El govern anuncia un devessall de millores laborals per a funcionaris en plena campanya

En plena campanya de les eleccions a Catalunya, el govern de la Generalitat ha aprovat avui un paquet de mesures per a crear 9.000 places de funcionaris i per a millorar les condicions laborals de mestres, treballadors de presons i altres membres de l’administració pública, arran d’acords amb els sindicats. De les places noves, més de 4.400 són per a docents; prop de 1.600 són per a membres de l’Institut Català de la Salut; 1.500 són per a administració i serveis; 900 són per a mossos d’esquadra; 300 per a l’administració penitenciària; 120 per a bombers i 22 per agents rurals. Entre complements específics, noves places i altres mesures, les xifres que s’han fet públiques preveuen una despesa de més de 150 milions, però la portaveu del govern, Patrícia Plaja, ha assegurat que no caldran suplements de crèdit i que tot provindrà dels departaments d’economia i de funció pública.

Plaja també ha negat que hi hagi “cap mena de motivació electoral” en cap dels anuncis que ha fet avui. Les negociacions s’han accelerat bo i seguint les indicacions del president Pere Aragonès, segons que ha dit Plaja, però “no s’han ultimat aquests darrers dies” sinó que duien mesos als fogons. La portaveu ha insistit que continuaran aprovant mesures semblants perquè “el govern no pot fer res més que continuar governant”. “I si hi hagués una repetició electoral? Què fem? Sis o vuit mesos sense tirar endavant mesures imprescindibles per al conjunt de la ciutadania i dels treballadors de la funció pública?”, s’ha demanat. En el cas dels treballadors penitenciaris, per exemple, Plaja ha assegurat que les negociacions ja eren obertes d’ençà del gener de l’any passat, però l’acord arriba ara poc després de les protestes per l’assassinat d’una cuinera, a mans d’un pres, a la presó de Mas d’Enric.

Complements de sou i facilitats per a conciliació

La mesura més destacada en el cas dels treballadors de presons és l’augment d’un 13% del complement de sou per als treballadors exposats a més perillositat; i també es creen complements per a prestar serveis en diumenges i festius. En termes laborals, a més a més, el govern també promet d’agilitzar la incorporació de nous professionals i de fer convocatòries anuals de selecció i provisió per estabilitzar les plantilles; preveu un nou règim organitzatiu de jornada i horaris que garanteixi més la conciliació i la previsió; que es prioritzin unes mesures d’igualtat que ja eren previstes fins ara; que es faci un nou pla per a prevenir riscos laborals. Pel que fa a la seguretat, el govern i els sindicats han acordat, ambiguament, un seguit de mesures de “formació pràctica, procediments de treball, equipaments i sistemes de seguretat, i gestió i organització”. El cost de l’operació serà, diuen, de vora 30 milions d’euros.

Pel que fa als mestres, el govern ha publicitat avui un acord que ja es va signar el 25 de gener amb Comissions Obreres i la Unió General de Treballadors, però que ara, diu, ha ratificat. L’acord inclou la reducció de dues hores lectives per als mestres que faci més de quinze anys que treballin en centres públics. El curs vinent s’aplicarà la mesura als més grans de seixanta i, a partir de l’altre, als més grans de cinquanta-cinc. També és prevista l’equiparació salarial dels mestres de formació professional i dels mestres de taller d’arts plàstiques i disseny –cosa que costarà 6,6 milions d’euros. La mesura més cara, però, és el reconeixement del primer estadi docent a partir de sis anys –en lloc de nou, com fins ara–, cosa que costarà 55 milions enguany, 23,6 el vinent i 21,6 l’altre. El pacte inclou els professors dels centres concertats, amb una inversió a banda de 14 milions.

Per als treballadors de l’administració de justícia, Plaja també ha explicat que els acords inclouen augments de sou de vora 200 euros de mitjana a través de complements específics. Els treballadors del cos de gestió processal i administrativa cobraran 180 euros mensuals de més, per exemple, i els metges forenses, 312 euros. A banda, també es reconeixen permisos nous i s’incorpora la possibilitat de compactar la reducció de la jornada laboral “per motius de conciliació”.