09.08.2024 - 21:40
|
Actualització: 09.08.2024 - 21:43
El dirigent del PSC, Salvador Illa, és el nou president de la Generalitat. Ara, aquest no serà el primer “govern” que tindrà a les mans. L’estiu del 2021, quan era cap de l’oposició, va crear l’anomenat govern alternatiu de Catalunya, que imitava l’estètica institucional i s’inspirava en el shadow cabinet britànic, que l’any 2000 Pasqual Maragall ja va copiar. La presentació, amb els quinze consellers, es va fer al Palau de Recasens, a menys de tres-cents metres del Palau de la Generalitat.
Avui presento el #GovernAlternatiu de Catalunya. El meu equip per fer una oposició tan contundent com constructiva, tan rigorosa com útil. pic.twitter.com/Wzlkp7VVBv
— Salvador Illa Roca/❤️ (@salvadorilla) June 6, 2021
“Vivim un temps amb reptes extraordinaris i una bona oposició ajuda a fer un bon govern”, va declarar Illa. Entre les prioritats del govern alternatiu, en va destacar dues: l’ampliació de l’aeroport de Barcelona i una taula de diàleg entre els partits catalans. “És de vital importància obrir un procés de diàleg a Catalunya per escriure una nova pàgina de concòrdia, de respecte i de retrobament a casa nostra que faciliti d’arribar a amplis consensos”, va dir.
Ara per ara, no sabem gaires detalls sobre el futur govern d’Illa. En campanya, el dirigent del PSC va anunciar que Núria Parlon seria consellera d’Interior i Josep Lluís Trapero, director general de la Policia. A més, ahir, es va saber que el gerent de l’Ajuntament de Barcelona, Albert Dalmau, serà conseller de Presidència. Més enllà d’això, repassem qui va acceptar l’encàrrec de formar part del govern alternatiu.
Qui ha participat en el govern alternatiu?
Entre l’estiu del 2021 i el març d’enguany, el govern alternatiu ha fet reunions cada dues setmanes. Illa n’ha estat el pal de paller com a president, però Alícia Romero també hi ha estat una figura central. Concretament, ha estat l’encarregada de donar la cara davant els mitjans com a portaveu. A més, també ha fet de consellera d’Economia, Hisenda i Societat del Coneixement.
Romero, actualment portaveu del grup parlamentari del PSC, és diputada d’ençà del 2012. La seva trajectòria política va començar el 1999 a l’Ajuntament de Mataró, on va ser regidora i més endavant tinenta de batlle fins al 2011. Llavors, en un breu impàs abans d’entrar al parlament, va passar pel consorci GlobaLleida i a la gerència de l’Ajuntament de Premià de Mar. És llicenciada en dret i té un màster en direcció pública i governança.
El veterà Jordi Terrades –amb responsabilitats públiques del 1983 ençà– s’ha fet càrrec de la conselleria d’Infrastructures, Territori i Habitatge. És oficial en excedència del registre de la propietat a Mollet del Vallès. La seva carrera política va començar a l’Ajuntament de Canovelles, però el 1995 va fer el salt a Granollers, on continua. Entre el 1993 i el 2003 va ser president del Consell Comarcal del Vallès Oriental. És diputat d’ençà del 2001, quan va substituir Lluís Armet, que va ser elegit conseller al Tribunal de Comptes espanyol.
El conseller de Treball ha estat Pol Gisbert –el més jove del govern alternatiu, amb trenta-set anys–, que és diplomat en ciències empresarials i té màsters en gestió política i relacions internacionals. Entre el 2015 i el 2018 va ser primer secretari de les Joventuts Socialistes. D’ençà de les eleccions del 23-S és diputat al parlament, càrrec que compagina amb el de primer tinent de batlle de l’àrea de Presidència i Projectes Estratègics de l’Ajuntament de Sabadell.
L’encarregada de les àrees d’Educació i Formació Professional ha estat Esther Niubó, llicenciada en ciències polítiques i de l’administració. També té màsters de política internacional, comerç exterior i economia internacional i polítiques públiques i socials. Entre el 2001 i el 2004 va treballar d’analista a la Secretaria de Política Europea i Internacional del PSC. Posteriorment, va fer el salt al Parlament Europeu, on treballà d’assessora fins el 2009.
