El govern britànic aixeca la prohibició de l’irlandès en els tribunals del nord d’Irlanda

La llengua irlandesa es podrà fer servir als tribunals del nord d’Irlanda després de gairebé tres-cents anys de prohibicions. La disposició per a derogar la llei d’administració de justícia del 1737, que no permetia l’ús de cap més llengua que no fos l’anglès, formava part de la llei d’identitat i llengua introduïda pel govern britànic el 2022, però no s’ha promulgat fins ara.

Els activistes de la llengua irlandesa feia temps que feien campanya per la derogació de la llei, que en el cas Gal·les i Escòcia es va eliminar durant el segle XIX.

El president de Conradh na Gaeilge, Ciarán Mac Giolla Bhéin, va dir que la derogació de la llei marca “un moment increïblement històric per a la comunitat de llengua irlandesa aquí al nord”. I va afegir que és una “victòria important contra segles d’exclusió i discriminació que demostra el poder i la decisió de la nostra comunitat”.

L’advocat de parla irlandesa Niall Murphy de KRW Law va dir que ara correspon a la ministra de Justícia, Naomi Long, d’introduir “directrius sòlides que reconeguin la creixent comunitat de parlants d’irlandès a tota la nostra societat i facilitin la seva inclusió als nostres serveis i espais legals”. “Aquest anunci del govern britànic és una fita important en el camí en curs cap als drets lingüístics integrals per als parlants d’irlandès aquí al nord”, va dir.

El diputat del Sinn Féin, Aisling Reilly, ha rebut amb satisfacció la notícia que s’ha de derogar la legislació, dient que marca un moment molt significatiu. “Per als parlants d’irlandès, aquest és un altre pas positiu en la direcció correcta, ja que el renaixement enèrgic de la llengua continua a bon ritme”.