El govern català destinarà 120 milions d’euros als efectes de la guerra d’Ucraïna i demana d’augmentar el dèficit fins a l’1% del PIB

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha anunciat que el govern ha aprovat un pla per mitigar els efectes de la guerra d’Ucraïna. El paquet de mesures urgents comptarà, de moment, amb 120 milions d’euros per a pal·liar les conseqüències del conflicte i, segons que ha dit Aragonès, el pla s’incrementarà en funció de l’evolució de la guerra.

Una de les mesures anunciades és l’augment del 33% de l’impost sobre producció i emmagatzematge de l’energia elèctrica davant dels beneficis extraordinaris. El govern ha garantit que els ingressos de més que s’obtinguin amb aquesta mesura es destinaran íntegrament a actuacions en matèria de transició energètica, especialment en l’impuls de les renovables. L’impost s’estableix en els 0,00665 euros per kWh/h amb caràcter general i de 0,00133 euros per kWh en el cas que l’activitat es faci per instal·lacions de cicle combinat. Aquest és un dels punts del decret llei, del 29 de març, de mesures urgents en l’àmbit tributari i financer.

Pel que fa a mesures tributàries, també hi ha canvis en l’impost sobre les emissions de CO₂ els vehicles de tracció mecànica. Així, es mantenen les tarifes aplicades en el primer any de l’impost i no s’incrementaran, tal com preveia la llei. El govern calcula que tindrà un impacte de 90 milions d’euros i una incidència sobre més de 3 milions de contribuents. Una altra de les mesures afecta la taxa de la pesca fresca. L’executiu n’eximirà el pagament als armadors de vaixells o embarcacions durant un període de sis mesos. La mesura s’ha adoptat tenint en compte l’increment del preu del carburant i equipara els ports que són competència de la Generalitat als de l’estat espanyol –als que se’ls va aplicar l’exempció a través del Reial decret lli 6/2022 del 29 de març-.

El govern també ha aprovat de destinar 870.000 euros a un nou programa de suport a l’atenció de desplaçats per a reforçar els serveis d’atenció i acollida arreu de Catalunya. Segons l’executiu, el programa permetrà d’incorporar fins a 22 treballadors, dels quals 19 seran personal tècnic especialitzat. Des de l’inici de la invasió russa sobre Ucraïna, Catalunya ha rebut més de 17.000 ucraïnesos que fugen de la guerra i es calcula que se n’han escolaritzat més de 2.300. Per tal d’agilitzar el procés, el Departament d’Educació matricula els infants tot i que no disposin de tota la documentació necessària que preveu la normativa. També s’han destinat 500.000 euros al reforç de la formació en català de refugiats i migrants, i es calcula que els ciutadans ha cedit 100 habitatges a persones afectades pel conflicte bèl·lic través d’un conveni de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya.

Demana de poder augmentar el dèficit

A banda, el govern ha acordat de demanar a l’estat espanyol l’activació d’un fons extraordinari perquè les autonomies puguin atendre les despeses públiques causades per l’impacte econòmic de la guerra d’Ucraïna. A més, també demana d’augmentar la taxa de referència del dèficit del 0,6% del PIB que hi ha en vigor actualment fins a l’1%. Per últim, també demana a l’executiu espanyol que revisi el Fons de Suficiència del model de finançament per a incloure-hi la compensació de la reducció de l’impost especial sobre l’electricitat, que recapten les autonomies.

Totes tres peticions, explica el govern, estan justificades per les necessitats sobrevingudes a causa de la invasió russa d’Ucraïna i l’acolliment de refugiats a Catalunya, que té un impacte significatiu en les finances de la Generalitat. En una primera estimació, el Departament d’Economia i Hisenda calcula en uns 750 milions d’euros (el 0,3% del PIB català) l’impacte global de la guerra en les finances públiques. A banda, preveu que, segons com evolucioni la guerra, les recaptacions dels tributs més vinculats a l’activitat econòmica –com ara l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats– es puguin veure afectades.

El govern català remarca la necessitat d’augmentar els ingressos de la Generalitat tenint en compte que engany no només caldrà fer front a les despeses extres per la guerra d’Ucraïna, sinó també de l’impacte que encara té la pandèmia de la covid. En aquest sentit, critica que el govern espanyol no ha activat cap fons específic per atendre les despeses per la pandèmia, com sí que va fer el 2021 i el 2020.

Tampoc no ajuda a les finances de la Generalitat la rebaixa de l’impost especial sobre l’electricitat decretada pel govern espanyol per a frenar el preu disparat de la llum. És un impost que gestiona i recapta l’estat espanyol –i, per tant, el govern català diu que no té capacitat normativa per modificar-ne cap element– però que la recaptació retorna a les autonomies en funció del rendiment a cada territori segons el consum elèctric. El Departament d’Economia i Hisenda calcula que la decisió espanyola de reduir els tipus de l’impost temporalment tindrà un impacte aproximat de 190 milions d’euros menys de recaptació. És per això que la Generalitat demana que el govern espanyol ho compensi amb el Fons de Suficiència.

Revisió dels preus dels contractes afectats per l’increment extraordinari dels preus de les matèries primeres

A banda, el govern ha autoritzat els departaments de la Generalitat i el seu sector públic a revisar, de forma excepcional, els preus dels contractes públics d’obres. L’objectiu és garantir que els contractes ja signats i en execució que s’han vist afectats per l’augment de preus siguin viables i es preservi l’interès públic per evitar que se’n redueixi la qualitat o fins i tot aturar-ne la prestació. El govern considera, d’una banda, que aquest augment desmesurat de preus comporta una alteració dels preus establerts inicialment en els contractes que requereix mesures excepcionals, ja que no és possible la revisió sobre la base del que estableix la normativa vigent de contractes del sector públic; i, de l’altra, que els contractistes no han d’assumir de forma injusta una situació que, de fet, no els és imputable per imprevisible i que, per la seva magnitud, no es pot considerar assumible.

L’acord estableix que qualsevol tràmit relacionat amb aquesta qüestió serà fiscalitzat prèviament per la Intervenció i pels serveis jurídics corresponents, i que l’impacte pressupostari que se’n derivi anirà a càrrec dels pressupostos de cada departament o entitat. Finalment, el text també preveu que aquest acord es podrà fer extensible a les universitats públiques i a les entitats locals, quan ho aprovin els seus òrgans competents.