El 2010 va entrar a la Fundació Rafael Campalans –laboratori d’idees del PSC–, que va presidir entre el 2013 i el 2020. El 2015 va ser elegida diputada al parlament, on continua. També és regidora a l’oposició a l’Ajuntament de Castelldefels. En matèria d’educació, Niubó ha defensat que cal més presència del castellà a les aules i que s’han de complir les sentències del 25%.
Acord amb ECP, ERC i JxCat per modificar la Llei de Política Lingüística per refer el consens al voltant del model lingüístic. El català ha de ser el centre d gravetat, garantint també la presència adequada del castellà i tenint en compte la situació sociolingüística dels centres pic.twitter.com/niFU9OtPYL
— Esther Niubó (@eniubo) March 24, 2022
Sílvia Paneque ha estat la consellera de Transició Ecològica. Llicenciada en ciències químiques i màster en direcció tècnica. Va ser investigadora i professora associada a la Universitat de Girona. La seva carrera política va començar el 2011, quan va ser elegida regidora a l’ajuntament, on ara és cap de l’oposició. D’ençà del 2021 també és diputada al parlament.
L’ex-secretari general d’Unió, Ramon Espadaler, ha estat el conseller de Seguretat i Convivència, que es podria equiparar amb Interior. L’única cartera que, ara per ara, té responsable en el pròxim govern. La carrera política d’Espadaler va començar el 1991, quan va ser elegit tinent de batlle de Sant Quirze de Besora. Ho va ser fins el 1999, quan va passar a ocupar el mateix càrrec a l’Ajuntament de Vic (fins el 2001).
Entre el 1992 i el 2000 va ser diputat de CiU. Amb Jordi Pujol va ser director general d’Administració Local del Departament de Governació (1999-2001) i, més tard, conseller de Medi Ambient (2001-2003). Amb el tripartit, va tornar a ser diputat fins el 2012, quan Artur Mas el va nomenar conseller d’Interior. El 2015, va dimitir arran de la tensió entre Unió i Convergència pel procés. Amb la desaparició d’UDC, va ser un dels impulsors d’Units per Avançar, que d’ençà del 2017 va en coalició amb el PSC.
Inicialment, el conseller de Justícia era l’ex-dirigent de Ciutadans Rubén Viñuales, però després de passar pel parlament (2021-2023), va ser elegit batlle de Tarragona. D’aleshores ençà, la conselleria ha estat en mans de Ferran Pedret, que és llicenciat en dret i màster en dret de treball i seguretat social. Abans de ser elegit diputat (2012), va treballar als ajuntaments de Cervelló i Sant Sadurní d’Anoia. En la legislatura anterior –2021 i 2024– va ser secretari primer de la mesa del parlament. Quan es va crear el govern alternatiu, Pedret va ser designat comissionat per l’Impuls Federal, el Memorial Democràtic i la Llei Electoral, càrrec que després del canvi va desaparèixer.
La conselleria d’Afers Socials i Infància ha estat en mans de Raúl Moreno, que és llicenciat en geografia. Entre el 1995 i el 1998 va treballar de dinamitzador sociocultural i, entre el 2001 i el 2003, com a educador social. Del 2003 al 2015 va ser regidor a l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet –primer en el govern de Bartomeu Muñoz i després en el de Núria Parlon– amb responsabilitats diverses. En les eleccions del 23-S va fer el salt al parlament, on encara continua.
El responsable d’Indústria, Empresa, Comerç i Turisme i Agenda Digital ha estat Òscar Ordeig, doctor en administració i direcció d’empreses. També és llicenciat en CAFE i màster en fiscalitat. El 2007 va ser elegit regidor a l’Ajuntament de la Seu d’Urgell, on sempre va estar a l’oposició. Va deixar el càrrec el 2021. Entre el 2007 i el 2014 va ser membre del Consell Comarcal. El 2014 va entrar al parlament en substitució d’Àngel Ros, que va deixar l’acta per no trencar la disciplina de vot del PSC en la petició de transferència de les competències per a convocar un referèndum d’independència.
