa de la separación, simplemente ha sido la excusa necesaria.

Algo así ocurre ahora con todo este asunto en el que el coronavirus parece que se presenta como el causante cuando, en realidad, no es sino el desencadenante.

De ahí a pensar que el coronavirus ha sido irradiado en la atmósfera aposta pues, la verdad, no seré yo quien lo firme pero que hacía falta un desencadenante para explicar al personal que el sistema hacia aguas y que las cosas, para el común de los mortales, en los próximos años pintan bastos, sí. ¿Por qué? Pues para evitar las revueltas sociales o, cuando menos, minimizarlas. Afortunadamente, nuestras autoridades de la Corte del Reino ya han sacado a pasear a sus efectivos militares para anunciarnos que ellos lo controlan todo.

Salut i República

Cap de nosaltres té prou informació per saber de cert si la desobediència seria efectiva o no. Només aventurem opinions. Comparteixo la crispació per la paràlisi de la Generalitat i fa temps que defenso la confrontació, però perquè doni resultat calen uns mínims, com el consens–si no unanimitat–del govern i el suport de la policia.
Crec que en Torra desobeiria si comptés amb aquestes forces. Malauradament, no disposa de la primera i no sabem què farien els mossos, però ell sí que ho sap. Mentrestant, les entitats civils haurien de mobilitzar una balconada massiva que potser, només potser, podria desencallar la immobilitat dels polítics.

He de donar la raó al Sr Gabarró quan diu” . L’alternativa no és altra que passar de les institucions i enfortir les xarxes civils i solidàries”

I te tota la raó.

Tots sabem que valen tots els nostres partits polítics. Ho hem comprovat abastament. El seu lema : el de quasi tots “no me remenis la cadira que puc caure”.

Hem d’enfortir les nostres xarxes socials i de la forma que sigui posar palla nova i NOVES REGLES DE JOC a les nostres institucions.

Mai funcionarà com cal un polític quan en comptes de mirar per els seus electors miri de complaure al seu president de partit perquè a la propera contesa electoral el posi als primers llocs “I TORNI A SER ESCOLLIT”

Costa tant de veure que aquest sistema que tenim de escollir els nostres polítics es una punyetera merda ? (amb perdó, però s’ha de dir les coses per el seu nom)

Reprenc el fil de Xavi Domenech a Twitter, a que fa esment M. Teresa Boronat. Crec que l’editorial d’en Partal és encertat però, tal i com apunta Domenech, no esmenta la meitat de l’escenari. Som en una crisi sanitària i també econòmica, les dues de proporcions astronòmiques. Certament la proposta de desobeir amb la finalitat de salvar el màxim de vides possibles és ètica i políticament justificada. Però si es fa un pas així cal tenir molt clar que el trencament que vindrà serà total i que és imprescindible garantir el suport econòmic dels milions de catalans que es trobaran en una situació econòmica terrible, per a molts desesperada. I això de manera immediata. És possible ?