Govern Balear: una crisi molt inoportuna

La dimissió de la consellera Esperança Camps és un mal pas, en general, per al Govern Balear. Quan no fa ni un sol any de la seua constitució l’adéu d’una consellera i més tal i com s’ha produït provoca una sensació estranya i envia un missatge d’inestabilitat que pot acabar anant més enllà dels fets puntuals.

Vista la roda de premsa de la ja ex consellera és una evidència que està molt disgustada i enfadada amb el funcionament del seu departament, amb la deslleialtat dels seus propis alt càrrecs i amb el poc suport o l’escassa comprensió que ha rebut del govern com a tal. Esperança Camps va fer una compareixença molt poc política, per comparar-la amb el que és habitual. Els seus detractors ràpidament l’han feta servir per a exemplificar en ella el que que consideren que han estat els seus defectes. L’intercanvi de retrets ha estat ben poc edificant, però.

En qualsevol cas i mirant al futur el Govern balear, ara, té una papereta entre mans que no és senzilla. En primer lloc ha de contenir la crisi. No hi ha indicis que això puga anar a més però la inestabilitat ja sé sap que sempre genera inquietud. Si la crisi es tanca ràpid i bé serà una cosa. Si s’allarga en serà una altra. I tancar la crisi no és només trobar la substitució. Bona part del que està passant tindria una explicació en el fet que aquesta complicada conselleria, de fet, era una conselleria buida, amb una estructura inexistent que ha anat xocant aquests vuit mesos amb Funció Pública, controlada i de quina manera pel PSOE.

Entre altres raons per això mateix la substitució de la consellera Camps tampoc no serà bufar i fer ampolles. No hi ha ni el personal mínim imprescindible per assegurar el seu funcionament i, amb independència de l’opinió que hom tinga sobre la consellera, això ha quedat molt clar. Solucionar el nom sense solucionar el fons no servirà de gairé.

Hi ha, però, dos factors que encara ho compliquen tot això més. Un és el fet que aquesta era una conselleria, i gairebé m’atreviria a dir que una conselleria, menorquina. Adjudicada i dirigida per Més per Menorca. Els complicats equilibris interinsulars jugaran fort en el relleu i hauran de ser mesurats i tinguts en compte. Per a MES per Menorca aquest ha estat un mal pas. L’altre és la paritat que la presidenta Armengol va posar com a condició per formar govern. Ara hi ha un nombre igual de dones i homes al govern i se suposa que això hauria de continuar així. Que dins mateix de la conselleria hi ha aspirants a conseller és un secret a veus, però si es volen mantenir els principis bàsics del govern podríem trobar-nos que un canvi d’una consellera menorquina obliga a més canvis per mantenir els equilibris. Encara que és cert que no està escrit enlloc que el nou titular del departament haja de ser de Menorca i dona.

Finalment: siga com siga la sensació que deixa aquesta dimissió no és agradable. Després de tants anys de govern del PP i amb el record encara del difícil i efímer trànsit del govern Antich aquesta crisi és amb tota seguretat munició contra el Govern. Munició que segurament és la primera bona notícia en mesos per al Partit Popular. I munició que no dubtaran a fer servir contra un govern que les quatre illes, i el país sencer, necessitem ni que siga per respirar i recuperar-nos de la foscor i el balafiament de l’anterior executiu. Aquesta no és, doncs, en cap cas, una bona notícia.

[A sota trobareu els comentaris dels subscriptors a aquest editorial. Entre més serveis, els subscriptors reben aquest editorial el dia abans de publicar-lo al vespre, i poden afegir-hi la seua opinió. VilaWeb necessita el vostre suport per a poder continuar oferint-vos aquestes informacions i opinions cada dia. Us demanem que si ens voleu ajudar, amb una petita quantitat us feu subscriptors del diari. Per a saber-ne més, aneu ací.]