La consellera d’Igualtat ha estat Gemma Lienas, ex-diputada de Catalunya Sí que es Pot (CSQP). Bona part de la seva vida professional l’ha centrat en el món editorial, l’escriptura i l’activisme feminista, tot i que ha estat assenyalada per haver defensat posicions transfòbiques. Abans de militar al PSC, va donar suport a ICV i als Comuns i va ocupar llocs simbòlics a sengles llistes electorals. El 2015 va ser elegida diputada per CSQP i més endavant va votar en contra de les lleis de transitorietat jurídica i la declaració d’independència. Després d’allunyar-se breument dels focus mediàtics, el 2020 es va acostar al PSC i va ser diputada en la legislatura 2021-2024. A l’abril va comunicar que deixava la política.
La consellera de Món Agrari, Pesca, Alimentació i Repte Demogràfic ha estat Rosa Maria Ibarra, que és llicenciada en dret i té un màster en lideratge de gestió política i social. Entre el 1999 i 2007 va ser regidora de l’Ajuntament d’Alió (Alt Camp) i, més tard, del de Valls (2007-2022). També va passar pel Consell Comarcal de l’Alt Camp. Ibarra és diputada al parlament d’ençà del 2015 i, després de les eleccions del 12-M, ha estat elegida secretària tercera de la mesa de la cambra.
En matèria de Salut, la consellera ha estat Assumpta Escarp, que el 12-M va renunciar a les llistes del PSC després dècades en la política activa. Llicenciada en dret i màster en gestió pública, inicialment es va afiliar al PSUC, però el 1985 va canviar de sigles. Als anys noranta va desenvolupar càrrecs a l’ombra a l’Ajuntament de Barcelona, com ara cap de gabinet de Joan Clos, primer com a tinent de batlle i més tard com a batlle. Entre el 2003 i el 2015 va ser regidora. El 2015 va fer el salt al parlament, on el 2021, en substitució d’Eva Granados –designada senadora–, va ser nomenada vice-presidenta segona de la mesa.
La consellera de Cultura ha estat Rocío Garcia, que és llicenciada en ciències de la informació i té postgraus en ciència política i dret constitucional. Abans de ser elegida regidora de l’Ajuntament de Cornellà (2003) era tècnica superior de comunicació del consistori (actualment en excedència). D’ençà del 2021, és diputada al Parlament de Catalunya.
La consellera de Món Local, Funció Pública i Esports ha estat Marta Moreta, llicenciada en pedagogia i diplomada en magisteri. És funcionària de carrera en excedència a l’Ajuntament de les Masies de Voltregà. El 2008 es va afiliar al PSC i el 2011 va entrar com a regidora a l’Ajuntament de Manlleu. Actualment, és segona tinenta de batlle i regidora d’Urbanisme i Desenvolupament Territorial. És diputada al parlament d’ençà de les eleccions del 21 de desembre de 2017.
El conseller de Transparència, Govern Obert i Mitjans Audiovisuals ha estat David Pérez, que té un postgrau en ciència política. És funcionari de carrera en excedència a l’Ajuntament de l’Hospitalet, on va ser regidor entre el 1991 i el 2003. Entre el 1999 i el 2010 va ser diputat al parlament, on va tornar el 2015 en substitució de Daniel Fernández, que va dimitir per la seva vinculació amb el cas Mercuri. Del 2015 al 2021 va ser secretari segon de la mesa i actualment n’és vice-president segon. Pérez és un dels perfils més espanyolistes del PSC i ha participat en uns quants actes de Societat Civil Catalana.
Finalment, Eva Granados va ser comissionada per a Catalunya 2050, per un Desenvolupament Sostenible i la Lluita contra la Desigualtat. Una cartera que va desaparèixer pocs mesos després, quan se’n va anar a Madrid per fer de senadora i portaveu del PSOE a la cambra alta. Actualment, és secretària d’estat de Cooperació Internacional en el govern de Pedro Sánchez.
